Salut exigirà el C1 de català als sanitaris que optin a una plaça, tal com diu la normativa
La Generalitat oferirà cursos gratuïts per garantir un bon nivell de català entre els professionals sanitaris, i vol fer complir de manera estricta la normativa que obliga a tenir aquest nivell al personal de la sanitat pública i concertada
Garantir el dret dels pacients a ser atesos en català és l'aposta que ha anunciat el Departament de Salut dos dies després de conèixer-se un estudi que conclou que només la meitat dels metges s'adrecen primer en català als pacients.
Per això asseguren que a partir d'ara es farà complir de manera estricta la normativa que obliga a tenir el C1 de català a tot el personal de la sanitat pública i concertada que opti a una plaça. Fins ara, no es feia.
Amb aquest objectiu, la Generalitat diu que impulsa fins a 3.000 cursos de català gratuïts i en línia, un programa amb una dotació d'1,5 milions d'euros. "Per millorar l'atenció sanitària de la població, cal fer-ho amb la llengua pròpia de les persones", ha defensat el conseller de Salut, Manel Balcells, durant l'explicació de la iniciativa.
Al mes de setembre, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ja va anunciar, en el marc del debat de política general al Parlament, un pla de formació per garantir el coneixement i l'ús del català en el sistema sanitari de Catalunya.
Queixes cada dia per no ser atès en català
Balcells reconeix que fins ara "s'ha estat lax" en el compliment de la normativa i això ha provocat que no hi hagi dia sense una queixa "d'algú que no ha estat atès en català".
Les formacions presentades aquest dijous estan especialment pensades per al personal sanitari, amb el focus en la millora d'expressions de l'àmbit de la salut. Els destinataris són 2.700 treballadors que formen part del sistema. La previsió és formar 900 professionals en el nivell elemental de la llengua, 900 en el nivell intermedi i 900 més en el nivell de suficiència.
Els cursos seran de 100 hores cadascun --60 d'autoformació i 40 d'activitats i pràctica oral--, hi haurà tres nivells i es podran fer entre el març i el novembre en horari laboral. Les inscripcions ja estan obertes.
Balcells ha subratllat que la voluntat de la iniciativa és "oferir de forma massiva cursos de català d'aprenentatge" i que es puguin impartir amb la "màxima facilitat" per als professionals. Un cop superat el curs, es farà una prova que acredita el nivell requerit per tenir una plaça pública.
Menys de la meitat dels metges utilitzen el català de manera habitual a la consulta
El Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya (Conforcat), ens que depèn del Departament d'Empresa i Treball, serà l'encarregat de vehicular les formacions. Els materials han estat elaborats pel Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL).
Precisament, l'enquesta del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya que s'ha publicat aquesta setmana assegura que només el 48% d'aquests professionals usen el català de manera habitual per comunicar-se amb els pacients. Poc més de la meitat s'adrecen primer en català al pacient, però la majoria, 6 de cada 10, canvien automàticament si la resposta és en castellà.
La majoria dels enquestats asseguren que volen millorar el seu coneixement de català, però troben a faltar una oferta formativa més flexible.
Els sindicats celebren la mesura que "arriba tard"
Els sindicats majoritaris de metges i infermeres veuen amb bons ulls la proposta del Departament de Salut, però recorden que, per llei i des del 2008, ja s'hauria d'exigir el coneixement del català a facultatius i altres professionals que venen de fora.
El secretari general de Metges de Catalunya, Xavier Lleonart, ha lamentat a Catalunya Informació que la mesura arriba tard i que s'hagi venut com una "cosa excepcional":
"Les persones comunitàries o extracomunitàries saben que estan obligades per llei, perquè així hi consta als certificats que fan d'homologació dels seus títols, a conèixer el castellà i la llengua pròpia de la comunitat on treballen. Això que hauria de ser la normalitat, malauradament no ho és."
Lleonart considera que, en una "situació de vulnerabilitat" com és la d'una persona malalta, s'ha de garantir que pugui ser atès i es pugui expressar en la llengua que millor coneix: "És un dret que no s'hauria ni de qüestionar."
En aquest sentit, Víctor Motos, del sindicat d'infermeria SATSE, també creu que "tot el que sigui millorar la comunicació entre el pacient i el professional, serà benvingut."
