Troben la taverna més antiga del món: fa 5.000 anys els sumeris ja anaven al bar

La tradició de beure cervesa al bar a l'antiga Sumèria és tan antiga com la prostitució que en molts d'aquests locals s'hi exercia, segons els historiadors. Per això la troballa que ha fet a l'Iraq un equip d'arqueòlegs italo-nord-americà és important per conèixer com vivien: han descobert la que fins ara és la taverna més antiga de la humanitat, de fa gairebé 5.000 anys.

El descobriment pot aportar sobretot informació del que era la vida dels ciutadans ordinaris, de la gent normal, més enllà de reis i poderosos, i del funcionament i costums del poble d'una de les civilitzacions més antigues que es coneixen.

Part de l'establiment que s'ha trobat era a l'aire lliure, hi havia bancs per seure i un enorme forn per coure el menjar. Entre els vestigis que hi han trobat els arqueòlegs de les universitats de Pennsilvània i Pisa destaca el que seria un antic sistema de refrigeració, una nevera, anomenada "zir". Format per dos vasos de fang, col·locats l'un dins l'altre, amb una capa de sorra entre les parets de tots dos, mantenia fresc el contingut.

Hi ha una zona de cuina oberta al pati on hi han descobert uns 150 bols que contenien menjar com raspes de peix i ossos d'aviram, però també s'hi han trobat "gots que s'haurien fet servir per a la cervesa, amb diferència, la beguda més habitual entre els sumeris, potser fins i tot més que l'aigua", diu Holly Pittman, directora del projecte arqueològic de Lagash de la Universitat de Pennsilvània.

"La troballa ens dona una visió de la vida quotidiana de la gent que vivia en un barri urbà, i que no formaven part de l'elit, en aquesta gran ciutat del sud-oest d'Àsia al voltant del 2700 aC", afegeix Pittman.

"La majoria dels treballs realitzats en altres llocs se centra en reis i  sacerdots, i això és molt important, però la gent normal també és important."

La taverna s'ha trobat a l'antiga ciutat de Lagash, actual Al-Hiba, al sud de l'Iraq. És un dels primers centres urbans de la civilització sumèria, descobert el 1930 i que s'excava de forma continuada des del 2019. Amb una superfície que arribava a les 450 hectàrees, es creu que Lagash es va fundar fa uns 4.900-4.600 anys i va deixar d'existir fa 3.600 anys.

La cervesa per als sumeris

Es té coneixement que els sumeris bevien cervesa des de les primeres tauletes d'escriptura cuneïforme. De fet, se sap que n'elaboraven més de 30 varietats diferents, tot i que el que no van deixar escrit són les receptes. Ja coneixien el vi de raïm, i d'altres fruits, però era massa car per als més humils, la majoria de la població, que consumia cervesa.  

Així l'existència de les tavernes on es menjava i bevia sobretot cervesa era un fet quotidià i popular. "Aquest descobriment demostra que hi havia una mena d'igualtat entre les classes socials d'aquella època, pel que fa als espais d'entreteniment i al nivell de vida mitjà", diu l'arqueòleg iraquià del projecte Lagash, Baker Azab Wali.

Sembla que moltes cantines estaven regentades per dones que invertien el seu dot a obrir el negoci, segons el divulgador de la història Javier Sanz, que explica del cas de la reina sumèria Kug-Bau, que abans va ser tavernera.

La cervesa es bevia amb palleta

Possiblement, el descobriment arqueològic de Lagash aportarà nova informació sobre com funcionaven fa cinc mil·lennis aquests establiments a la Mesopotàmia. El que sí que saben els historiadors és que podien ser petites, des d'una sola habitació, o més grans, fins i tot amb un segon pis per allotjar viatgers, com fondes.

Com la recentment descoberta, algunes tenien un pati descobert, a vegades tapat amb un tendal, on, a més de menjar i beure, els clients podien assistir a petits espectacles de música o cant.

Per les restes, com les trobades a Lagash, se sap que la cervesa se servia amb vasos cònics que s'aguantaven en taules de fusta foradades, i que, com que la cervesa tenia molt de pòsit, la consumien amb llargues palletes, com es pot veure en gravats de l'època. Cadascú portava la seva pròpia palleta i els més rics les tenien fetes de metalls preciosos.

Pagar amb menjar i cervesa

Solien situar els establiments prop dels ports o les portes de les ciutats, per atendre comerciants i viatgers, o de temples i palaus, per atendre els que hi treballaven, segons explica a la revista Quora Stephen Tempest, màster d'història moderna de la universitat d'Oxford,

De fet, segons confirma Shamil Ibrahim, inspector d'Antiguitats i Patrimoni de Dhi Qar, "aquesta vegada, van descobrir el lloc prop dels tallers de ceràmica".

Sanz explica al seu blog "Historia de la historia" que "la cervesa era part de les racions diàries de menjar dels treballadors". Afegeix que la ciutat d'Ur era famosa per la seva fàbrica de cervesa que pertanyia a un recinte sagrat.

I això ens porta al fet que probablement en aquesta cantina descoberta de fa més de 5.000 anys els clients no pagaven per beure ni menjar.

A la societat sumèria encara no existien els diners com ara els coneixem sinó que els pagaments es feien amb intercanvis de gra o el seu valor en plata, el que anomenaven "šiqlu", paraula del que deriva el xéquel, l'actual moneda israeliana. Però no es podien pagar les petites despeses com una cervesa o un àpat amb quatre grans de blat.

Com que, segons explica Tempest, la major part de la terra d'una ciutat-estat sumèria era propietat dels temples, del rei o de la noblesa, el sou que pagaven als seus treballadors era part del gra de les collites. A les tavernes se'ls donava part del gra d'ordi per fer cervesa que servirien als treballadors, a tant per persona i dia.

La taverna, o "eš-dam", era el centre social del poble o barri i, per tant, on coneixien a tothom. Si no eres un treballador possiblement, assenyala Tempest, es feia "a crèdit", acordant amb la tavernera un pagament únic a canvi de diverses consumicions. Pel que fa als desconeguts, se suposa que els feien pagar a l'avançada i als mercaders, amb part de les mercaderies.

Les tavernes, font de riquesa popular

Per la seva popularitat, les tavernes són de gran importància pels historiadors. De la seva activitat en deriven expressions, acudits i dites que els sumeris relacionaven amb els seus costums, sobretot la cervesa i el sexe.

Tenien una deessa dedicada a la cervesa, Ninkasi. Els clients podien sol·licitar els serveis d'una "esposa de la cervesa", és a dir d'una esclava prostituta que treballava en el mateix local. La paraula sumèria per referir-se a un banquet és "kas-de-a", que es pot traduir com "escanciat de cervesa".

Javier Sanz ha recollit algunes dites sumèries com "el camí és dolent, però la cervesa és bona" o "el plaer és beure cervesa i molest és anar de viatge", o per referir-se a algú brut es deia "el que serveix la cervesa sense rentar-se les mans".  I fins i tot, en feien acudits, que ara trobem més o menys graciosos, com "una guineu orina al mar i diu: 'ara tot és la meva orina'. Un borratxo orina al mar i diu: 'ara tot és cervesa'."