Un ramat de cabres per fer formatges
La unió de la producció de matèries primeres i producte final permet controlar preus i qualitat (Unsplash/Alexas_Fotos)

Ramaders, formatgers, pagesos i forners col·laboren per beneficiar-se mútuament

Dues experiències de sinergies entre el sector primari i els elaboradors que demostren que es poden reduir costos i trobar maneres de produir millor

Toni CanyísActualitzat

Diverses iniciatives de col·laboració entre productors del sector primari i la indústria elaboradora demostren que sumant esforços i compartint objectius els resultats acaben sent més beneficiosos per uns i altres que no competint cadascun pel seu compte per obtenir el màxim benefici.

Al "Valor afegit", aquesta setmana hem mostrat dos exemples d'un abast ben diferent: el d'una associació en què participen els diversos actors del sector de la llet de cabra, i el d'un pagès i un forner que cultiven conjuntament el seu blat per fer-ne farina, i produir i vendre el seu pa.


Llet de cabres catalanes: qualitat i supervivència del sector

A la granja l'Urgellet de Linyola, al Pla d'Urgell, hi ha la primera màquina de munyir rotativa que es va instal·lar a Catalunya. Les cabres, cadascuna identificada amb un xip, van entrant una per una en els seus compartiments i els col·loquen les copes de munyida per extreure'n la llet.

La màquina va comptant els litres i registra diverses informacions sobre cada animal. Quan la cabra haurà fet una volta completa, la munyida s'haurà acabat i s'obrirà la barrera perquè torni al corral. Això estalvia temps i costos a la granja i en millora el control sanitari.

Josep Enric Salse, ramader, explica que les feines més feixugues les han tecnificat perquè ho puguin fer màquines. Una altra màquina, que programen a través del mòbil, distribueix automàticament el farratge i el pinso als estables.


La Montserrat i el Josep Enric són els propietaris d'aquesta explotació i també són uns dels fundadors de l'associació Llet de Cabres Catalanes, creada el 2010 i que reuneix 26 ramaders i 4 formatgeries.

Aquest segell garanteix una qualitat de la llet superior a la que demana la legislació. La col·laboració estreta entre ramaders i formatgers, des del camp fins al consumidor, ha fet possible la supervivència de moltes granges davant l'arribada de llet de cabra d'altres zones, i també ha ajudat aquestes formatgeries a créixer.

Montserrat Arimany, membre de la junta de Llet de Cabres Catalanes, explica com era abans de l'associació: "Passava que els ramaders, la llet no sabien on vendre-la, la venien a preu molt baix, els nostres formatgers anaven a comprar la llet a fora."

La llet de les 1.500 cabres d'Urgellet la recull tres cops per setmana una cisterna per portar-la a la formatgeria Montbrú de Moià, que també participa en l'associació. Oriol Antúnez n'és el gerent: "Si aconsegueixes tenir una molt bona relació amb aquest ramader, una molt bona comunicació, pots ajudar-lo a optimitzar la seva producció i, al mateix temps, ell ens pot transmetre a nosaltres, sobretot pel que fa a costos, de preu, quines ajudes necessita per part del formatger per créixer en produccions."


Lluitant plegats per controlar costos

A les cambres frigorífiques de la Formatgeria Montbrú de Moià hi madura, entre altres, el millor formatge de cabra de pell florida del món del 2019. Aquest premi els va donar a conèixer i els ha permès créixer en nous mercats.

Un dels secrets ha estat disposar de llet de màxima qualitat. Ho ha fet possible formar part del segell de qualitat Llet de Cabres Catalanes, en què col·laboren ramaders i formatgeries. Segons Oriol Antúnez, és una peça indispensable: "Per què? Perquè Llet de Cabres Catalanes ens assegura una llet d'altíssima qualitat. És un tema imprescindible per fer un bon formatge; sense una molt bona llet no aconseguirem mai de la vida fer un molt bon formatge."

Però, més enllà d'això, formar part d'aquesta associació que reuneix tots els actors del sector, des del camp fins al producte final, els està permetent fer front a situacions difícils com l'actual, amb els costos disparats.

"Si bé els costos de l'energia han pujat molt, en el nostre cas el que més ens afecta és el cost de les matèries primeres d'alimentació animal, la qual cosa ens ha portat a haver d'apujar els preus de la llet perquè els nostres ramaders es puguin guanyar la vida."

Antúnez diu que "de cap manera" es pot repercutir al consumidor final l'augment de costos. "Directament, hem anat a perdre marge en la majoria de productes", explica.


A la seva granja de Linyola, la Montse i el Josep Enric també estan fent esforços per contenir els costos. Des de fa anys han apostat per cultivar ells mateixos a la finca el farratge i el cereal per alimentar les seves cabres. Donar-los l'alfals acabat de segar millora la qualitat de la llet que produeixen, però també els està ajudant a fer que els surtin els números.

Treballant plegats, tot el sector, se'n poden sortir millor. Això, almenys, és el que pensa Montserrat Arimany: "Amb l'associació ens reuníem una vegada a l'any i, aquest any, ja portem tres reunions per referenciar el preu de la llet."

"Lluitem una mica perquè tots ens puguem guanyar la vida. I ells potser hi perden una mica, nosaltres també hi perdem, i alhora hi guanyem tots dos."

Antúnez també valora la unitat: "Si tothom comença a aplicar mesures pel seu costat, pot ser que, al final, s'acabi generant una situació bastant inestable dins del mateix sector formatger i elaborador de llet."
 

Reunir el cultiu del blat i l'elaboració del pa en una cooperativa

Les pròximes setmanes sembraran els camps del Mas Corcó, a Manlleu, a Osona, amb diversos tipus de blat panificable, com el forment, l'espelta o la xeixa.

El Manel i l'Ivan tenen preparat el gra de la collita passada per portar-lo a moldre i fer farina. Juntament amb les seves parelles, van constituir fa quatre anys una cooperativa insòlita: Pagesos Forners.

L'Ivan es va formar com a forner a França i el Manel s'ha dedicat tota la vida a l'agricultura ecològica. Ells també col·laboren, des de la terra fins al producte elaborat, per sortir-se'n plegats.

L'Ivan ho explica així: "Ell és un pagès que a jornada parcial fa de forner. Jo soc un forner que a jornada parcial faig de pagès."


Després de molts anys d'amistat, a l'Ivan se li va acudir que d'aquesta manera es podia donar vida a la petita finca familiar del Manel. Segons l'Ivan, "anant a França vaig veure que allà s'implementaven solucions per a petits pagesos, una de les quals era això que fem nosaltres aquí".

Allà en diuen "paysans boulangers", que vol dir habilitar els pagesos perquè puguin produir, en aquest cas pa, amb els seus propis cereals i vendre'l a la finca.

 

Una fórmula per esquivar la inflació

Per coure el pa tenen un forn de llenya, que alimenten amb restes de fusta d'una serradora propera. No dependre del gas ni de l'electricitat per coure el pa i cultivar el seu propi blat els està estalviant el fort increment de costos que pateixen molts forners.

Manel Macià explica que durant onze mesos no han apujat preus, però al final ho han hagut de fer perquè no només ha pujat l'electricitat, també la resta de matèries.

"Nosaltres l'any passat vam repercutir una sola pujada de preu. La nostra energia i la nostra farina ens han permès contenir-ho."

Aquesta activitat els permet guanyar-se la vida i unes bones condicions de treball. Com que el seu pa es conserva durant dies i el fan per encàrrec, han aconseguit treballar al forn només quatre dies a la setmana, i la majoria de dies, només als matins.

L'Ivan explica quin ha estat el plantejament: "Hem entrevistat moltes vídues per aconseguir la maquinària que tenim aquí, justament perquè l'ofici de forner, per la pols ambiental de farina i pels horaris tremendament exigents que té, passa factura."

"Produïm de matí i fem les vendes de 4 a 8 del vespre i això encaixa perfectament amb els horaris de la major part dels nostres clients."

ARXIVAT A:
AgriculturaRamaderia
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut