Una pissarra del Campus de Cappont de la UdL amb els horaris de les proves PAU del passat 7 de juny (ACN/Anna Berga)

Selectivitat 2024: hi haurà filosofia a la fase general i quatre noves assignatures optatives

La Generalitat ha comunicat als instituts els canvis principals de les PAU mentre es continua pendent que el ministeri publiqui l'ordre que regula les proves

Enllaç a altres textos de l'autor Mireia Rom Salvador

Mireia Rom Salvador

Periodista de la secció de Societat de TV3

@mireiarom
Actualitzat

Els instituts ja saben com seran les proves d'accés a la universitat (PAU) del 2024. Els departaments d'Educació i de Recerca i Universitats han enviat a tots els centres una circular informativa per concretar-ne els detalls.

Els exàmens mantindran l'estructura habitual, d'acord amb la decisió del Ministeri d'Educació i Formació Professional i Universitats d'ajornar un any els canvis previstos. Les proves, això sí, s'han adaptat al nou currículum de batxillerat, que es va començar a aplicar el curs passat i que, per tant, és amb el qual ha estudiat l'alumnat que ara cursa segon.

Història de la filosofia torna a ser matèria d'examen en la fase general

Les PAU del 2024 continuaran tenint dues fases, la general i l'específica. La fase general, com fins ara, tindrà cinc exàmens obligatoris: quatre matèries comunes i una matèria a escollir entre les de modalitat de batxillerat.

La novetat és que s'incorpora, novament, història de la filosofia entre les matèries comunes, de manera que l'alumnat podrà tornar a triar entre història o història de la filosofia en la fase general. Les altres matèries comunes obligatòries són llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura i llengua estrangera.

Pel que fa a les matèries obligatòries de modalitat, en la fase general es podrà escollir entre anàlisi musical, arts escèniques, ciències generals, dibuix artístic, llengua i cultura llatines, matemàtiques i matemàtiques aplicades a les ciències socials.

En la fase específica, l'alumnat es podrà examinar de fins a tres matèries de modalitat, d'entre un total de 23.

Un estudiant repassa la documentació abans de començar la selectivitat el 7 de juny passat, al Campus de Cappont de la UdL a Lleida (ACN/Anna Berga)


Quatre noves matèries

Les PAU del 2024 incorporaran quatre noves matèries: arts escèniques, ciències generals --que es podran escollir com a matèria obligatòria de modalitat o com a optativa en la fase específica--, història de la música i de la dansa i literatura dramàtica --que només es podran triar en la fase específica--.

 

Canvis competencials en els exàmens de llengua

Els exàmens de les matèries comunes de llengua catalana i literatura i de llengua castellana i literatura mantindran el format habitual. Tindran dues opcions i estaran compostos per una part de comprensió lectora, una d'expressió escrita i una tercera de reflexió lingüística.

La novetat, en aquest cas, es troba en les preguntes de literatura, dins l'apartat de comprensió lectora. L'alumnat haurà de triar entre dues opcions: una basada en les lectures prescriptives de segon de batxillerat (que seran les mateixes que el curs passat) i l'altra, més competencial, en què hauran de redactar una breu dissertació a partir d'un o diversos textos. 

Si escullen aquesta segona opció, hauran d'identificar aspectes fonamentals com els tòpics, el gènere i les figures retòriques, i també es valorarà el coneixement literari. 

Aquest tipus de preguntes, menys memorístiques i que avaluen capacitats com el pensament crític o la comunicació efectiva, és el que es preveu que predominin en les noves proves de les PAU, ajornades fins al 2025. 

Segueixen, de fet, el model de les proves pilot, impulsades pel ministeri, que van fer al març una mostra d'alumnes de primer de batxillerat d'arreu de l'Estat. També els exàmens mostra d'avaluació competencial que van elaborar una cinquantena de docents per encàrrec del Departament d'Educació i que es van posar a l'abast dels centres.

Pel que fa a les matèries de modalitat de literatura castellana i literatura catalana, també s'ha optat per mantenir les lectures prescriptives de segon de batxillerat del curs 2022-23.

Estudiants en una classe de la Universitat de Lleida per examinar-se de la selectivitat el 7 de juny passat (ACN/Anna Berga)

Pendents de l'ordre ministerial que regula les proves

La Generalitat continua insistint al Ministeri d'Educació i Formació Professional i Universitats que publiqui, al més aviat possible, l'ordre ministerial que ha de regular les proves de la selectivitat. El curs passat no va arribar fins al gener. 

Tenint en compte que, segons va anunciar el ministeri, les proves només han d'incorporar canvis tècnics per fer-les coherents amb els nous currículums, Educació i Recerca i Universitats han concretat aquests canvis davant les crítiques del professorat a l'hora de programar els continguts de batxillerat, amb el curs començat, i fent encaixar els nous currículums amb la selectivitat habitual.


Les ponderacions se sabran els pròxims dies

També s'estan actualitzant les ponderacions de les matèries que s'aplicaran al juny i que es publicaran els pròxims dies a la pàgina web oficial de les PAU. Les ponderacions serveixen per calcular la nota d'admissió a la universitat, en què es té en compte la nota de la fase general i la de les matèries específiques, un cop ponderades en funció del grau que es vulgui estudiar.

 

 

ARXIVAT A:
Educació UniversitatSelectivitat
Anar al contingut