Negociant amb la banda
Converses, negociacions, contactes, presa de temperatura... La definició ha estat diversa, però el cas és que sempre hi ha hagut alguna línia de comunicació -directa o indirecta- entre l'Estat i ETA. Això ha alimentat rumors de treva que han anat intensificant-se o desapareixent depenent del context polític de cada moment. Però, de fet, en molt poques ocasions aquestes converses s'han fet de forma pública i notòria. En concret, això només ha passat tres vegades.
Tots els presidents del govern de la democràcia han obert converses amb ETA i, lamentablement, totes han acabat de la mateixa manera: amb més atemptats i frustació col·lectiva.
El secretari de la Presidència, José Antonio Zarzalejos, i el de Seguretat, Ricardo Martí Fluxá, van ser els interlocutors del govern d'Aznar en els contactes que van tenir l'any 1998 amb ETA a Suïssa i a Burgos. El bisbe de Zamora, Juan María Uriarte, va fer de mitjancer davant de Mikel Albisu, "Mikel Antza", llavors número u d'ETA i ara empresonat a França.
També les converses del govern de Felipe González van acabar amb un cadàver sobre la taula. L'escenari, la ciutat d'Alger a finals dels 80. El llavors home clau de la seguretat de l'Estat, Rafael Vera, va mantenir tres mesos de negociació amb el dirigent d'ETA Eugenio Etxebeste, "Antxon", ara en llibertat després d'haver complert la seva condemna.
Malgrat tot, Adolfo Suárez potser va ser qui va obtenir més resultats d'unes negociacions. L'any 1981, ETA va declarar una treva d'un any per frenar nous riscos d'involució militar com el del 23-F. Les converses amb l'aleshores ministre de l'Interior, Juan José Rosón, van culminar amb la desaparició d'ETA politicomilitar i la reinserció de molts dels seus presos.
