No, el confinament no va portar més ocells: cantaven més perquè els vam deixar tranquils

Fa poc més d'un any, durant el confinament domiciliari, els habitants de les ciutats van tenir la percepció que la natura recuperava el terreny que l'activitat humana li havia pres.

Carrers buits, el trànsit paralitzat, el soroll dels ocells, l'eclosió dels arbres i la natura... La nostra percepció era errònia. Un estudi del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i l'Institut Català d'Ornitologia (ICO) demostra que la natura no ens va envair durant aquelles setmanes, sinó que es va fer més visible i adaptable.

De fet, els ocells han disminuït a Catalunya, sobretot a les ciutats, principalment pel soroll, una tendència que afecta el conjunt de la biodiversitat, que es perd a un ritme del 25% en el cas de la fauna salvatge.

L'estudi es va fer amb les dades de 400 voluntaris de l'ICO, que durant l'estat d'alarma es van sumar a la crida d'observar la natura des dels balcons i terrasses de les ciutats silencioses.

Es van recollir més de 126.000 registres d'ocells en un projecte que els investigadors qualifiquen de "ciència ciutadana", amb una mostra de 16 espècies d'aus habituals en entorns urbans i no migratòries. Els resultats científics s'han publicat ara a la prestigiosa revista Proceedings of the Royal Society B.

A diferència de l'estornell, totes les espècies van ser més actives a primera hora del matí durant el confinament.

"La dràstica reducció del trànsit i de la presència humana als carrers els va oferir les primeres hores del matí per buscar aliments i, inclús, endinsar-se més als nuclis centrals de pobles i ciutats", explica Gabriel Gargallo, investigador del CREAF.

Però els canvis induïts pel confinament van ser massa dràstics i no van durar "prou per permetre processos de colonització" de la natura a les ciutats. Lluís Brotons, un dels autors de l'estudi, ho explica:

"La ciència confirma que la contaminació ambiental, de manera directa o indirecta, ha provocat la disminució de la densitat d'aus, així com l'empobriment de les seves comunitats."

Els sorolls, sobretot dels cotxes, i l'afluència de persones els impedeixen comunicar-se. El cant els és bàsic per viure, ja que l'utilitzen per passar-se informació d'on hi ha menjar, per buscar parella o per marcar territori, i l'estrès de la ciutat els provoca envelliment prematur.
 

I, fins i tot, la mort: també la dels humans. L'Agència Europea del Medi Ambient ha estudiat l'impacte de l'entorn en la salut: una de cada 8 morts a Europa estan relacionades amb la contaminació,  i 12.000 persones moren de forma prematura cada any pel soroll.

I és que el trànsit de vehicles és responsable del 95% de contaminació acústica a Catalunya.

A les grans ciutats, una tercera part de la població està exposada a intensitat de soroll per sobre dels límits acceptables -65 decibels-, un percentatge que s'enfila fins al 40% a les grans urbs com ara Barcelona. Les dades són de l'estudi del control de la contaminació acústica del Departament de Territori del 2019. Els autors de la investigació de l'ICO i el CREAF conclouen:

"Els ocells, a les ciutats, no tenen un comportament normal del tot. Si intentem que la ciutat sigui més tranquil·la, tingui més zones verdes, si fem els nostres pobles i ciutats més habitables per a les aus i la naturalesa en general, nosaltres ens en beneficiarem."