Migrants al costat de la tanca de Melilla el març de 2022 (Europa Press/Ilies Amar)

Toc d'atenció a Espanya del Consell d'Europa: "les expulsions en calent han d'acabar"

La comissària de Drets Humans, Dunja Mijatovic, demana canvis radicals en la cooperació amb el Marroc en matèria migratòria

RedaccióActualitzat

Espanya ha de respectar els drets humans quan faci detencions a les fronteres de Ceuta i Melilla, i això passa per "una prohibició explícita" de les anomenades "devolucions en calent", expulsions de migrants que es fan de manera immediata.

Així ho estableix l'informe de la comissària de Drets Humans del Consell d'Europa, Dunja Mijatovic, fruit de la visita del novembre a Espanya, inclosa la ciutat autònoma de Melilla, on el 24 de juny van morir almenys 23 persones quan unes 2.000 van intentar saltar la tanca de la frontera amb el Marroc.

L'ONU avala el còmput de diverses ONG, que parlen de 37 morts. A més, hi va haver centenars de ferits i 77 desapareguts, i es van fer 470 devolucions en calent.

La gravetat d'aquests fets porta Mijatovic a instar Espanya a revisar la cooperació amb el Marroc en matèria de control de fronteres.


Recorda, a més, que ja ho havia demanat al ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i lamenta que "no s'han fet passos concrets" en aquest sentit.

Assegura que hi ha "informes consistents" que proven que el Marroc va utilitzar la violència contra els migrants i que "les autoritats espanyoles ho saben o haurien de saber-ho".

En aquest sentit, Mijatovic recorda que el govern espanyol té "l'obligació absoluta" de garantir que cap persona que hagi estat sota la seva jurisdicció serà maltractada o torturada, ni la seva vida posada en perill si és expulsada d'Espanya. I que aquesta obligació també s'aplica a les persones que hagin pogut arribar a territori espanyol de manera irregular.

L'informe també recull el salt de la tanca de Ceuta el maig del 2021 en què 8.000 persones van aconseguir entrar a Espanya, 6.000 de les quals van ser expulsades en calent.

"Les expulsions en calent han de cessar", remarca Mijatovic, que demana una política migratòria "que faci compatible el control de fronteres i els drets humans".

Proposa, per exemple, facilitar l'accés als demandants d'asil, sobretot en els punts fronterers. D'aquesta manera, diu, es podrien reduir els intents d'entrar a Espanya de manera irregular.

Mijatovic sí que admet, d'altra banda, que Espanya s'enfronta sovint a "situacions complexes" de gestió migratòria causades per la seva situació geogràfica i la de Ceuta i Melilla, i admet que és urgent millorar la solidaritat entre els socis europeus.


Resposta del govern espanyol

El govern espanyol ja ha respost l'informe. Recorda, per exemple, que tant el Defensor del Poble com la Fiscalia van arxivar les investigacions sobre els fets de Melilla.

Argumenta també que ni el Tribunal Europeu de Drets Humans ni el Tribunal Constitucional han retret cap expulsió en calent.

Es dona la circumstància, però, que l'alt tribunal, tot i no considerar inconstitucionals les devolucions immediates, sí que ha establert un seguit de condicions, com el control judicial i l'atenció a les persones vulnerables. I hi ha sentències judicials que han considerat il·legal aquesta pràctica

Precisament, Mijatovic demana que es tinguin en compte les recomanacions formulades pel Defensor del Poble, de regular la figura legal del rebuig a la frontera d'acord amb la doctrina establerta pel Constitucional.

 

ARXIVAT A:
MigracionsDrets humansCeutaMelilla
Anar al contingut