Un jutge del Constitucional, a favor d'emparar Junqueras contra una decisió de Llarena

El magistrat Juan Antonio Xiol considera que el Suprem hauria d'haver permès a Junqueras anar al Parlament després de ser elegit diputat el 21D
Un jutge del Constitucional, a favor d'emparar Junqueras contra una decisió de Llarena

Un jutge del Constitucional, a favor d'emparar Junqueras contra una decisió de Llarena

El magistrat Juan Antonio Xiol considera que el Suprem hauria d'haver permès a Junqueras anar al Parlament després de ser elegit diputat el 21D
Redacció Actualitzat
TEMA:
Oriol Junqueras
L'advocat general de la UE dona la raó a Junqueras en la demanda d'immunitat
Junqueras, el 21 de maig, assegut al seu escó en el Congrés dels Diputats (ACN)

Un magistrat del Tribunal Constitucional defensarà aquesta setmana l'admissió a tràmit del recurs presentat per Oriol Junqueras contra la decisió del Tribunal Suprem de no permetre-li anar al Parlament després de ser elegit diputat en les eleccions del 21 desembre del 2017.

Segons ha avançat aquest dilluns el diari El Mundo, i fonts del Tribunal Constitucional han confirmat a TV3, el magistrat Juan Antonio Xiol considera que el jutge instructor del judici del procés, Pablo Llarena, hauria d'haver donat permís a Junqueras per ser traslladat a una presó de Catalunya i assistir a la sessió constitutiva del Parlament, celebrada el 17 de gener del 2018.

En una interlocutòria del 12 de gener de 2018, Llarena va declarar la "incapacitat legal prolongada" de Junqueras -i també de Jordi Sànchez i Joaquim Forn, també elegits diputats- "per complir el deure d'assistir als debats i les votacions del ple de Parlament de Catalunya", i instava la cambra catalana a "arbitrar" el "procediment perquè deleguin el seu vot" en "la forma que entengui procedent".

 

 

Argumentava l'instructor, per negar-se al desplaçament de Junqueras, Sànchez i Forn a Catalunya, que hi continuava havent el risc de reiteració delictiva pel qual s'havia dictat la presó preventiva.

També considerava que no està garantit que els trasllats "es desenvoluparan sense el greu enfrontament ciutadà que pot impulsar-se o sorgir amb ocasió del trasllat d'uns presos que susciten el seu suport incondicional".

La negativa de Llarena a permetre l'assistència al Parlament va ser resposta per la defensa de Junqueras amb una sol·licitud d'empara davant del Tribunal Constitucional.

L'advocat Andreu Van den Eynde argumentava, en el seu escrit, que la decisió del jutge instructor contra l'assistència al ple de constitució del Parlament "destruïa els drets polítics d'un parlamentari i els de la ciutadania a la qual representa".

Fonts del Tribunal Constitucional han explicat a El Mundo que el nus de la qüestió és decidir si Llarena, amb la seva decisió, va vulnerar els drets fonamentals de Junqueras, recollits en els articles 17 (relatiu al dret a la llibertat personal) i 23 (relatiu al dret de participació) de la Constitució espanyola.

Una sentència del Tribunal Constitucional o algun vot particular que consideressin que s'han violat els drets fonamentals de Junqueras donarien arguments al president d'ERC davant del Tribunal Europeu de Drets Humans.

 

Oriol Junqueras, el 2 de novembre del 2017, davant de l'Audiència Nacional, abans d'ingressar a la presó

 

Junqueras també havia presentat un altre recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional, contra la decisió de mantenir-lo en presó preventiva i no concedir-li la llibertat provisional abans de ser jutjat.

Al gener, aquesta qüestió va començar a ser debatuda en el ple del Constitucional, però no hi havia unanimitat, perquè tres magistrats -entre els quals Xiol- van contradir la visió del ponent, Juan José González Rivas, que, a més, és el president del tribunal.

La discrepància i la proximitat del judici del procés van fer que González Rivas decidís ajornar els dos recursos d'empara de Junqueras fins després que s'hagués emès la sentència del Tribunal Suprem.

Aquesta setmana, deu mesos després, els dos recursos són a l'ordre del dia del Tribunal Constitucional i, per tant, hauran de ser debatuts, en principi dimecres.


Va poder recollir l'acta de diputat al Congrés

Setze mesos més tard, Oriol Junqueras es va presentar a les eleccions legislatives espanyoles del 28 d'abril de 2019, i va obtenir un escó per ERC al Congrés dels Diputats. En aquella ocasió, el Tribunal Suprem sí que li va permetre assistir a la sessió constitutiva, celebrada el 21 de maig, com també ho van fer Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull.

 

Oriol Junqueras saluda Pedro Sánchez durant la sessió constitutiva del Congrés, el 21 de maig del 2019

 

Uns dies més tard, però, el Congrés dels Diputats va anul·lar la seva acta amb efectes retroactius fins al dia de les eleccions.


No va poder recollir l'acte d'eurodiputat

Oriol Junqueras, en canvi, no va poder tornar al Congrés dels Diputats, al cap d'un mes, per jurar o prometre el càrrec d'eurodiputat davant la Junta Electoral Central i recollir l'acta corresponent, tràmit previ, a Espanya, a ser proclamat oficialment diputat electe del Parlament Europeu.

L'argument del Tribunal Suprem va ser que permetre a Junqueras acreditar-se com a eurodiputat "implicaria, d'entrada, la pèrdua del control jurisdiccional sobre la mesura cautelar que l'afecta i això des del mateix moment en què l'acusat abandonés el territori espanyol".


L'advocat de la UE dona la raó a Junqueras

El debat sobre si Junqueras és eurodiputat o no, i sobre la immunitat que li correspondria per aquest fet, ja ha arribat a les institucions europees. Fa dues setmanes, l'advocat general de la Unió Europea va presentar les seves conclusions sobre la qüestió prejudicial presentada pel Tribunal Suprem d'Espanya, en què defensa que l'adquisició de la condició de diputat del Parlament Europeu no pot dependre d'una formalitat introduïda per un estat.

Falta encara conèixer la sentència del Tribunal de Justícia de la UE sobre aquesta qüestió. El TJUE acostuma a seguir el criteri de l'advocat general, però podria discrepar-ne.

ARXIVAT A:
Tribunal Constitucional Eleccions 21D Oriol Junqueras