Catalunya ha perdut el 25% dels animals en 18 anys

Les poblacions d'animals de Catalunya estan perdent exemplars de forma progressiva. De mitjana han perdut un 25% d'individus en 18 anys. La pèrdua d'exemplars supera el 50% en les espècies que viuen en rius, llacs i aiguamolls.

Són algunes de les dades que revelen el declivi progressiu i generalitzat de biodiversitat que pateix Catalunya, segons l'informe "Estat de la Natura de Catalunya 2020", la primera avaluació de la biodiversitat basada en la millor evidència científica disponible. 

La pèrdua del 25% es dona en les poblacions de les quals es tenen dades de seguiment a llarg termini -peixos, rèptils, amfibis, ocells i mamífers, entre els vertebrats, i papallones entre els invertebrats.

La tendència és la mateixa que a escala global, però de menor intensitat, ja que a tot el món arriben a una reducció del 60% des del 1970. 
 

L'informe demostra que la pèrdua de biodiversitat a Catalunya no és igual en els diversos ambients o hàbitats. Així, per a les espècies que viuen en rius, llacs i aiguamolls és d'un 54%, per a les d'ambients agrícoles i prats un 34% i per a les de boscos i matollars un 12%.

Al mar, les dades disponibles indiquen una situació també desfavorable, per bé que les dades no són prou completes. 

A Catalunya hi viuen 173 espècies que estan considerades en risc d'extinció al planeta, entre elles més del 10% dels peixos, amfibis i rèptils. Alhora, el territori català acull 245 espècies i 99 hàbitats d'interès comunitari inclosos a les directives europees de protecció de la natura.

En el cas dels ocells, cal destacar que a Catalunya es troben fins a 89 espècies d'ocells d'interès comunitari de presència regular, cosa que representa el 44% dels ocells inclosos en la Directiva Ocells en tan sols el 0,7% de la superfície total de la Unió Europea.

Alteració dels hàbitats

La pèrdua d'animals al territori català està directament relacionada amb l'alteració dels seus hàbitats. Els canvis en els usos del sòl i l'explotació directa en són els principals responsables, si bé el canvi climàtic i l'arribada d'espècies exòtiques invasores tenen un impacte cada cop més gran.

Segons l'informe, el motiu de fons d'aquesta tendència és un model socioeconòmic que intensifica l'obtenció de recursos en determinades àrees i n'abandona d'altres que havien estat utilitzades de manera més sostenible. 

Altres dades de l'informe assenyalen que la superfície forestal augmenta, però que això no respon a un increment de la millora de la biodiversitat. Hi ha un excés de boscos joves sense gestió forestal i manca de boscos madurs.

De fet, l'informe conclou que les espècies d'animals més associades al bosc s'han mantingut força estables, mentre que les espècies pròpies de matollars han patit una davallada constant i molt pronunciada.
 

Modificar pràctiques agrícoles

Quant a les poblacions d'animals que viuen en prats i ambients agrícoles, les espècies més afectades de què es disposa de dades a llarg termini són els ocells estèpics, que depenen de les terres de secà i dels camps en guaret, i les papallones diürnes de prats i pastures, que han caigut un 71%.

Per revertir aquesta tendència l'informe recull la importància de mantenir i recuperar les pastures, les pràctiques agrícoles i ramaderes tradicionals, els marges dels cultius i els guarets, etc.

A més, el consum de fitosanitaris –productes per tractar o prevenir malalties de les plantes- s'ha doblat en tretze anys.

D'altra banda, el terreny explotat amb pràctiques d'agricultura ecològica -excepte prats, pastures i farratges- està en forta expansió, però només representa el 7,1% del total de superfície conreada al país.

Espècies aquàtiques

Quant als rius i llacs, l'activitat humana és una de les causes principals perquè hagin perdut el 50% dels seus individus els darrers vint anys.

També hi ha contribuït la presència d'espècies exòtiques i les captacions, la contaminació i l'artificialització que afecta a més de la meitat dels rius de Catalunya.

Finalment, el document posa en evidència la riquesa de la biodiversitat marina a Catalunya, però hi manca informació bàsica sobre el seu estat per garantir-ne la conservació.  

També explica que tècniques de pesca com ara l'arrossegament empobreixen el fons marí i atrapen espècies amenaçades de forma accidental.

L'escalfament global també té efectes evidents en el medi marí català, amb la proliferació d'espècies associades a l'augment de temperatura de l'aigua.

Necessitat d'una política ambiciosa

Segons els seus impulsors, els resultats d'aquest informe avalen la necessitat de desplegar una política ambiciosa i efectiva de conservació del medi natural i la biodiversitat.

L'informe té la voluntat de ser el punt d'inici a partir del qual s'avaluarà la implementació de l'Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat 2030. També és l'embrió i la carta de presentació de l'Observatori del patrimoni natural i la biodiversitat, que s'espera que sigui una realitat el 2021.

Més de 40 entitats de recerca

L'informe ha estat un encàrrec del Departament de Territori i Sostenibilitat (DTES) al Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), que han elaborat el document conjuntament amb l'Institut Català d'Ornitologia (ICO) i l'Institut de Ciències del Mar (ICM) i amb la col·laboració dels serveis tècnics de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural del mateix Departament.

També s'ha comptat amb la contribució i les dades de més de 40 entitats de recerca, universitats, administracions, associacions privades i ONGs i centenars de persones voluntàries agrupades en projectes de ciència ciutadana.