Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

On es paga l'impost de patrimoni: a quina comunitat és més alt i què passa a Europa

Catalunya és la quarta comunitat on paguen més els patrimonis fins als 4 milions d'euros

Pilar AbrilActualitzat

Des del seu naixement, fa més de quatre dècades, l'impost sobre el patrimoni ha estat subjecte al vaivé polític, més que cap altre. Els mateixos partits que en un moment el defensaven, el volien suprimir després en funció de les circumstàncies i, sobretot, del moment econòmic.

El president Zapatero anunciava el 2007 que una de les seves primeres decisions després de les eleccions seria suprimir l'impost, un anunci que tenia el suport, per exemple, del conseller d'Economia català, Antoni Castells. També s'hi va sumar el Partit Popular. Però en plena crisi el govern socialista s'ho va repensar.
 

L'impost "torna" amb la crisi

L'impost es va recuperar el setembre del 2011 per als patrimonis superiors als 700.000 euros, descomptats 300.000 euros de l'habitatge habitual.

Havia de ser temporal, per donar resposta a una crisi que tenia les finances públiques contra les cordes.

Més endavant, el Partit Popular el va seguir prorrogant, deixant la recaptació en mans de les comunitats necessitades de recursos. Totes menys Madrid, on Esperanza Aguirre havia decidit bonificar-lo al 100%. És a dir, no cobrar-lo, dins la seva estratègia per atreure grans fortunes amb l'esquer d'una fiscalitat baixa, i que ara ha heretat Ayuso.

Andalusia reobre el meló

La polèmica al voltant d'aquest impost revifa periòdicament. Aquesta setmana, l'espurna ha estat l'anunci d'Andalusia, que vol deixar-lo a zero. El seu president, Juanma Moreno, va afegir-hi una crida explícita per captar contribuents catalans.

Galícia també s'ha sumat a l'onada amb una rebaixa del 50%, anunciada divendres.


El rànquing per comunitats

Segons el Registre d'Economistes i Assessors Fiscals, un patrimoni de 800.000 euros, sense comptar la vivenda, pagaria aquest any a l'Aragó poc més d'un miler d'euros i menys de 800 a Catalunya, la quarta comunitat amb una tributació més alta per a aquest grup de contribuents. A Galícia, on ja existia una bonificació parcial, pagaria 150 euros.

En el cas de contribuents amb un patrimoni de 4 milions d'euros, on pagarien més és a Extremadura. A Catalunya la tributació seria més baixa, però encara se situaria a la banda alta del rànquing.

Però l'escenari es capgira en el cas dels patrimonis molt elevats, els superiors a 15 milions d'euros. Extremadura i el País Valencià encapçalen la llista de les autonomies amb l'impost més elevat, però Catalunya cau a la cua i es converteix en una de les comunitats on menys han de pagar els molt rics. Només tributen menys a les forals i a tres governades pel PP: Galícia, Andalusia i, òbviament, Madrid, on no es paga absolutament res per l'impost de patrimoni.

A les zones on no apareixen dades, com és el cas de Madrid, l'impost és 0.

La comparativa europea

Un dels arguments que es fa servir és que l'impost de patrimoni no existeix enlloc més d'Europa. Ara com ara, la fórmula vigent a Espanya s'utilitza també a Suïssa i Noruega, fora de la Unió Europea.

Però també és cert que països com França, Itàlia o Bèlgica apliquen fórmules substitutives, que graven actius seleccionats, com per exemple el patrimoni immobiliari o les carteres d'accions, segons recull un informe d'un centre d'estudis nord-americà Tax Foundation.

 

És un debat que ve de lluny, i que aquesta tardor tornarà a despertar la competència entre comunitats autònomes.

 

ARXIVAT A:
Finançament autonòmic
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut