"Nena, fes-ho bé": els micromasclismes que pateixen les alcaldesses a Catalunya

El mapa de les alcaldesses a Catalunya: només un de cada cinc ajuntaments catalans està encapçalat per una dona
"Nena, fes-ho bé": els micromasclismes que pateixen les alcaldesses a Catalunya

"Nena, fes-ho bé": els micromasclismes que pateixen les alcaldesses a Catalunya

El mapa de les alcaldesses a Catalunya: només un de cada cinc ajuntaments catalans està encapçalat per una dona
Begoña Grigelmo Actualitzat
TEMA:
8M

Rosa Maria Perelló va guanyar l'alcaldia de Tàrrega el 2011 amb Convergència i Unió. Poc després de ser nomenada explica que va haver de sentir coses com aquesta:

"Nena, fes-ho bé."


I està convençuda que a ningú se li acudiria dir-li "nen, fes-ho bé" a un alcalde.

Porta al món de la política molts anys. De fet, va anar a una llista per primera vegada ja en fa 16 i des de l'octubre és presidenta de la Diputació de Lleida.

 

Admet que el camí fins aquí no ha estat gens senzill:

"És difícil que una dona, en un món molt d'homes, pugui sobresortir, pugui ser considerada com a igual." I com a anècdota explica: "Al començament de ser alcaldessa jo sempre deia: 'No em puc permetre ser una alcaldessa patata'; en canvi, hi ha molts alcaldes patata."


El seu cas no és únic. Tot el contrari. Moltes alcaldesses expliquen que hi ha entorns, dins i fora del consistori, de fet, poc acostumats al lideratge de la dona en la política, i això a vegades es trasllada a comportaments discriminatoris o, si més no, sexistes, cap a elles.


"El dia de la investidura se'm criticava perquè no havia estrenat sabates"

 

 

Ara per ara hi ha 761 alcaldes a Catalunya i, en canvi, només 186 alcaldesses; una més si es comptabilitza Montserrat Venturós, l'alcaldessa electa de Berga per la CUP, que ha estat inhabilitada per desobediència sis mesos, però que exerceix sense firma jurídica.

Mapa de les alcaldesses de Catalunya

 

El 2015, Venturós tenia 29 anys quan li van passar la vara municipal, que fins aquell moment només havien tingut alcaldes.

"A l'hora de presentar-me, sí que se'm demanava molt per la qüestió aquesta de ser dona, de ser jove, de no ser experimentada... tot d'inputs que se suposaven negatius; el dia de la investidura se'm criticava perquè no havia estrenat sabates per a la investidura, però en cap moment es parlava del meu escrit."


Aquell mateix any, moltes alcaldesses van entrar a consistoris de tot Catalunya. Ara, gairebé la meitat de catalans tenen una alcaldessa al seu municipi. La xifra ve molt condicionada pel pes de Barcelona, Girona, l'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i Sant Cugat del Vallès, per exemple. De fet, Ada Colau és, després de 118 alcaldes, la primera dona que governa Barcelona.


"Em va fer un pessic a la galta"

La reacció d'alguns homes i també dones de l'entorn de les alcaldesses, i fins i tot veïns dels municipis, va ser en molts casos, si més no, de sorpresa:

"Potser el 2015, quan vam irrompre moltes dones alcaldesses als ajuntaments, al capdavant, liderant municipis, els vam desorientar una mica i els vam descol·locar."

 

Ho explica Laura Campos, l'alcaldessa de Montcada i Reixac per IC-EUiA, i que com Venturós va haver de sentir crítiques i comentaris per la seva edat, el seu gènere i també perquè el seu pare va ser el primer alcalde democràtic del municipi, durant vint anys:

"Recordo, en un ple, un veí que va dir: ‘Com el seu pare ja va dir en el seu dia', i jo vaig dir: ‘Perdó, el meu papa, no; jo soc l'alcaldessa de Montcada; en tot cas, vostè s'està referint a l'exalcalde de Montcada, un respecte'."


Fora de Montcada, també va sentir gestos de paternalisme per part de companys polítics que la van molestar molt i que la van deixar sense capacitat de reacció en aquell moment:

"En una de les primeres reunions que vaig tenir amb un alcalde d'una ciutat important de l'àrea metropolitana, quan jo estava defensant els interessos del meu municipi amb vehemència, em va acabar fent un pessic a la galta, amb un gest paternalista... i em va fer sentir... em vaig quedar gelada."

Poc temps després, va veure també com un conseller li deia que era "petitona i recollideta" com el seu municipi. I va tornar a quedar-se sense paraules.

A Catalunya, les dones als governs municipals es van equiparar a les últimes eleccions a la mitjana de l'estat espanyol i, comunitat a comunitat, se situa com la dotzena amb més dones als governs locals.

Múrcia i el País Basc lideren el rànquing, amb un 33% i un 25% respectivament. I amb puntuacions més baixes a les de Catalunya només trobem les comunitats d'Aragó, Castellà i Lleó, La Rioja, Galícia i Cantàbria.


"Ja t'ho has pensat bé, això?"

 

Per a moltes alcaldesses, els inicis, sobretot, van ser, si més no, sorprenents. Camí Mendoza, l'alcaldessa de Cambrils per ERC, governa en coalició amb el PSC i el PDeCAT. És l'únic govern municipal liderat per dones.

"Quan començaves a dir a companys, familiars, coneguts, que et presentaves com a cap de llista, et deien: 'Home, ja t'ho has pensat bé, això?' Jo em pregunto a quants homes els fan aquesta pregunta; en canvi amb les dones crec que és una pregunta molt recurrent."

 

"Als nois se'ls intenta empoderar; a les noies se'ns intenta protegir"

 

Ho corrobora Lluïsa Moret, alcaldessa de Sant Boi pel PSC des del 2014. Treballa a l'ajuntament de la seva ciutat des de fa 30 anys i en fa 12 que està a l'equip de govern. Moret va enfrontar-se en primera persona a preguntes com aquestes:

"A veure si ho podràs compaginar amb la teva vida personal. Com ho faràs, ara que tens un fill?; compte, que aquest és un món molt complex, compte que aquest és un món molt, molt difícil", i per la seva experiència, assegura que "als nois se'ls intenta empoderar i se'ls intenta reforçar i a les noies se'ns intenta protegir."


En quatre anys, des de les últimes eleccions municipals, moltes alcaldesses coincideixen a dir que les coses han canviat bastant.

"Cada vegada més hi ha aquesta consciència compartida que la lluita per la igualtat és de tots i totes", afegeix Lluïsa Moret.


"Que entenguin que les dones hem arribat a la política per quedar-nos"

Moltes asseguren que els gestos de discriminació per raons de sexe van minvant, però que, tot i així, els micromasclismes encara estan molt presents.

Ho veuen, per exemple, amb comentaris recurrents sobre la manera de vestir o de pentinar-se d'una regidora o d'una alcaldessa, o en la manera de dirigir-se a elles per part d'alguns homes,"des de la imposició, una relació des de considerar que 'jo estic per sobre de l'altre'", segons Moret.

"A mi se m'ha dit en una reunió: 'Tu a mi, nena, no em tornes a convocar a aquesta hora mai més'", explica Montse Venturós.


I Camí Mendoza, per part seva parla, des de l'experiència viscuda, diu: "Quan nosaltres cridem l'atenció i diem: 'Escolta'm!', llavors et diuen: 'Dona...!'".

L'alcaldessa de Cambrils creu que "la normalitat ens vindrà quan tinguem tots interioritzat que tots podem decidir en el mateix sentit".

Per Montse Venturós, queda molt camí per fer:

"Fins i tot les dones tenim aquest tipus d'actituds perquè el nostre aprenentatge al llarg de la vida s'ha basat en una discriminació, s'ha basat en una desigualtat, s'ha basat en un patriarcat."

I el cert és que, tot i que cada cop hi ha més dones al capdavant de les alcaldies, encara no arriben a liderar ni el 20% dels consistoris. I no sempre els és fàcil defensar els seus punts de vista; ni a elles ni a les regidores, que ara com ara representen el 35% del total.

Lluïsa Moret assegura:

"Hi ha dones que expressen una posició, i passa com desapercebuda; llavors aquella mateixa posició explicada cinc minuts després per un home és valorada i és acceptada, llavors dius: 'Però si això ho acabo de dir jo!'".


La dona ja fa temps que reivindica el seu pes en la política:

"El que no pot ser és que la visió d'una dona sempre quedi callada", diu Rosa Maria Perelló.


Però a la pràctica, i al pas que avancen les coses, segons els experts, la balança entre homes i dones amb representació política als consistoris, potser acabarà equilibrant-se d'aquí a 40 anys.

I moltes alcaldesses manifesten, amb paraules diferents, el sentiment de la de Montcada, Laura Campos:

"Hem de fer molta pedagogia, i sobretot, que entenguin que les dones hem arribat a la política per quedar-nos."

 

ARXIVAT A:
8M