Rigau atribueix l'estancament en l'informe Pisa a les diferències socioeconòmiques i a la immigració en el sistema educatiu català
La consellera d'Ensenyament vincula els millors resultats obtinguts per Castella-Lleó -que encapçala el rànquing de Ciències- en comparació amb Catalunya al fet que hi ha una població "més clàssica i homogènia" i ha apostat per potenciar l'atenció personalitzada dels alumnes nouvinguts. Per Rigau, els resultats de PISA són una prova que el sistema funciona, tot i que cal reforçar les assignatures de Ciències. En aquest sentit, Ensenyament farà arribar als instituts orientacions pedagògiques per tal de detectar les àrees científiques en què els alumnes fallen.
Rigau atribueix l'estancament en l'informe Pisa a les diferències socioeconòmiques i a la immigració en el sistema educatiu català
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Barcelona

Rigau atribueix l'estancament en l'informe Pisa a les diferències socioeconòmiques i a la immigració en el sistema educatiu català

La consellera d'Ensenyament vincula els millors resultats obtinguts per Castella-Lleó -que encapçala el rànquing de Ciències- en comparació amb Catalunya al fet que hi ha una població "més clàssica i homogènia" i ha apostat per potenciar l'atenció personalitzada dels alumnes nouvinguts. Per Rigau, els resultats de PISA són una prova que el sistema funciona, tot i que cal reforçar les assignatures de Ciències. En aquest sentit, Ensenyament farà arribar als instituts orientacions pedagògiques per tal de detectar les àrees científiques en què els alumnes fallen.

RedaccióActualitzat

La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha atribuït l'estancament dels resultats dels estudiants catalans en l'informe PISA a les diferències socioeconòmiques i culturals de l'alumnat i a la forta presència d'immigrants en el sistema educatiu català. Rigau ha vinculat els millors resultats obtinguts per Castella-Lleó -que encapçala el rànquing de Ciències- en comparació amb Catalunya al fet que hi ha una població "més clàssica i homogènia" i amb menys alumnes "nouvinguts", una circumstància que afavoreix els alumnes.

"A Catalunya, el que impacta en primer terme és la tipologia d'alumnat", ha apuntat Rigau, que assenyala que l'"aspiració" del departament és "escurçar al màxim les diferències en relació a l'origen", de manera que els estudiants es puguin "incardinar bé en el sistema, independentment del lloc d'origen". La consellera ha apostat per potenciar l'atenció personalitzada als alumnes immigrants per tal de millorar els resultats.

Segons ha explicat la consellera en roda de premsa, l'informe PISA realitzat a Catalunya el 2012 va incloure el 14% d'alumnes immigrants, davant del 10% de l'any 2009, i una part significativa dels joves eren repetidors. Així, 26 dels alumnes que es van examinar cursaven segon d'ESO, 229 tercer i 1.179 quart, el curs en el qual en teoria haurien d'estar tots els joves d'entre 15 i 16 anys que passen les proves.

Pla de millora en Ciències

En general, Rigau ha fet una valoració positiva de l'evolució de les dades de l'informe PISA, en què els alumnes catalans milloren lleugerament en comprensió lectora, mantenen el resultat de matemàtiques i empitjoren en ciències. Per la consellera, els resultats són una prova que el sistema funciona, tot i que cal reforçar les assignatures de Ciències.

Rigau ha lamentat la baixada respecte a l'últim informe PISA, però sobretot el descens de 10 punts des del 2003. En aquest sentit, ha anunciat un pla de millora en aquesta matèria. A partir del gener de l'any vinent, la conselleria farà arribar als instituts orientacions pedagògiques per detectar les àrees científiques en què els alumnes fallen. Amb l'objectiu de corregir els resultats en ciències, la Generalitat no es planteja augmentar les hores lectives, però sí que faran que els centres disposin d'opcions metodològiques perquè els alumnes assoleixin les competències bàsiques en aquesta àrea.

Pel que fa a les matemàtiques, la competència que PISA 2012 analitza més a fons, Rigau ha explicat que, des del 2012, el seu departament ja pren mesures per corregir el problema. El juny de l'any passat, Ensenyament va trametre als centres orientacions per millorar l'aprenentatge de la geometria. A més, també s'ha augmentat en 70 hores la dedicació dels alumnes d'ESO a les matemàtiques.

"Lectura interessada" del ministeri

Rigau també s'ha distanciat de la interpretació de les dades que ha fet la secretària d'Estat d'Educació, Montserrat Gomendio, que ha assegurat que la LOMCE pot revertir la situació i que, amb aquesta reforma educativa, s'aconseguirà que "els joves escolaritzats tinguin un futur millor" que els que ho han fet amb el model actual. Per la consellera d'Ensenyament, es tracta d'una "lectura interessada" i ha assenyalat que, com en el cas de Castella-Lleó, "els millors resultats d'algunes autonomies governades pel PP els han aconseguit amb una llei que no era del PP".

Encara sobre la LOMCE, Rigau ha avisat que en el proper informe els "resultats canviaran" perquè els estudiants de 15 anys que optin per l'FP inicial que contempla la nova llei no podran ser inclosos a PISA.

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

DOCUMENTS RELACIONATS

Anar al contingut