Tempesta a França pel comentari crític amb l'escola pública de la nova ministra d'Educació

Com un error de principiant per uns experts en política mediàtica, com el president Emmanuel Macron i els seus ministres, ha estat a punt de provocar la primera dimissió d'un d'ells a menys d'una setmana de ser nomenat. L'oposició en ple --inclosa la dreta-- i algun diari ho ha plantejat: hauria de dimitir, la ministra d'Educació, Amélie Oudéa-Castéra?

El president ha tancat la polèmica durant la roda de premsa d'aquest dimarts: "la ministra va fer un comentari desafortunat, però se n'ha excusat i ha fet bé". Res a afegir, després de dues hores i quart d'explicacions sobre tota mena de temes durant les quals el de l'educació ha estat el que ha ocupat més minuts.

La crònica de la ficada de pota de la ministra, que gairebé li costa el càrrec, va començar dijous 11 de gener, quan el secretari de l'Elisi, Alexis Kohler, anuncia que la substituta del flamant primer ministre, Gabriel Attal, al capdavant del Ministeri d'Educació serà Amélie Oudéa-Castéra.

Sorpresa perquè la ja ministra d'Esports i Jocs Olímpics i Paralímpics té aquest estiu del 2024 un repte majúscul, els Jocs Olímpics i Paralímpics de París, i rebre el ministeri d'un afer, l'Educació, que es convertirà --segons el primer ministre-- "en la mare de totes les batalles" no sembla el més adequat.

La cara seriosa d'Oudéa-Castera el dia del traspàs ho diu tot. Jo me l'imagino pensant: "Jo? Per què m'heu fet això?". Sobre les raons per triar-la a ella i no algú altre, els analistes només hi trobaven una explicació: la necessitat de poder dir que el nou govern era paritari i el menys nombrós dels darrers 25 anys.

L'endemà dels traspassos de cartera, el primer ministre i Oudéa van visitar junts un Collège a Andrésy per demostrar a tot el sector educatiu que els grans objectius que van fer d'Attal un ministre popular i apreciat es mantindran: tolerància zero amb el bulliyng a escoles i instituts, més recursos i reformes per modificar la tendència negativa del darrer informe PISA i més seguretat per als mestres que se senten amenaçats pels alumnes. La prohibició als centres escolars de l'abaia i el qamis, considerats vestimenta religiosa, no li va fer restar punts, ans al contrari.

La premsa pregunta a Oudéa, en sortir de la visita, per què va treure fa uns anys els seus fills de l'escola pública. I ella, després d'acusar el periodista d'anar a atacar-la personalment, i poc conscient de l'enrenou que les paraules tindran, respon segura i sense embuts:

"El meu fill gran va començar a l'escola pública Littré i, en un moment donat, el meu marit i jo vam sentir la frustració de veure moltes hores (d'absència de professors) que no eren seriosament substituïdes. Ens en vam cansar, com centenars de milers de famílies que en un moment donat han triat buscar una solució diferent. Vivíem al carrer Stanislas, i escolaritzar-los a l'escola Stanislas (privada) va ser una opció de proximitat."

Les explicacions fins aquí eren sinceres, però va rematar la resposta amb el que semblava un atac directe a l'escola pública:

"Des d'aleshores ens assegurem que els nostres fills no només estan ben formats, amb l'exigència en el control dels coneixements fonamentals, sinó que també són feliços."

Difícil expressar més dubtes i sobreentesos sobre el que no els aporta l'escola pública en una sola frase.

La realitat és que aquest és un tema d'alta sensibilitat política a França, on l'escola pública és la institució que millor treballa per l'"égalité", la igualtat social. També és cert que molts ministres d'Educació han portat en les darreres dècades els seus fills a escoles privades.

La polèmica amb els tres fills de la nova ministra no ha vingut d'aquest fet en si, sinó del to que va utilitzar per justificar la seva decisió, que ha provocat duríssimes reaccions dels sindicats de mestres i de la premsa d'esquerres.

La secretària general de l'SNES-FSU, el sindicat principal a la secundària, qualificava els comentaris de la ministra de "llunàtics i provocadors contra el servei públic d'educació i el seu personal". L'esquerra en bloc, comunistes, socialistes, ecologistes i insubmisos n'han demanat la dimissió a l'uníson, sense fissures. Un dels diputats de La França Insubmisa resumia el sentiment de molts amb paraules contundents:

"Viu tan allunyada de la realitat que ha perdut la mesura del que diu. Són comentaris de la gran burgesia, no coneix la realitat d'aquest país."

En poques hores, els mitjans defensors de l'escola pública --essencialment Le Monde, Libération i Médiapart-- han tret informacions sobre què va passar, i aquí és on la ministra n'ha sortit més malparada. Libération ha parlat amb la mestra del fill gran de la ministra, que ha assegurat que ella no va agafar cap baixa durant els sis mesos que el va tenir a classe a l'escola pública Littré.

Però la polèmica s'ha escalfat encara més en saber-se que l'escola privada-concertada on els va canviar, el centre educatiu catòlic Stanislas, ha estat objecte d'una inspecció pels "comentaris homòfobs i sexistes" d'alguns dels seus responsables. Un informe que el Ministeri d'Educació d'Attal va amagar sota la catifa i que Médiapart ha publicat íntegrament. En el resum qualifica el centre de susceptible de ser considerat "separatista" per condemnar l'avortament i no donar educació sexual conforme els valors republicans.

Dissabte, l'endemà mateix de les seves polèmiques declaracions en calent, Amélie Oudéa-Castéra va rectificar i va demanar perdó al cos de professorat de l'ensenyament públic per si les seves paraules els havien molestat: "No tenia cap intenció de ferir-los", va dir en un comunicat a l'agència France Press.

Aquest dimarts el president Macron ha volgut passar pàgina de la primera crisi de la seva nova etapa presidencial assegurant que l'escola pública i la privada "no estan en guerra". I ha promès, en la roda de premsa, resoldre el problema de la falta de mestres per a les substitucions de curta durada.

El temps dirà si la polèmica acaba realment aquí o continuarà amb noves fuites. Perquè les xifres de dedicació de diners públics a escoles concertades catòliques, diners que es deixen d'invertir en centres amb més necessitats, acabaran sortint tard o d'hora a la llum i reobriran el debat sobre el finançament de l'educació privada a França.