Què diu la nova llei d'universitats? Nou reptes per revertir una dècada de retallades

La nova llei orgànica del sistema universitari, que el Congrés ha aprovat definitivament, ara ja es podrà començar a desplegar

Àgata Fàbregas Gomis/Mireia Rom SalvadorActualitzat

El Congrés ha aprovat definitivament la LOSU, la tercera reforma universitària en democràcia de la llei universitària, i ara ja es podrà començar a desplegar. La norma, que necessitava majoria absoluta perquè és una llei orgànica, busca modernitzar la universitat i reparar l'impacte de les retallades que encara s'arrossega de la crisi econòmica del 2008.

I és que en deu anys --del 2008 al 2018-- la inversió pública en educació universitària es va retallar un 20%, i això va comportar un fort augment de les taxes.

Una altra evidència de la falta d'inversió és que les plantilles de les universitats s'estan envellint. Segons dades del Ministeri d'Universitats, es calcula que d'aquí 8 anys, el curs 2030-31, més de la meitat del professorat permanent haurà arribat a l'edat de jubilació.

Els reptes de la nova LOSU

Per això, la que serà la tercera llei d'universitats en democràcia posa especial èmfasi a reduir la precarietat laboral del professorat.

Es tracta d'una llei que va arrencar el ministre Manuel Castells, que va dimitir per raons de salut sense aconseguir-ne el consens i que ha portat definitivament al Congrés el seu successor, Joan Subirats.

Aquests són els seus principals reptes:
 

Reduir la temporalitat

La nova llei d'universitats vol reduir a la meitat el nombre de docents temporals, que no podrà superar el 20%. També es pretén recuperar la funció original del professorat associat, un professional extern que aporta la seva expertesa a la docència. Actualment, bona part d'aquest professorat associat només es dedica a fer classes, però amb la LOSU no podran impartir més de 120 hores de docència.


Internacionalització

Es creen dues noves figures docents: els professors substituts i els anomenats professors distingits, docents de prestigi i investigadors que fan la carrera acadèmica a l'estranger. 

I és que un altre dels objectius de la llei és internacionalitzar la universitat. Ara només el 2,2% dels docents i investigadors són internacionals. Per això es reforçaran les aliances europees que, amb l'impuls de títols compartits entre universitats, faciliten la mobilitat d'estudiants i docents.


Augmentar el finançament

El text també recull el compromís d'augmentar el finançament de forma progressiva fins arribar a l'1% del PIB al 2030. La inversió actual en universitats és del 0,7% del producte interior brut. Del 2009 al 2018, la inversió pública en educació universitària va caure caure un 20%.


Protagonisme dels estudiants

Aquesta és, segons el Ministeri, una llei pensada per als estudiants. Per primera vegada es recull que l'estudiantat tindrà un mínim del 25% de representació als òrgans de decisió. L'actual LOU no assegura cap percentatge. També reconeix el "dret d'aturada acadèmica" per part dels estudiants.

Es vol afavorir la formació al llarg de tota la vida amb més programes de curta durada (CCMA)

Lluita contra la bretxa de gènere

Les universitats hauran de tenir plans d'igualtat en matèria de gènere, també d'inclusió i no discriminació per motius de discapacitat, origen, orientació sexual i identitat de gènere. Actualment, només 1 de cada 3 alts càrrecs de la universitat l'ocupa una dona.


Formació al llarg de la vida

Es vol obrir la universitat a totes les edats. Per això s'impulsaran microcredencials, micrograus i altres programes de curta durada. Actualment, només un 3% dels estudiants té més de 30 anys.


El càrrec de rector

La LOSU deixa en mans de les universitats els requisits que un professor haurà de tenir per aspirar al càrrec de rector. El seu mandat durarà 6 anys, no 4 com fins ara, i no serà renovable. Hi podrà aspirar també el personal laboral, no només funcionari.
 

Llengües

Català, euskera i gallec s'inclouran al programa Erasmus i en d'altres programes de mobilitat amb finançament públic. S'assegurarà la igualtat d'oportunitats, no discriminació i inclusió de totes les llengües oficials.

 

Carrera acadèmica

Més curta i estable per al personal docent i investigador: la carrera acadèmica tindrà tres etapes --accés, estabilització i promoció-- en lloc de quatre. El fet que la carrera sigui més curta pot ajudar a rejovenir la plantilla.

El nou text també retira el finançament públic als col·legis majors que segreguen per sexe, que no podran estar adscrits a cap universitat pública.

 

ARXIVAT A:
Educació UniversitatCatalunya
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut