Primer dia de la legislatura: les 10 claus de la constitució del Parlament
Aquest divendres se celebra la sessió constitutiva del Parlament més paritari de la història, que presidirà Laura Borràs
La XIII legislatura arrenca aquest divendres amb la constitució del Parlament sorgit de les eleccions del 14 de febrer. La sessió es farà, excepcionalment, a l'Auditori i s'hi escollirà els membres de la Mesa de la cambra, que presidirà Laura Borràs.
135 diputats hi participen
A la constitució de la cambra hi haurà 135 diputats i diputades. Per participar en la sessió d'aquest divendres és necessari haver assolit la plena condició de parlamentari. Això passa per presentar la credencial, jurar o prometre acatar la Constitució i l'Estatut, presentar una declaració d'activitats i una altra de béns.
De forma voluntària, i per primer cop, els diputats poden subscriure una declaració de compromís de tolerància zero davant la discriminació i l'assetjament.
Els diputats i les diputades de la tretzena legislatura del @parlamentcat han de fer públic per primera vegada el seu compromís de tolerància zero davant la discriminació i l'assetjament
Parlament de Catalunya (@parlamentcat) March 2, 2021
🗒️Nota informativa https://t.co/p4hFoQoyen pic.twitter.com/QnKIYgzQIA
Ho han signat els diputats i diputades de tots els partits, excepte els onze parlamentaris de Vox.
Una sessió amb mesures anti-Covid
El ple de constitució de la cambra es farà a l'Auditori del Parlament en comptes de l'hemicicle perquè hi puguin assistir els 135 diputats i diputades i, al mateix temps, es garanteixin les mesures de seguretat per la pandèmia de la Covid-19. Es respectaran les limitacions de distància, aforament, ventilació, neteja i desinfecció.
Diputats i diputades hauran de portar mascareta durant la sessió, com s'ha fet els últims mesos en els plens ordinaris i en la Diputació Permanent, i se'ls prendrà la temperatura quan arribin al Parlament.
La mesa d'edat
Fins que no s'hagi escollit la Mesa del Parlament, qui presideix la sessió constitutiva és la mesa d'edat, presidida pel diputat més gran i amb els dos més joves actuant com a secretaris.
En aquesta legislatura, la mesa d'edat la formaran Ernest Maragall, d'Esquerra, de 78 anys; Alberto Tarradas, de Vox, de 24 anys; i David González, del PSC, de 26 anys.
Quan els membres de la mesa d'edat han ocupat els seus llocs, el president declara oberta la sessió i els dos secretaris llegeixen els noms dels diputats electes proclamats per les juntes electorals.
La delegació de vot de Lluís Puig
Una de les primeres coses que haurà de decidir la mesa d'edat és si accepta o no la delegació de vot del diputat de Junts Lluís Puig. En les eleccions del 14F, es van escollir tres diputats que en aquell moment eren a Bèlgica: Carles Puigdemont i Lluís Puig, de Junts; i Meritxell Serret, d'ERC.
Puigdemont ha renunciat a l'acta de diputat i Serret ha tornat per sorpresa aquest dijous i serà presencialment al Parlament. Puig ha demanat delegar el vot.
Com es tria la nova mesa?
Per triar els set membres de la Mesa del Parlament, es faran tres votacions. La primera és per escollir el president o presidenta del Parlament. Cada diputat haurà d'escriure un sol nom a la papereta, que dipositen a una urna per ordre alfabètic. Sortirà escollit el que obtingui la majoria absoluta, és a dir, com a mínim 68 dels 135 diputats. Si cap candidat no assoleix aquesta majoria, s'ha de repetir la votació entre els dos diputats que han aconseguit més suport, i és elegit el que té més vots.
En la segona votació, es trien les dues vicepresidències. Cada diputat ha d'escriure també un sol nom a la papereta, i surten elegits els que, per ordre correlatiu, obtenen més vots.
La tercera votació serveix per escollir les quatre secretaries i es fa servir el mateix sistema que en la segona.
Si hi ha un empat en qualsevol de les tres votacions, es van repetint fins a quatre vegades. Si, després de la quarta votació, encara continua l'empat es considera elegit el candidat del grup amb més diputats.
Els noms de la nova mesa
Després de l'acord en què hi ha implicats els tres partits independentistes, Laura Borràs, de Junts, serà la presidenta de la cambra. A les vicepresidències hi haurà Anna Caula, d'ERC, i Eva Granados, del PSC.
A les secretaries de la mesa hi haurà Ferran Pedret (PSC), Jaume Alonso-Cuevillas (Junts) i Pau Juvillà (CUP). Encara no se sap qui hi haurà a la quarta secretaria, que podria recaure en Esquerra o els comuns.
Borràs agafarà el relleu de Roger Torrent i es convertirà en la desena presidenta de la cambra des de la restauració de la democràcia.
Anteriorment, la presidència de la Mesa l'han ocupat Heribert Barrera (1980-1984), Miquel Coll i Alentorn (1984-1988), Joaquim Xicoy (1988-1995), Joan Reventós (1995-1999), Joan Rigol (1999-2003), Ernest Benach (2003-2010), Núria de Gispert (2010-2015), Carme Forcadell (2015-2017) i Roger Torrent (2018-2021).
L'arrencada la XIII legislatura
Un cop elegits, els set membres de la nova mesa ocuparan els seus escons. En aquest cas, serà una taula elevada a l'Auditori. El nou president o presidenta farà el seu primer discurs i declararà constituït el Parlament de la nova legislatura.
El flamant president o presidenta haurà de comunicar la constitució de la cambra al vicepresident de la Generalitat amb funcions de president, a les presidentes del Congrés dels Diputats i del Senat i també al rei Felip VI.
El Parlament més paritari
La que comença aquest divendres és la legislatura amb més presència de dones al Parlament. En les eleccions del 14 de febrer van ser escollides 64 dones d'un total de 135 diputats, un 47,4%. Això suposa quatre punts més respecte a l'anterior legislatura.
En els grups de PSC, ERC, CUP i PP les dones són més de la meitat dels parlamentaris. En el conjunt de la cambra, però, encara hi ha més homes que dones.
En les primeres eleccions al Parlament de l'actual etapa democràtica, el 1980, només es van escollir set dones, un 5% del total de la cambra. Al llarg dels anys, aquesta xifra ha anat creixent:
La ubicació dels grups a l'hemicicle
Quan s'inaugura una legislatura, s'ha d'abordar com s'ubiquen els diferents grups parlamentaris a l'hemicicle. Com que la sessió constitutiva d'aquesta legislatura no se celebrarà al saló de plens, sinó a l'auditori, aquesta qüestió encara no s'ha abordat.
En aquest sentit, el grup de PSC-Units demanarà tornar a ocupar la bancada esquerra de l'hemicicle, com havien fet històricament des del 1980. El 2015, amb l'entrada a la cambra de Junts pel Sí, el passadís de l'hemicicle va passar a dividir independentistes i no independentistes.
La llei no escrita a la cambra catalana és que la formació més votada és la primera que tria on vol asseure's. Per tant, els socialistes catalans reclamaran tornar a asseure's al costat esquerre, que consideren el seu "espai natural".
Amb la investidura a l'horitzó
Un cop constituït el Parlament, el president o presidenta de la Mesa té un termini de 10 dies per obrir consultes amb tots els partits. Després d'aquestes converses, proposarà un candidat o candidata a la presidència de la Generalitat i convocarà el ple d'investidura, que ha de començar dins aquest termini de 10 dies hàbils.
Per tant, com a molt tard, el ple d'investidura serà el 26 de març. Per ser investit president de la Generalitat en primera votació, cal aconseguir el suport de la majoria de la cambra, és a dir, almenys 68 dels 135 diputats. Si no assoleix aquest suport, pot sotmetre's a un segon debat i una segona votació en què només necessita més vots a favor que en contra.
En cas que el candidat no sigui investit ni en primera ni en segona votació, per poder convocar un altre debat d'investidura cal que el president de la cambra obri una altra ronda de contactes i torni a proposar un candidat, que pot ser el mateix o un de nou.
Si, dos mesos després de la primera votació d'investidura, cap candidat ha aconseguit ser investit, la legislatura es dissol automàticament i es convoquen eleccions al Parlament.
