Nens i joves prenen els carrers de Glasgow per reclamar als líders mundials mesures reals per frenar el canvi climàtic (Reuters / Russell Cheyne)
Nens i joves prenen els carrers de Glasgow per reclamar als líders mundials mesures reals per frenar el canvi climàtic (Reuters / Russell Cheyne)

Què ens ha ensenyat el 2021 de la lluita climàtica: de la consciència al full de ruta

Tot indica que les societats humanes s'han començat a moure per afrontar l'emergència climàtica

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto46

Jordi Vilardell Gómez

Periodista de TV3 especialitzat en crisi climàtica i de biodiversitat

@JordiVilardell
Actualitzat
TEMA:
Crisi climàtica

El 2021 han aparegut noves dinàmiques socials per fer front a l'emergència climàtica. Dinàmiques insuficients, però que es realimenten entre elles. Tot indica que el 2021 les societats humanes s'han començat a moure.


1. La consciència mundial sobre el clima ha canviat

El canvi va començar el 2018, amb l'informe científic sobre els riscos d'un esclafament de 1,5 ºC, i amb l'airada queixa generacional encapçalada per Greta Thunberg.

El 2019 parlaments i ajuntaments d'arreu del món van fer Declaracions d'Emergència Climàtica, tot i que eren declaracions simplement retòriques. El 2020 la covid-19 va evidenciar que cal aplanar les corbes abans no s'accelerin, i que es poden prendre grans decisions polítiques.

El 2021 "l'emergència" climàtica s'ha convertit en cultura hegemònica de la Conferència de l'ONU sobre canvi climàtic, a Glasgow. Tot indica que les societats humanes s'han començat a moure, tot i que encara lentament.

Manifestació a favor de la justícia climàtica a la ciutat paquistanesa de Karachi
Manifestació a favor de la justícia climàtica a la ciutat paquistanesa de Karachi (Reuters/Akhtar Soomro)


2. Els compromisos actuals són insuficients

Si tots els estats complissin tots els seus compromisos, tots els anys, l'escalfament arribaria a finals de segle a 2,3 - 2,9 ºC, segons les estimacions més solvents. Molt per sobre del llindar de seguretat d'1,5 ºC.

Els Estats Units i la Unió Europea han aprovat grans plans de transició energètica, aquest 2021, però són encara insuficients: l'Acord de París estableix que els països desenvolupats han de reduir les emissions més ràpidament que els altres i que han d'ajudar a finançar la transició dels no desenvolupats.


3. Noves dinàmiques acceleren la transició

El 2021, a Glasgow, a banda dels acords entre tots els estats de la COP26, han sorgit noves dinàmiques que acceleren la transició.

Desenes d'estats i d'entitats han fet acords sectorials per accelerar la reducció d'emissions, en destaquen el de 40 estats que han acordat fer més barata la tecnologia verda per a tots els països; el de 450 bancs i fons d'inversió (amb actius conjunts equivalents a 8 vegades el PIB de la UE) que s'han compromès a promoure plans 0% d'emissions; i el dels Estats Units i la Xina, que han acordat cooperar per accelerar la transició.

Molins de vent prop de Leipzig, a Alemanya
Molins de vent prop de Leipzig, a Alemanya (Reuters/Hannibal Hanschke)


4. Focus, per fi, en aquesta "dècada decisiva", la dels anys 20

La ciència ho reclama insistentment, des de fa anys, com l'IPCC en el seu informe del 2018: cal reduir les emissions a la meitat pel 2030. Fins la COP26, l'ONU buscava el consens en el 2050, per un 0% d'emissions. Però l'empenta dels enviats especials pel clima dels Estats Units i de Xina, John Kerry i Xie Zhenhua, ha portat la COP26 a posar el focus en aquesta dècada, la dels anys 20, per reduir les emissions a la meitat pel 2030 (-45% pel 2030 en relació a 2010).

Reduir les emissions a la meitat aquesta dècada és imprescindible perquè les dècades següents hi hagi opció a lluitar per estabilitzar el clima.


5. Inèrcia del sistema socioeconòmic mundial

El sistema socioeconòmic respon amb lentitud a les directrius polítiques. El 2021, malgrat els compromisos de reduir emissions, gairebé cap estat té polítiques per acabar amb la producció de combustibles fòssils. Segons l'ONU, la producció prevista pel 2030, de carbó, petroli i gas, és el doble de la que cal per limitar l'escalfament a 1,5 °C.

El 2020 les emissions van caure un 6,4% per la covid-19, però el 2021 tornen a créixer amb força, i la tendència porta a un nou rècord el 2023.


6. Cooperar pel clima?

La ciència insisteix des de fa anys que les simulacions matemàtiques amb més probabilitats de sortir-nos-en indiquen que la reducció de les emissions globals s'ha de fer de forma cooperativa.

El novembre del 2021 els Estats Units i la Xina s'han compromès a "accelerar significativament" la transició a una economia global 0% emissions, cooperant en: normes, electrificació, renovables a baix cost, transport elèctric, generació distribuïda, transparència en els compromisos dels estats.

 

7. La degradació s'accelera

El 2021 la ciència de referència ha documentat que:

  • la meteorologia extrema dels darrers anys és conseqüència de l'escalfament global, i que anirà a més, encara que canviem ràpidament, perquè el sistema té un retard de 20-30 anys
  • el desglaç generalitzat és irreversible, i també ho són l'acidificació dels oceans i la pujada del nivell del mar (que a finals de segle podria ser de 2 metres)
  • superarem el llindar de seguretat de 1,5 ºC d'escalfament cap al 2030
  • els embornals naturals que absorbeixen CO2 (boscos i oceans) s'estan saturant, cada vegada n'absorbeixen menys i, per tant, s'acumula més CO2 a l'atmosfera.

La principal amenaça per a la salut humana és l'escalfament global i la crisi de biodiversitat. Ho van alertat el setembre del 2021 les 233 principals revistes mèdiques de món, en un editorials conjunt: "en els pròxims anys hi haurà una catàstrofe sanitària molt pitjor que la covid-19"; les malalties infeccioses es dispararan, les cardiovasculars augmentaran molt, i també les respiratòries, per la contaminació.

L'escalfament i la crisi de biodiversitat (destrucció d'ecosistemes i l'extinció massiva d'espècies) es realimenten mútuament: l'escalfament degrada els ecosistemes, i la pèrdua d'ecosistemes accelera l'escalfament.

El risc és que la xarxa de la vida es trenqui, fins a col·lapsar en cascada. La ciència alerta que fer-hi front implica, entre altres coses, "abolir la idea d'un creixement econòmic perpetu".


8. La justícia climàtica s'ha activat

Els darrers cinc anys s'han multiplicat les demandes judicials contra empreses i governs, per incompliment de les seves responsabilitats davant la crisi climàtica.

El 2021 hi ha hagut sentències contra els governs de França, Bèlgica, Alemanya, Holanda... I també contra empreses, entre aquestes una gran petrolera, Shell, a la qual una sentència l'obliga a complir un full de ruta per descarbonitzar-se.

El 2021 també s'han multiplicat els informes que documenten com les empreses de màrqueting son responsables del retard climàtic de les últimes dècades, ja que van modificar, intencionadament, la percepció pública dels reptes de l'escalfament global.

Arreu del món hi ha oberts actualment més de 1.500 processos judicials contra governs i empreses. A més, un grup de juristes internacionals prepara una proposta perquè la Cort Penal Internacional reconegui el delicte d'ecocidi.

Shell haurà de reduir les emissions de CO2 per ordre judicial
Shell haurà de reduir les emissions de CO2 per ordre judicial (Reuters/Toby Melville)


9. Refugiats climàtics interns, de la UE

L'estiu del 2021 hi ha hagut els primers refugiats climàtics interns de la Unió Europea: milers d'evacuats pels incendis a Grècia.

Els refugiats climàtics interns de la UE s'afegeixen als que fa anys arriben, fugint de conflictes que s'han accentuat per l'escalfament global a l'Àfrica, a l'Amèrica Central, i a l'Àsia, com a Síria, on anys de sequeres i de pèrdues en les collites van generar grans migracions a les ciutats, i pocs anys després va esclatar la guerra.

10. Fulls de ruta a 5 anys, l'únic que pot funcionar

Hi estan d'acord, la ciència, els Estats Units, i la Xina: l'únic que pot funcionar és fer fulls de ruta a terminis breus.

"Hem de mostrar què faran els països el 2025, el 2030 i el 2035. No es pot posar un objectiu a 30 anys i pretendre que es compleixi", John Kerry, enviat especial pel clima del president dels Estats Units.

Fulls de ruta que han de ser detallats, públics, i que s'han d'actualitzar a curt termini; amb objectius concrets per sectors, en els que quedi molt clar què passarà amb els cotxes elèctrics, amb la calefacció, amb el gas natural... Plans muntats cada 5 anys, fins arribar a 0% d'emissions el 2050.

Fulls de ruta que han d'incloure a què destinem el petroli que encara podem cremar, ja que una part s'ha de destinar a canviar la infraestructura energètica (fabricar i desplegar les renovables requereix cal molta energia) i una altra part s'ha de destinar a canviar el model socioeconòmic (de producció, d'habitatges, de subministraments, d'alimentació, de transport...). Les emissions de desplegar aquestes noves necessitats han de sortir de deixar de fer activitats del vell model socioeconòmic.

Fum en una central de carbó alemanya
Fum en una central de carbó alemanya (Reuters/Wolfgang Rattay)


11. Dinàmiques que es realimenten

Som davant d'una bifurcació d'alternatives radicals: si seguim amb el model socioeconòmic de les darreres dècades, la meteorologia i la natura ens faran la vida més i més dura...; l'alternativa és un ràpid canvi del model socioeconòmic global.

El 2021 s'ha evidenciat que hi ha noves dinàmiques socials en marxa, encara insuficients, però dinàmiques que es realimenten entre elles.

És impossible saber si les dinàmiques socials de canvi atraparan les dinàmiques de degradació climàtica, però sí sabem que quan les dinàmiques es realimenten s'acceleren.

ARXIVAT A:
Crisi climàtica
Anar al contingut