Quan es nega el dret a viure: els 5 països on més han retrocedit els drets humans el 2023

El 10 de desembre de 1948, l'ONU va aprovar la "Declaració universal dels drets humans". 75 anys després, alguns països fan passos enrere i vulneren drets bàsics que es donaven per aconseguits

Enllaç a altres textos de l'autor Núria Vilà Coma

Núria Vilà Coma

Redactora a la secció d'Internacional de TV3

@nurivilcom
Actualitzat

"Un dret humà mai es pot donar per assolit del tot". Aquest no és cap article de la Declaració Universal dels Drets Humans, i segurament l'Assemblea General de les Nacions Unides, en el moment d'aprovar el text, no s'hauria imaginat que just 75 anys després encara es posarien en qüestió els drets més bàsics. O, encara pitjor, que s'estarien perdent alguns drets que ja s'havien aconseguit.

El 2023, la llista de països que han vulnerat drets humans torna a ser llarga. Aquests són els cinc exemples més flagrants de drets que s'havien aconseguit i que aquest any s'han perdut.
 

Israel vulnera el dret a la vida a Gaza

Des que va començar la guerra a la Franja, els palestins han vist com se'ls han violat diversos drets humans. Començant pel mateix article 3, que recull que "Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat". Les últimes dades del Ministeri de Salut de Gaza parlen de quasi 17.500 morts en els dos mesos que fa que dura l'ofensiva israeliana. 

Gairebé 1,9 milions de persones s'han vist desplaçats dins de la Franja, el que suposa el 80% de la població, segons el recompte de la UNRWA (Agència de Nacions Unides per als Refugiats de Palestina), que ha vist com 111 dels seus treballadors han mort els últims 60 dies.  

Sobre els desplaçaments forçats de població ordenats per Israel, del nord cap al sud de Gaza, l'article 9 s'hi refereix:

Article 9. "Ningú no serà detingut, pres o desterrat arbitràriament."

Una família palestina fuig dels bombardejos al nord de Gaza
Una família palestina fuig dels bombardejos al nord de Gaza (Reuters / Ibraheem Abu Mustafa)


Els palestins també han vist en aquestes últimes setmanes com se'ls privava fins i tot de casa seva, fins al punt que el 60% dels habitatges han estat danyats per l'ofensiva israeliana, segons l'OCHA (Oficina de Coordinació d'Assumptes Humanitaris de Nacions Unides).

Article 13 1. Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència dins les fronteres de cada Estat

Article 17 1. Tota persona té dret a la propietat, individualment i col·lectiva. 2. Ningú no serà privat arbitràriament de la seva propietat

El Regne Unit, decidit a deportar els migrants a Ruanda

El primer ministre britànic, Rishi Sunak, està determinat a mantenir el seu pla de Ruanda per frenar la immigració. Malgrat els intents del Tribunal Europeu de Drets Humans de frenar-lo, Londres ha pagat 140 milions d'euros a Kigali per deportar al país africà els demandants d'asil que entren de manera irregular al Regne Unit.

Si tira endavant, la mesura afectarà milers de persones. Més de 27.000 embarcacions han creuat el canal de la Manxa des de principis d'any, mentre que l'any passat va ser de rècord, amb 45.000 arribades.

Al novembre, el mes passat, el Tribunal Suprem britànic va tombar el pla perquè creu que Ruanda no ofereix garanties als migrants que s'enfronten a un risc real de maltractaments o podrien ser retornats als països d'origen. Un pla que vulnera clarament articles de la declaració de drets humans com el 13 i 14:

Article 13 1. Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència dins les fronteres de cada Estat. 2. Tota persona té dret o sortir de qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.

Article 14 1. En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil en altres països i a beneficiar-se'n.

Manifestants contra el pla Ruanda davant l'Alt Tribunal del Regne Unit
Manifestants contra el pla Ruanda davant l'Alt Tribunal del Regne Unit (Reuters / Peter Nicholls)

Però no és l'únic govern que rebutja els drets dels migrants. Des del novembre, el Pakistan també ha començat a detenir i deportar tots els afganesos que es troben en situació irregular al país. 

Organitzacions de drets humans com Human Rights Watch han denunciat les coaccions i abusos que Islamabad està duent a terme contra la població afganesa. Alguns havien arribat al Pakistan darrerament, fugint del govern dels talibans, mentre que altres feia dècades que hi vivien, o en alguns casos fins i tot hi havien nascut.
 

L'educació a l'Afganistan, prohibida a les noies i terrible per als nois

Ara fa justament un any que el govern dels talibans va prohibir a les noies estudiar a les universitats a l'Afganistan. Prèviament, també les havien privat de l'educació secundària, a partir dels 12 anys. Aquestes decisions arbitràries van deixar en paper mullat les promeses d'una major obertura que havien fet els talibans quan van retornar al poder, l'agost del 2021.

Human Rights Watch (HRW) ho descriu com "la crisi de drets de les dones més greu del món". I ara, a més, acaba de publicar un informe on denuncia com les polítiques educatives abusives dels talibans estan perjudicant també els nois.

L'informe destaca que un dels principals motius de preocupació és que els talibans han acomiadat totes les mestres de les escoles masculines: "A més de la injustícia contra les dones afectades, l'escassetat de professors qualificats per substituir-les ha deixat molts nens en aules amb professors no qualificats, i de vegades sense professors".

Human Rights Watch descriu la situació a l'Afganistan com 'la crisi de drets de les dones més greu del món'
Human Rights Watch descriu la situació a l'Afganistan com "la crisi de drets de les dones més greu del món" (Reuters/Naseer Ahmed)

"Pitjor encara, les pallisses van en augment", segueix el text de HRW. Nens i pares descriuen un preocupant augment dels càstigs corporals: "Els funcionaris han colpejat nens davant de tota l'escola per coses com tenir la tallada de cabells o la roba equivocades, o per tenir un telèfon mòbil".

L'informe conclou que "és probable que els canvis als plans d'estudi tinguin repercussions a llarg termini al país". Els talibans han eliminat algunes assignatures del tot, com ara les arts, els esports, l'anglès i l'educació cívica.

Sahar Fetrat, investigadora en drets de les dones a HRW i autora de l'estudi, apunta que "els talibans estan causant un dany irreversible al sistema educatiu afganès, tant per als nens com per a les nenes. En malmetre tot el sistema escolar del país, corren el risc de crear una generació perduda privada d'una educació de qualitat".

Article 26.1 "Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més no, en la instrucció elemental i fonamental. La instrucció elemental serà obligatòria. L'ensenyament tècnic i professional es posarà a l'abast de tothom, i l'accés a l'ensenyament superior serà igual per a tots en funció dels mèrits respectius".


Rússia trasllada a infants ucraïnesos als territoris ocupats

La Cort Penal Internacional va dictar al març una ordre d'arrest contra Vladímir Putin i la comissària de la Federació Russa dels drets per la Infància. Els acusa de crims de guerra i contra la humanitat, pel trasllat forçós o la deportació de nens i nenes a territoris d'Ucraïna ocupats per Rússia. 

El president rus fins i tot ha emès un decret per facilitar als russos l'adopció de nens ucraïnesos. Aquest mateix dijous, el govern de Kíiv ha informat que en total 19.540 nens i nenes han estat segrestats per les forces russes des de l'inici de la invasió, i només 522 haurien estat retornats a les seves famílies.

Una nena ucraïnesa a Kherson
Una nena ucraïnesa a Kherson(REUTERS/Nacho Doce)

Els advocats d'algunes famílies ucraïneses afectades han denunciat la vulneració de l'article 15 de la declaració de drets humans perquè s'ha canviat la identitat d'infants adoptats per famílies russes.

Article 15.1. Tota persona té dret a una nacionalitat. 

Article 15.2. Ningú no serà privat arbitràriament de la seva nacionalitat, ni del dret de canviar de nacionalitat.

A banda de les vulneracions de drets en el marc de la invasió a Ucraïna, Rússia també està aprovant lleis dins les seves fronteres que poden vulnerar drets humans de la seva població. Alguns exemples són la il·legalització del "moviment LGTBI" amb què es persegueixen persones per la seva orientació sexual.
 

Pena de mort a Uganda per ser homosexual

Pocs països castiguen tan durament l'homosexualitat com Uganda. Des d'aquest mes de maig, una nova llei imposa la pena de mort en casos d'"homosexualitat agreujada". Es refereix a les relacions sexuals entre persones del mateix sexe que hagin estat "reincidents", que hagin transmès el VIH o quan es tracti de relacions no consentides o sota coaccions.

A més, també recull penes de presó, que poden arribar a la cadena perpètua, per "l'intent d'homosexualitat" o "la seva promoció", que es pot arribar a castigar amb 20 anys de reclusió.

"El president d'Uganda ha legalitzat l'homofòbia i la transfòbia patrocinades per l'estat", va dir Clare Byarugaba, activista pels drets humans a Uganda, en el moment d'aprovar-se la llei.

A Uganda, fins ara, l'homosexualitat ja era il·legal, igual que a una trentena més de països africans

 

Però la nova legislació ugandesa, signada pel president Yoweri Museveni, la situa com una de les més dures del món pel que fa als drets LGTBI. Museveni descriu l'homosexualitat com una "desviació de la normalitat".

La llei ha estat criticada per països com els Estats Units. El president Joe Biden l'ha descrit com una "violació tràgica" dels drets humans i, recentment i arran de l'aprovació de la llei, ha expandit les sancions contra membres del govern ugandès, denegant-los el visat a territori nord-americà. 

Article 3 "Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat"

ARXIVAT A:
LGTBIQ+Drets humansRússiaRegne Unit
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut