Eleccions a Brandenburg i Saxònia: entre l'herència del Mur de Berlín i els xenòfobs

Saxònia i Brandenburg són dos estats federats de l'est d'Alemanya que comparteixen molt més que una frontera. Els dos lands comparteixen reptes socials, polítics i econòmics.

Després de la caiguda del Mur de Berlín, igual com la resta de regions pertanyents a l'antiga Alemanya comunista, Saxònia i Brandenburg van haver d'adaptar-se a la nova situació. Centenars de milers de persones van decidir abandonar els territoris orientals per emigrar a l'Alemanya Occidental, a la recerca d'oportunitats. Allò va provocar una despoblació massiva, especialment pel que fa als més joves. L'est d'Alemanya va perdre una generació sencera. Més enllà de les grans ciutats (Dresden, Potsdam, Chemnitz o Leipzig), el teixit social va quedar tocat de gravetat.

La reunificació alemanya no va donar els fruits –les "flors" com va dir en el seu moment el canceller Helmut Kohl– esperats. A la regió de Lusàcia el desmantellament progressiu de les mines de carbó a cel obert durant les últimes tres dècades ha transformat el paisatge i les persones. Dels 80.000 llocs de treball directes que generaven les mines abans que caigués el Mur, s'ha passat a menys de 7.000.

Algunes mines encara funcionen i proveeixen centrals elèctriques que generen un de cada deu quilowatts produïts a Alemanya. Però tot i la modernització de les centrals, la política energètica actual del govern federal sembla determinada a prescindir del carbó. Haurien de canviar molt les coses perquè canviés el destí de la indústria del carbó. A nivell federal, tot apunta que el pròxim soci de govern de la CDU seran els Verds.

Alternativa per a Alemanya vol dominar l'est del país

Alternativa per a Alemanya (AfD), un partit nascut el 2013 com un projecte polític essencialment euroescèptic, ha esdevingut la principal política en moltes àrees de Brandenburg i de Saxònia. Després de la crisi de l'euro i del rescat de les economies del sud d'Europa, els populistes es van abraonar a la crisi de refugiats i van convertir-se en els abanderats del rebuig a la política de portes obertes de la cancellera Merkel respecte als refugiats. El 2015, l'AfD es va penjar una nova etiqueta: la de la xenofòbia.

L'AfD va ser l'únic partit actualment representat al Parlament Federal alemany (el Bundestag) que va fer acte de presència a les manifestacions del moviment xenòfob Pegida ("Patriotes Europeus contra la Islamització d'Occident"). Més endavant, a les manifestacions de l'AfD s'hi veurien grupuscles neonazis amb freqüència. El partit, però, es continua esforçant a distanciar-se de l'extrema dreta. Les darreres setmanes, sense anar més lluny, ha expulsat dos càrrecs del partit per haver-hi simpatitzat.

Actualment Alternativa per a Alemanya no està considerat un partit d'extrema dreta. Els mitjans de comunicació alemanys s'hi refereixen com a "partit populista de dretes" perquè l'extrema i els moviments neonazis són una altra cosa, alemanys a Alemanya. L'AfD s'autodefineix com la nova CDU i assegura que està ocupant el buit deixat per una cristianodemocràcia que ha girat a l'esquerra amb la cancellera Merkel.

Populisme de manual

Alternativa per a Alemanya és ni més ni menys tan xenòfoba com ho són altres partits de centredreta europeus. De fet, l'AfD forma part dels partits de nova fornada que els últims anys han mirat d'ocupar el nou centre polític; partits que presumeixen d'un ultrapatriotisme disfressat d'una falsa modernitat i que practiquen el populisme de manual.

Un exemple recent l'hem trobat a Bautzen, la regió coneguda per la mostassa més exportada d'Alemanya. Allà l'AfD hi va guanyar les eleccions europees amb una campanya basada en la defensa de l'estat-nació i a acusar la Unió Europea de ser una amenaça per a la sobirania alemanya. El partit, que per cert ha canviat de lideratge fins a tres vegades en sis anys, hi va obtenir més del 32% del suport electoral, i es va situar per davant de la CDU de Merkel.

De cara a les eleccions d'aquest diumenge a Bautzen, l'AfD proposa un xec nadó de 5.000 euros sempre que els nounats tinguin passaport alemany. Alternativa per a Alemanya tan aviat parla del perill d'islamització com dels "estrangers" sense fer distinció entre els ciutadans d'altres països europeus o els immigrants que han arribat de fora de la UE.

Segons les enquestes més recents, l'AfD trepitjarà els talons de la Unió Cristianodemòcrata a Saxònia i del Partit Socialdemòcrata a Brandenburg, però no està clar que aconsegueixi guanyar les eleccions a cap de les dues regions. En qualsevol cas, el que sí que està clar és que seguirà a l'oposició perquè a Alemanya ningú vol fer pactes amb qualsevol cosa que hi hagi més a la dreta de la CDU.

L'últim test per a la "GroKo" (la gran coalició liderada per la cancellera Merkel) tindrà lloc a Turíngia, també a l'est d'Alemanya, a finals d'octubre.