Els joves migrants extutelats han estat víctimes d'atacs violents de caràcter xenòfob en diversos centres d'acollida. Els discursos d'odi de l'extrema dreta atiant el rebuig als menors estrangers han quedat impunes judicialment
Pròximament, a "Sense ficció"

"ODI. Del sentiment al delicte"

L'odi és un sentiment corrosiu que es pot convertir en delicte. Els discursos intolerants s'han disparat a les xarxes socials i alguns partits els legitimen públicament. La pandèmia ha exacerbat la sinofòbia. El documental "ODI. Del sentiment al delicte", dirigit per Carles Prats, és una producció pròpia de TV3

Les agressions verbals i físiques contra col·lectius vulnerables s'han multiplicat exponencialment els darrers anys: agressions homòfobes i racistes en espais d'oci nocturn o transport públic, atacs a persones migrades en centres de menors, violència contra persones sense sostre...

La Fiscalia de Barcelona és pionera i ha creat un servei especialitzat en delictes d'odi i discriminació, una iniciativa que s'ha estès a tot Espanya i que ha seguit també la policia. També s'ha reformat el Codi Penal. Però el redactat es presta a la confusió, es queda curt en alguns casos, mentre que en d'altres se n'abusa i s'entra en contradicció amb la llibertat d'expressió.

 

Els transports públics són un dels espais on es produeixen més agressions, verbals i físiques, contra els col·lectius més vulnerables, com les persones racialitzades o del col·lectiu LGTBI ('ODI. Del sentiment al delicte', de Carles Prats)

 

Per sorprenent que pugui semblar, alguns dels col·lectius més vulnerables queden fora de la llista de grups amb la protecció especial que fixa el Codi Penal en el cas dels delictes d'odi. Tampoc són col·lectius vulnerables els agents de la policia o la Guàrdia Civil, segons el Tribunal Suprem; tot i que s'hi insisteixi en judicis contra activistes independentistes.

 

Durant el confinament, tres persones que vivien al carrer van ser assassinades. L'Albert ha patit dues agressions físiques només pel fet de ser pobre ('ODI. Del sentiment al delicte', de Carles Prats)

 

S'ha abusat de les denúncies i s'ha banalitzat el concepte de "delictes d'odi" amb finalitats propagandístiques. Després de molts titulars i condemnes periodístiques, molts casos es desinflen quan arriben als jutjats i acaben en no res. La inflació de denúncies pot comportar l'autocensura dels col·lectius assenyalats.

 

Gairebé la meitat de les persones que viuen al carrer han patit agressions físiques o verbals, segons les últimes dades de la fundació Arrels. Les persones sense llar són un dels col·lectius més vulnerables, però fins fa ben poc el Codi Penal no recollia l'aporofòbia, el rebuig als pobres, com un agreujant ('ODI. Del sentiment al delicte', de Carles Prats)

 

Hi ha discursos odiosos però no són necessàriament delicte. Ho saben molt bé partits extremistes que fan discursos obertament intolerants amb total impunitat, emparant-se en la llibertat d'expressió.

El Codi Penal té límits i molt marge d'interpretació. Cada cop hi ha més consciència i es declaren més incidents. Però la majoria de víctimes no denuncien, i quan ho fan comproven que hi ha molts obstacles per aconseguir una condemna i una reparació. Tot i els progressos, encara hi ha un dèficit de sensibilització i formació de policies, advocats, fiscals i jutges.

 

Les agressions contra el col·lectiu LGTBI s'han multiplicat els últims mesos, des del final del confinament. El linxament mortal de Samuel Luiz, a Galícia, ha provocat una onada d'indignació a tot l'Estat ('ODI. Del sentiment al delicte', de Carles Prats)

 

La via punitiva s'ha demostrat insuficient per combatre el discurs d'odi i discriminació. Els especialistes coincideixen que s'han de desmuntar les llavors de l'odi: la por, la desconfiança, els prejudicis, la discriminació... La prevenció és clau per evitar uns atacs –físics i verbals– que són especialment greus. Els delictes d'odi i discriminació són atacs a la dignitat de les persones que atempten contra la convivència i la diversitat de la societat. Són agressions a persones concretes per la seva pertinença a certs col·lectius vulnerables, però són un missatge de rebuig a tot el col·lectiu.

 

L'orientació i la identitat sexual estan especialment protegides per l'article del Codi Penal que fa referència als delictes d'odi. Ara bé, a la pràctica, en els judicis costa molt acreditar la motivació per LGTBI-fòbia, com passa també amb el racisme, la xenofòbia i altres formes de discriminació ('ODI. Del sentiment al delicte', de Carles Prats)

Anar al contingut