Sánchez vol derogar el delicte de sedició i reduir la pena màxima per desordres públics
PSOE i Unides Podem iniciaran aquest divendres el camí legislatiu al Congrés
Els grups parlamentaris del PSOE i Unides Podem presentaran aquest divendres una iniciativa legislativa per reformar el delicte de sedició i substituir-lo per un delicte de desordres públics agreujats. Ho ha anunciat Pedro Sánchez en una entrevista a La Sexta, aquest dijous al vespre.
El president del govern espanyol ha defensat que serà una "substitució" del delicte per fer-lo "més o menys homologable" a les principals democràcies europees i que les penes, "en conseqüència, siguin equiparables a les que hi ha en aquests països".
Sánchez ha assegurat que no es tracta d'una resposta a les peticions d'Esquerra, sinó que ha defensat aquest canvi "des de sempre". "Sembla que en les últimes setmanes hi ha diferents grups que hi estan disposats" ha defensat el president del govern espanyol, que ha apuntat que "l'independentisme no demana una reforma del Codi Penal, demana l'amnistia i aquest govern no ho acceptarà".
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha qualificat la derogació del delicte de sedició com "un pas indispensable en la desjudicialització".
Un concepte, la desjudicialització, que era el compromís genèric que va sortir de la taula de diàleg del juliol a La Moncloa.
Aleshores no es va concretar més, però la reforma del delicte de sedició és una de les demandes d'aquesta carpeta. Potser la més important, després dels indults.
I és que la pressió, a Pedro Sánchez, li ha arribat per tres bandes: des del govern català i ERC, des dels socis d'Unides Podem i també des de tots els informes que han fet públics organismes internacionals com el Consell d'Europa, que aconsellen homologar aquest delicte als estàndards europeus.
A això últim s'ha agafat el govern espanyol des de l'estiu. Sánchez ha dit i repetit que el canvi era necessari, però no hi havia la majoria suficient per aprovar-lo. Però tot ha canviat quan l'executiu espanyol s'ha posat a negociar els pressupostos, també amb ERC.
La Moncloa sempre ha negat que hi hagi cap relació entre una cosa i l'altra, però el govern i ERC han exigit avenços si Sánchez vol el seu suport als comptes.
Ara fa unes setmanes es va filtrar que el govern espanyol estudiava una possible reducció de penes pel delicte de sedició.
Ni la Generalitat ni La Moncloa ho van confirmar, però ja van sortir veus del PSOE oposant-s'hi, i el PP va congelar per enèsima vegada la renovació de la cúpula del poder judicial.
De fet, Feijóo ha assegurat que, si els populars governen, agreujaran les penes i tipificaran el delicte de sedició "de manera precisa".
A l'última sessió de control al Parlament, aquest dimecres, Aragonès explicava que la taula de diàleg ha servit perquè l'Estat reconegui el conflicte polític, s'estableixin acords sobre la metodologia i la "desjudicialització" es culmini abans del 31 de desembre. Estava responent a Junts, que creu inútil la taula de diàleg i vol una llista de resultats.
El judici del procés evidencia les diferències amb Europa
La sentència del judici del procés preveia condemnes d'entre 9 i 13 anys de presó per als nou líders independentistes. A quatre d'ells se'ls condemnava per malversació i a tots per sedició. Un delicte que pràcticament no s'ha tocat des del segle XIX.
A Espanya, aquest delicte té una pena màxima de 15 anys de presó. Per cometre'l no cal recórrer a la violència, mentre que a la resta d'Europa, sí que cal. I, tot i això, les condemnes són molt més baixes.
A Portugal, vuit anys de presó com a màxim. Allà no hi ha sedició, però sí delictes equiparables relacionats amb els desordres públics i la resistència a l'autoritat. El mateix que a Itàlia i Bèlgica, amb penes màximes de cinc anys de presó. A França, Alemanya i Suïssa encara són més baixes: tres anys.
Per tant, els 15 anys de presó a Espanya estan molt per sobre dels sis de la mitjana europea, i que el govern espanyol s'agafa com a xifra orientativa.
Si la rebaixa de penes tirés endavant, s'aplicaria a futurs judicis per aquest delicte. Per exemple, si Marta Rovira tornés de Suïssa o Clara Ponsatí de Bèlgica.
En el cas de l'expresident Carles Puigdemont i de Toni Comín, l'efecte no seria tan clar, perquè la justícia també els reclama per un altre delicte, la malversació.
En tot cas, per reformar la sedició es necessita majoria absoluta al Congrés. Amb els socis habituals del govern espanyol, Esquerra inclosa, la reforma sumaria el suport necessari.
