Recurs d'empara al Constitucional contra l'arxivament de la investigació del cas Castor

Els querellants reclamen que "l'absència d'investigació" en aquest cas de corrupció "és generadora d'impunitat"
Recurs d'empara al Constitucional contra l'arxivament de la investigació del cas Castor

Recurs d'empara al Constitucional contra l'arxivament de la investigació del cas Castor

Els querellants reclamen que "l'absència d'investigació" en aquest cas de corrupció "és generadora d'impunitat"
Actualitzat
Imatge de la plataforma Castor (ACN)

Imatge de la plataforma Castor (ACN)

Els promotors de la querella #CasoCastor - la Xarxa de l'Observatori del Deute en la Globalització, la plataforma X-Net i l'Institut Català de Drets Humans - han presentat un recurs d'empara al Tribunal Constitucional perquè investigui la trama al voltant del fracassat projecte Castor. El presenten després que la Sala Penal de l'Audiència Nacional va confirmar al juny l'arxivament del cas.

Els querellants ja van avançar al setembre que s'adreçarien a l'alt tribunal abans d'emprendre el camí dels jutjats i les institucions de la Unió Europea. Entre d'altres, la querella acusava cinc exministres - José Manuel Soria, Miguel Sebastián, Joan Clos, Elena Espinosa i Magdalena Álvarez - i el president d'ACS, Florentino Pérez, dels suposats delictes de malversació, prevaricació i frau a l'administració.

Notícia relacionada: El magatzem Castor: la història d'un fiasco multimilionari


Una vulneració dels drets fonamentals

En un comunicat, els impulsors de la querella ciutadana demanen al Tribunal Constitucional que revoqui la decisió de l'Audiència Nacional de no investigar el cas i "que ordeni respecte per al dret a la tutela judicial efectiva". Ho volen fer mitjançant l'obertura d'una investigació judicial, "encara que sigui mínima", amb la pràctica de les diligències necessàries per esclarir possibles responsabilitats penals.

Consideren que la denegació d'investigació és molt greu en els casos de corrupció. Una corrupció que també inclou la corrupció mediambiental, per haver provocat importants moviments sísmics a la zona de Tarragona i Castelló. Una afectació mediambiental que "es troba en aquest moment pendent de quantificar".

Notícia relacionada: Un enginyer imputat en el "cas Castor" declara que desconeixia el risc sísmic de la zona


Reclamen responsabilitats

El grup del cas Castor vol que s'arribi fins al final a l'hora de reclamar responsabilitats pel fiasco del magatzem de gas submarí, que mai ha arribat a entrar en funcionament i va provocar més de mil terratrèmols durant el període d'injecció de gas en proves.

♦ Castor, un negoci rodó?

Critiquen que s'hagi pagat 1.350.730 euros més interessos. La defineixen com "una obra amb importants sobrecostos" i que ha acabat sent una instal·lació fallida. Assenyalen que:

"Costa d'entendre que un sistema administratiu com l'espanyol [...] pugui acabar donant com a resultat una infraestructura inútil i generadora d'un deute tan important sense generar cap tipus de responsabilitat ni a la constructora ni als responsables polítics que van autoritzar aquesta construcció.

"És un dels fraus més importants que la societat espanyola ha viscut en els últims temps quant a la gestió dels diners recaptats mitjançant el cànon de tots els consumidors de gas".

Els promotors sostenen que hi ha indicis de conducta delictiva en l'actuació dels querellats, a qui assenyalen com els "màxims responsables de la preparació, execució i tancament del projecte Castor". A més, lamenten que els tribunals hagin "omès totalment" l'activitat que els és pròpia i que s'hagin "allunyat de la seva funció constitucional".

TEMES:
Corrupció Medi ambient Castor