Troben una fàbrica de xocolata del segle XIX oblidada en un palau medieval de Barcelona

Les obres en un edifici de la plaça de la Llana de Barcelona, al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, del districte de Ciutat Vella, han posat al descobert l'existència d'una fàbrica de xocolata del segle XIX en una casal medieval que data del segle XIV.

L'immoble, que ara és propietat de l'Ajuntament, ha estat modificat successivament degut als diversos usos que ha tingut al llarg dels segles.

Construït com a casal de la Pia Almoina, ha tingut "moltes vides", en paraules de Marta Lucas, directora de l'excavació.

"Va començar sent un palauet gòtic, que estava extramurs, després s'integra dins les muralles quan s'amplien, passa a ser l'Hostal de Sant Pere i, més tard, és el moment de la fàbrica de xocolata", resumeix Lucas. 

Entre la fàbrica, del segle XIX, i l'hostal, que va deixar de funcionar al segle XVI, l'edifici va ser dividit en tres propietats diferents i va ser transformat en residència privada i botiga.

Lucas remarca: "Quan et trobes amb arquitectura que està fossilitzada és quan pots fer la lectura per elements i pots anar veient arcs, portes, finestres d'èpoques anteriors, i veure com l'edifici s'ha anat estructurant i remodelant."

També el paviment medieval original, i objectes que expliquen les "vides" de l'edifici. 

Entre aquests hi ha una placa de plom on es pot llegir: "Fábrica de chocolate de Clemente Guardia. Calle de la Puerta Nueva número 21, Barcelona." I la frase "Se hacen moliendas particulares."

Un obrador del qual es desconeixia l'existència i que s'ha pogut constatar que apareix referenciat en l'Almanac de l'Exposició Universal de 1888 que es va fer al parc de la Ciutadella.

També s'hi han trobat un conjunt de tines del segle XVIII, que, ara per ara, no se sap què contenien.

Són un element que podria quedar visible en la rehabilitació final de l'edifici.

Laia Macià, del Servei d'Arqueologia de Barcelona, explica que primer les han d'excavar i estudiar, i que després es podria valorar la possibilitat de deixar-les in situ, fet que implicaria "molts canvis" en el projecte original.

Els treballs arqueològics a l'edifici, del qual s'està fent una rehabilitació integral per destinar-lo a un servei de pisos amb suport, van començar al mes de març, sota la supervisió del Servei d'Arqueologia de l'Ajuntament i del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat.

Més enllà de l'edifici, els descobriments que s'hi han fet permeten documentar que en aquesta zona de la ciutat hi havia més activitat econòmica de la que es creia fins ara.

"La troballa ens explica com es van modelant els límits de la ciutat, què queda dins i què queda fora, els usos i l'expansió econòmica del segle XIX després de la guerra de Successió", explica Lucas.