Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Com s'avaluarà el nou batxillerat? Més esperit crític i més resolució de problemes reals

Una cinquantena de docents treballen en exàmens mostra d'avaluació competencial per posar-los a l'abast dels centres el curs que ve

Mireia Rom Salvador/Àgata Fàbregas GomisActualitzat

El curs que ve es començaran a desplegar els nous currículums educatius al batxillerat. La part memorística hi perdrà pes, per deixar pas a un aprenentatge més competencial. I això vol dir, també, canviar la manera d'avaluar.     

Aviat es faran públics els exàmens mostra que ha impulsat el Departament d'Educació i que estan elaborant una cinquantena de docents, coordinats per l'expert en neuroeducació David Bueno, per tal que estiguin a l'abast de tots els centres a partir del curs que ve.
 

Què vol dir avaluar per competències?

En totes les etapes educatives, tret del batxillerat, hi ha un any de marge per aplicar els nous currículums. Al batxillerat, però, s'ha de fer a partir del setembre perquè l'any 2024 ja hi haurà una nova Selectivitat, que haurà de ser més competencial. I és que la manera d'avaluar modifica la manera com s'aprèn, i aprenem segons com ens avaluen. Funciona com un cercle. 

A més de les competències específiques de cada matèria, seran clau tres competències transversals, que compartiran totes les disciplines. Són la capacitat d'interpretar la informació, la resolució de problemes reals i de manera integrada, i l'esperit crític

"Per al futur laboral i personal dels alumnes, serà molt important saber gestionar bé les fonts d'informació, comunicar de manera efectiva, resoldre problemes i analitzar de manera crítica des de diferents fonts d'informació", justifica el director general d'Innovació, Digitalització i Currículum del Departament d'Educació, Joan Cuevas. Són habilitats, en definitiva, que ajuden a "aprendre a aprendre".

Posem-ne un exemple. Una de les preguntes de l'examen de Química de la selectivitat del 2013 demanava als estudiants que calculessin quants litres d'aigua es necessiten, com a mínim, per dissoldre 10 grams de fluorur de calci. 

Ara es vol anar més enllà i avaluar les diferents competències que té l'alumne, com ara el pensament crític. José Ángel Hernández, assessor tècnic docent del Consell Superior d'Avaluació, és un dels professors que han dissenyat tres exercicis competencials, en aquest cas, de Química.

Un dels que ha plantejat consisteix en un text en què s'exposa la pràctica d'alguns països, com els Estats Units, que afegeixen fluorur a l'aigua potable per combatre la càries. A partir d'aquí, els estudiants han d'identificar el problema plantejat --la fluorització de l'aigua-- i posicionar-s'hi a favor o en contra amb arguments científics. A més, han de pensar contraarguments que els puguin servir en cas de debat.

Per tant, no només es té en compte el resultat d'un càlcul, sinó que aquest càlcul serveixi per arribar a unes conclusions, mentre es valora tot el procés i capacitats diferents. 

"El canvi és radical", assegura Santiago Vilches, professor de Matemàtiques de l'Institut Vilamajor de Sant Pere de Vilamajor i un altre dels docents que han participat en aquesta iniciativa.

"No pot ser que un examen es basi només en l'habilitat de l'alumne per solucionar un problema. La resolució és només una competència, però n'hi ha moltes més."

L'alumne, doncs, ha de saber calcular, però també interpretar, argumentar i comunicar els resultats i el procés que ha seguit per arribar-hi. "Hi ha alumnes que cometen petits errors a l'hora de fer operacions, però que són molt creatius aplicant el coneixement matemàtic, i això també s'ha de valorar", defensa.
 

Els experts asseguren que els continguts no queden en segon pla

Els experts consideren que, treballant de manera competencial, el que es fa és prioritzar continguts essencials i donar més pes a altres capacitats com l'esperit crític i la interpretació de la informació, que fins ara no es tenien tant en compte. "Ara acumular coneixements no té cap sentit, perquè ja els tenim al núvol", exposa Bueno.

"És clar que cal tenir coneixements, però per saber-los aplicar a contextos nous, perquè el món en què vivim és dinàmic i canviant."

Vilches, de fet, considera que "s'augmenta el nivell d'exigència". "El problema és que moltes vegades els professors ens quedem amb el producte final. Quan es convida a pensar els alumnes i se'ls dona protagonisme, el nivell que s'autoimposen és brutal", explica.

Un altre exercici que els ha plantejat és que facin els càlculs necessaris per dissenyar una capsa de galetes utilitzant la mínima quantitat de cartó possible o que calculin quina fórmula matemàtica hi ha darrere la construcció d'una guitarra.
 

Cap a una nova selectivitat el 2024

Aquests exàmens mostra seran un element més que es tindrà en compte per confeccionar les noves proves de selectivitat. El Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), l'encarregat de dissenyar-les, està pendent de com es despleguen els nous currículums i de com s'avaluen els aprenentatges per posar les bases del que hauran de ser unes proves d'accés a la universitat més competencials i més obertes a les diferents capacitats dels estudiants.

ARXIVAT A:
Educació Universitat
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut