Vaga contra la llei Castells d'universitats: per què la comunitat educativa la rebutja
La manifestació de Barcelona contra la "llei Castells", aquest migdia a la Gran Via

Vaga contra la llei Castells d'universitats: per què la comunitat educativa la rebutja

L'anomenada llei Castells vol reduir la precarietat del professorat i reforçar la docència, però l'acusen de privatitzar la universitat i de no haver escoltat la comunitat universitària

RedaccióActualitzat

Aquest dijous estudiants universitaris i de secundària fan vaga contra la llei del sistema universitari que prepara el Ministeri d'Universitats, coneguda com a "llei Castells".

L'ha convocada el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, el SEPC, que ja la va començar aquest dimecres a la Universitat Autònoma de Barcelona, la UAB, i que aquest dijous l'ha generalitzat arreu.

Precisament, a la UAB, des de primer hora del matí hi ha hagut piquets que han fet barricades amb contenidors d'escombraries i intentaven impedir que hi entressin els estudiants.

També s'han format piquets a altres universitats, com a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona:

 

La convocatòria de vaga va acompanyada de concentracions i manifestacions que han començat a les 12 del migdia a les principals ciutats catalanes, i també a les Illes i al País Valencià.

A Barcelona s'hi han vist moltes pancartes amb un lema força clar: "Aturem la llei Castells"

Pancarta a la manifestació a la plaça Universitat, aquest dijous al migdia a Barcelona

 

Atac al sistema educatiu

El motiu de la vaga és que el SEPC considera que el projecte de llei, tal com ara està redactat, és un atac al sistema educatiu i una amenaça per a l'educació pública universitària.

Segons asseguren, serà una llei que obrirà la porta dels centres universitaris a les empreses privades i convertirà l'educació en una mercaderia.

També denuncien que s'ha elaborat sense tenir en compte la comunitat educativa universitària, sobretot el parer dels estudiants, i que en disminueix la representativitat als òrgans de govern.


Tercera llei universitària de la democràcia

El projecte de llei orgànica del sistema universitari, la LOSU o també "llei Castells", pel nom del ministre, Manuel Castells, serà la tercera llei universitària en democràcia.

És un projecte que el govern espanyol va aprovar a l'estiu, i que està pendent de debatre al Congrés, on previsiblement s'hi introduiran esmenes més o menys importants.


Reduir la precarietat

Segons el ministeri, un dels objectius prioritaris és reduir la precarietat dels professors, limitant-la al 20% de la plantilla. En la llei vigent és el 40%, però tampoc no es compleix.

Per limitar aquesta precarietat també preveu augmentar el percentatge de professorat funcionari del 51% actual al 55%.


Avaluació permanent i equitat de gènere

Un altre dels punts destacats és que vol introduir l'avaluació permanent de la qualitat de la docència dels professors.

El text aprovat pel govern espanyol també impulsa l'equitat de gènere, amb paritat de gènere en l'accés als llocs disponibles i amb una política salarial equivalent entre gèneres. 

En aquest sentit, el ministre ha afirmat que "és la llei més feminista de la història".


En joc l'autonomia de les universitats

Però, malgrat aquestes bones intencions, no agrada pràcticament a ningú del món universitari: tant estudiants com docents i rectors critiquen que no vagi acompanyada d'una memòria econòmica que en garanteixi l'aplicació.

També la qualifiquen d'excessivament reguladora, i afirmen que fa perdre autonomia als centres universitaris, dictant el que s'ha de fer en cada aspecte organitzatiu.


Recerca o docència?

Les declaracions del ministre sobre la llei han afegit llenya al foc: Manuel Castells ha dit que la prioritat en la reforma no és la recerca, sinó l'ensenyament.

Això ho ha criticat la comunitat universitària en pes, que ha assegurat que la recerca és un dels fonaments de la universitat, i que no es pot fer la llei sense contemplar-ho.

L'argument de resposta de Castells és que la recerca s'ha d'impulsar a través d'una llei de la ciència, no pas la d'universitats.

De fet, Castells és el primer ministre d'Universitats que ha tingut mai un govern espanyol: quan Pedro Sánchez el va nomenar, el 2020, ho va fer segregant l'àrea d'universitats de l'anterior Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.

Castells, a més, ha rebutjat el gruix de crítiques assegurant que no és cert que es retalli autonomia ni que els estudiants perdin representativitat.

Vaga també contra la sentència del 25%

A més de protestar contra la llei Castells, el SEPC ha convocat la vaga també contra la sentència del Suprem sobre l'escola de Canet:

 

 

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut