L'ús medicinal del cànnabis, més a prop de regular-se: dubtes, evidències i aplicacions
El Ministeri de Sanitat ja ha iniciat els tràmits del reial decret que establirà el què i el com
Les potencialitats terapèutiques del cànnabis estan reconegudes per l'OMS. Hi ha indicis que pot tenir efectes beneficiosos per tractar dolor, nàusees, epilèpsies, anorèxia o glaucoma, entre d'altres.
Hi ha associacions de pacients que fa temps que demanen que se'n legalitzi i reguli l'ús medicinal. Un tema delicat, en tractar-se d'una droga declarada il·legal i que causa addicció i afectació psicològica, però que altres països del nostre entorn fa anys que han entomat.
Fa poques setmanes el Ministeri de Sanitat va anunciar que també s'hi posava. De moment, ha iniciat els tràmits per regular l'ús del cànnabis medicinal, igual que ja han fet els Països Baixos, Itàlia, Portugal o Noruega.
Un gran nombre de societats científiques espanyoles han participat en la discussió per tramitar aquest reial decret, i l'Agència Espanyola de Medicaments (AEMPS) ha elaborat un full de ruta que ha validat el Pla Nacional sobre Drogues.
Regular una planta
Quan el ministeri parla de regular l'ús medicinal del cànnabis no es refereix als fàrmacs sinó directament a la planta. El problema és que hi ha pocs estudis.
A més, Magí Farré, cap de Farmacologia Clínica de l'Hospital Germans Trias i Pujol explica que "la indústria no té interès a fer-los":
"Mentre que es pot registrar i crear una marca i és propietat de qui investiga, una planta que és natural, que es coneix de fa milers d'anys i que té components molt diferents, és molt difícilment registrable."
El fet que es tracti d'una droga il·legal també en complica la investigació, com continua explicant: "Necessites importar un estupefaent i això requereix permisos especials de l'Agència Espanyola de Medicaments, ho has de declarar a l'ONU i, per tant, és molt més complex."
Dubtes per la poca evidència científica
Per tot això, l'evidència científica ve més de l'experiència dels usuaris que de la recerca. Amb el cànnabis medicinal no se segueix tot el procés extremadament rigorós que segueixen els assajos clínics dels medicaments. I això fa que no existeixi un consens absolut entre professionals.
Magí Farré ho té clar: "El cànnabis dona oportunitats a persones que no tenen tractaments que els vagin bé. Una oportunitat en què tampoc no som els pioners, és a dir, tot Europa ho està fent i els Estats Units també."
En canvi, Cristina Ramo Tello, neuròloga coordinadora de la Unitat d'Esclerosi Múltiple de l'Hospital Germans Trias i Pujol, té més dubtes: "Investigar solucions sempre és bo. Que es vol fer amb el cànnabis?, molt bé, però fem-ho científicament. Tots coneixem l'efecte placebo."
Un debat marcat pel risc d'addicció
El principal risc que hi veuen és el de l'addicció, a la qual cosa Magí Farré argumenta: "Aquests pacients no prenen el cànnabis per gaudir o per passar-ho bé o per col·locar-se, sinó que el prenen perquè tenen una patologia, estan malalts. En aquest cas, el risc d'addicció és molt baix."
Molt més baix, diu també, que el risc d'addicció dels opioides.
Fàrmacs a partir de derivats del cànnabis
Ara ja existeixen fàrmacs aprovats i comercialitzats fets a partir de derivats del cànnabis.
- Sativex --nom comercial-- és l'únic aprovat per l'AEMPS que conté THC, el principi psicoactiu del cànnabis i el que produeix addicció.
El seu ús està molt controlat: òbviament, l'ha de receptar un metge, per a una indicació molt concreta --la rigidesa provocada per l'esclerosi múltiple-- i es dispensa directament des de l'hospital, no es pot adquirir a les farmàcies.
Ramo Tello explica l'experiència dels pacients, quan toleren bé el tractament: "Un cop li funciona, el pacient acostuma a dir que li va bé i nota que té menys rampes i que dorm millor."
Al Canadà, també s'utilitza per al dolor neuropàtic de l'esclerosi múltiple, quan no han funcionat altres tractaments.
Tractaments de derivats sintètics
- El dronabinol i la nabilona (amb els noms comercials Marinol i Cesamet) són altres tractaments, que en aquest cas no venen de la planta natural, sinó que són derivats sintètics.
Estan aprovats per l'FDA, l'agència reguladora dels Estats Units, però no per l'AEMPS. Això no vol dir que no es puguin utilitzar a Espanya. Si un metge considera que té un pacient que els necessita, en pot demanar una autorització especial per a importar-los, però ho ha de fer cas per cas.
S'utilitzen per a les nàusees i vòmits provocats per la quimioteràpia quan altres tractaments no han anat bé o per la pèrdua de pes extrema deguda a la sida o altres malalties cròniques.
Fàrmacs sense THC
- Epidiolex --nom comercial-- també és un fàrmac fet a partir del cànnabis, però en aquest cas no conté THC, només cannabidiol.
Està aprovat a Espanya i es fa servir per a alguns tipus d'epilèpsia infantils, complementari a altres tractaments.
