Observatori Astronòmic Albanyà (Juan Carlos Casado)

Les llàgrimes de Sant Llorenç arriben a la màxima activitat, però deslluïda per la lluna plena

Fins dissabte serem dins el període de més activitat per veure la pluja d'estels

Néstor GómezActualitzat

Llàgrimes de Sant Llorenç o Perseids. Són nits de mirar al cel, les més màgiques de l'estiu i potser de l'any; nits d'anar a dormir tard, de gaudir de les festes dels pobles i de compartir grans moments amb els amics. Aquestes nits s'allarguem fins ben entrada la matinada. Així és com l'observació del cel nocturn es converteix en un moment més de la nit càlida d'agost. I tot plegat per atrapar amb la mirada un estel fugaç, d'unes dècimes de segon, i preguntar a la persona que tenim al costat si l'ha vist. 

El Pont de Bar(Josep M. Costa)

El període de temps d'observació de la pluja d'estels és entre el 17 de juliol i el 24 d'agost, si bé durant aquests dies és quan es poden veure amb més facilitat. De fet, la màxima activitat tindrà lloc entre les nits de l'11 i el 13 d'agost: en concidions òptimes, uns 200 meteors per hora. El nom de llàgrimes de Sant Llorenç prové de la proximitat del dia d'aquest sant, el 10 d'agost, amb el fenomen astronòmic.

Serà fàcil de veure estels fugaços?

Aquest any la pluja d'estels serà deslluïda, principalment per la presència de la lluna plena de divendres. La seva gran lluminositat impedirà observar els estels, els satèl·lits i la pluja d'estels. Aprofiteu les nits següents un cop marxin els núvols de les tempestes de tarda, perquè si espereu a dissabte a la nit us podreu trobar amb un cel tapat tota la nit amb núvols alts i mitjans i serà impossible de veure'n cap.

Serra de la Creu del Codó(Marc Portella)

Què origina la pluja d'estels i per què s'anomenen Perseids?

El nom de Perseids prové de la zona del cel nocturn on té lloc la pluja d'estels: la constel·lació de Perseu, heroi de la mitologia grega. La pluja d'estels s'origina pel contacte de petites partícules despreses pel cometa Swift-Tuttle amb l'atmosfera, que s'encenen i es fonen amb els gasos que envolten el planeta. El cometa Swift-Tuttle travessa l'òrbita de la Terra cada 130 anys --la darrera vegada va ser l'any 1992--. El cometa, a mesura que avança per la seva òrbita, desprèn un rastre de petites partícules. Quan la Terra entra dins el rastre deixat pel cometa l'atmosfera crema aquestes partícules a una velocitat de vertigen fins a fondre-les del tot, i per això apareixen uns instants. A la notícia següent trobaràs més informació i altres curiositats.

 

 

ARXIVAT A:
Meteorologia
Anar al contingut