Polònia tria el camí de l'obertura i l'acostament a Europa

Bona part de la societat polonesa necessita aires de canvi polític i, si tenim en compte els resultats de les recents eleccions legislatives, aquesta necessitat --de fet, aquest desig-- s'ha fet evident.

A Polònia, el PiS ("Llei i Justícia"), un partit ultraconservador i populista, ha estat el més votat o, dit d'una altra manera, ha guanyat les eleccions. Però els partits que s'oposen a la política reaccionària, xenòfoba i antieuropeista del PiS sumen majoria i podran formar un govern de coalició liderat per l'expresident del Consell Europeu, Donald Tusk.

Tusk, al capdavant de la "Plataforma cívica", un moviment liberal que pot semblar d'esquerres al costat del PiS, comptarà amb l'aliança de l'Esquerra i de la "Tercera Via", liberals-conservadors amb vocació europeista.

Tots plegats han deixat el PiS sense majoria absoluta i sense la possibilitat de sumar amb l'extrema dreta de la "Confederació", un partit que ni tan sols ha assolit el 10% del suport electoral, cosa que ha estat especialment celebrada per la immensa majoria de la societat polonesa perquè "suposa un senyal inequívoc del rebuig a l'extrema dreta", segons apunta el secretari general de l'Associació Internacional de Clubs de Premsa, el periodista Jarosław Włodarczyk.

Un canvi que serà llarg i difícil

Per a Polònia ha començat el camí del canvi, però serà llarg. El president de la República, Andrzej Duda, encarregarà el govern al primer ministre en funcions, Mateusz Morawiecki, en tant que és líder de la força més votada (el PiS).

El procés comportarà entre tres i quatre setmanes fins que quedi certificat que Morawiecki no té majoria per governar. A continuació, el parlament proposarà la seva majoria, amb Donald Tusk al capdavant i no s'espera que el pròxim govern es pugui formar fins ben bé per Nadal.

Tot aquest calendari serà clau perquè servirà al PiS per continuar fent ús del poder favor seu durant, com a mínim, tres mesos més. Un temps que serà or perquè el 2024 serà un superany electoral a Polònia amb eleccions municipals, europees i presidencials.

A més a més, s'espera que el PiS faci filibusterisme parlamentari per posar el màxim de pals a les rodes a les reformes que vulgui dur a terme el nou govern de Donald Tusk.

La societat polonesa es troba especialment polaritzada, tal com s'ha pogut comprovar durant la campanya electoral i es pot veure en aquest vídeo:

Les divisions són geogràfiques --es pot observar com la meitat occidental ha optat majoritàriament pel canvi i com la meitat oriental del país ho ha fet per continuar amb el PiS--.

També hi ha profundes diferències a l'hora d'aproximar-se a la religió. Polònia és un feu del catolicisme a Europa. Els seus paisatges són plens de creus, de monuments al Papa Joan Pau II, de monuments dedicats a la figura de Jesús de Natzaret, de verges i de tota mena de simbologia catòlica. Però la comunió entre l'església i el poder polític no agrada a tothom i cada cop són més les veus crítiques dins de la mateixa església.

Rafal Kowalski, portaveu de la cúria metropolitana de Wroclaw, afirma que "l'església va cometre un greu error no aturant a temps la relació amb la política". Des del PiS, fundat el 2001 pels germans Kaczyński, s'ha explotat l'església fins al punt de fer confondre l'electorat.

A Polònia, l'avortament només està permès si es demostra que la vida de la dona embarassada corre perill o bé si es tracta d'una violació o d'un incest. Les esglésies es fan ressò de la propaganda ideològica del PiS. Però la Polònia dels últims 8 anys no només ha estat governada a còpia de denigrar els drets de les dones, també ho ha fet amb els drets de la comunitat LGTBI i de les minories.

El govern polonès, d'una manera deliberada i malintencionada, ha convertit la migració en un problema nacional i ha aconseguit que fos una qüestió prioritària durant la campanya electoral. L'alcalde de la ciutat fronterera d'Zgorzelec ens explicava al seu despatx que "a Polònia no hi ha cap problema amb la migració procedent de països africans o del Pròxim Orient --termes que sovint utilitza el PiS-- perquè, senzillament, no hi ha migració d'aquests països, ja que Polònia és un país de trànsit i no pas una destinació".

La coalició de Donald Tusk tindrà més feina a desfer que no pas a construir. La teranyina de corrupció i de domini dels organismes públics i també de molts de privats que ha construït el PiS és enorme, començant pels mitjans de comunicació. La televisió pública, TVP, ha esdevingut una caricatura, "una cosa mai vista en temps del comunisme", segons apunta Jarosław Włodarczyk i es pot veure en aquest vídeo:

Es tracta d'una televisió partidista purgada pels germans Kaczyński i els seus afins. Tots els crítics van abandonar la cadena o van ser acomiadats i ara és un òrgan de propaganda política sense embuts. Anna Pacześniak, politòloga a la Universitat de Wroclaw, explica que la nit electoral, TVP va advertir els espectadors que estaven a punt de veure un vídeo d'agitació política just abans d'emetre el missatge del president del Senat.

El principal grup de premsa del país és en mans de la cadena de benzineres "Orlen", pròxima als interessos del PiS. La desviació de diners públics cap als grups afins ha estat a l'ordre del dia a Polònia els últims anys, segons els experts consultats. Com també ho ha estat el domini polític i partidista de la justícia, començant pel Tribunal Constitucional Polonès.

Les dones i els joves, les claus del futur

La veritable esperança de Polònia no rau pas en la figura de Donald Tusk, sinó en la del seu principal potencial humà i social: les dones i els joves. Ells són els qui han fet decantar la balança a les darreres eleccions.

Elles són majoria --el "52%", tal com reivindicaven en una campanya feminista recent en contra de la política desigualitària del PiS-- i els joves són el futur.

Si continuen remant en la mateixa direcció, segur que Polònia podrà anar amb el cap ben alt quan es trobi amb els veïns de l'altra banda del riu Oder, perquè en molts aspectes, especialment els tecnològics, la societat polonesa ja passa la mà per la cara a l'alemanya.