Lluita contra l'Alzheimer: per primer cop en 17 anys podrien autoritzar un fàrmac
Aquest dilluns se celebra el Dia Internacional de l'Alzheimer

Lluita contra l'Alzheimer: per primer cop en 17 anys podrien autoritzar un fàrmac

El consum excessiu d'alcohol, traumes cranioencefàlics repetits i contaminació de l'aire, se sumen als factors de risc ja coneguts. Actuar sobre ells és clau per reduir la incidència de la malaltia

Xavier DuranActualitzat

Consum excessiu d'alcohol, traumes cranioencefàlics repetits i contaminació de l'aire són els tres elements que s'han afegit a la llista de factors modificables de risc d'Alzheimer. Juntament amb els nou que ja hi eren, es considera que actuar sobre tots plegats podria reduir un 40% els casos mundials de demència.

Aquest és un dels fets destacats en el Dia Internacional de l'Alzheimer, que se celebra aquest dilluns. L'altre és que per primer cop en disset anys hi ha un fàrmac que podria tenir efectes positius sobre la malaltia i del qual s'avalua la seva possible autorització als Estats Units.

Es calcula que a tot el món hi ha més de 50 milions de casos de demència i que cada 3 segons se'n diagnostica un de nou. Tot i això, un article de la revista "The Lancet"  constata que, tot i augmentar, a tot el món, el nombre de persones amb Alzheimer, la incidència, en alguns països, disminueix. La raó, opinen, és que s'ha millorat en el control d'alguns factors de risc.

El 2017, la comissió creada per aquesta revista mèdica per a la prevenció, intervenció i cura de la demència en va establir nou: mancances en educació, hipertensió, problemes d'oïda, tabaquisme, obesitat, depressió, inactivitat física, diabetis i poc contacte social.

Ara, hi han afegit els tres que hem citat al principi: consum excessiu d'alcohol, traumes cranioencefàlics repetits i contaminació de l'aire.

En conjunt, aquests factors modificables deuen ser responsables del voltant del 40% de les demències diagnosticades a tot el món. Això indica que incidint en aquests factors s'aconseguiria una gran reducció de casos, sobretot als països on n'hi ha més, que són els d'ingressos mitjans o baixos.

Per als autors de l'article, mai no és massa aviat ni massa tard per intervenir en la prevenció de l'Alzheimer, però alguns factors s'han de corregir en la infància o adolescència. És el cas de l'accés de tothom a educació primària i secundària.

Tensió arterial, obesitat, diabetis...

Una altra mesura important és mantenir, des dels 40 anys, una tensió arterial màxima de 13. Com que el menor contacte social és un factor de risc, tractar les deficiències d'oïda també és important per reduir les probabilitats de patir demència. També és important, de manera preventiva, evitar els llocs amb molt soroll, que poden contribuir a la pèrdua d'aquest sentit.

Fer exercici físic pot contribuir a reduir dos factors de risc més: obesitat i diabetis. Evitar l'exposició a l'aire contaminat no està sempre a l'abast de tothom, però que sigui un factor de risc fa més palesa la necessitat de reduir-ne els nivells de forma general.

Els traumatismes cranioencefàlics lleus o moderats, però repetits també són una cosa a evitar. El seu efecte s'ha vist, per exemple, en jugadors de futbol americà. També s'ha d'evitar el tabaquisme i fins i tot ser fumador passiu.

Un dels nous factors és el consum excessiu d'alcohol. Els autors recomanen un màxim de 21 unitats d'alcohol a la setmana.

Cadascú pot esbrinar si ho sobrepassa amb la Calculadora de consum d'alcohol "Veus el que beus?".

D'entrada, 1 UBE (unitats de beguda estàndard) equival a una copa de vi, una cervesa, un cigaló o un didalet. I 2 UBE es consumeixen amb una copa de conyac o licor, un whisky o un cubata.

A l'espera d'un nou fàrmac

L'altra notícia important és que l'agència americana encarregada de la regulació dels medicaments, la Federal U.S. Food and Drug Administration (FDA), va acceptar el 7 d'agost la sol·licitud de Biogen i Eisai per iniciar la revisió per autoritzar l'aducanumab.

Es tracta d'un nou fàrmac per a l'Alzheimer que, si s'aprova, seria, segons la companyia, el primer tractament capaç de reduir el declivi cognitiu que provoca la malaltia. Això s'assoliria perquè el fàrmac elimina la proteïna amiloide que s'acumula al cervell i que és la causa de l'Alzheimer –juntament amb l'acumulació de la proteïna tau.

El dubte és que, si bé elimina la proteïna amiloide del cervell, en un assaig fet per Biogen no es veia que, al mateix temps, millorés les capacitats cognitives, com la memòria. En canvi, un altre estudi, també fet per Biogen, amb una nova anàlisi d'un major conjunt de dades, assenyalava que sí.

En una entrevista recent per al podcast "Saving Minds", el director científic del Programa de Prevenció de l'Alzheimer del Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), José Luis Molinuevo, afirmava que "Aducanumab probablement ens obrirà una nova porta a tots i a les companyies farmacèutiques per desenvolupar els propers medicaments":

"Estem veient per primera vegada dues coses: un tractament modificador de la malaltia que elimina l'amiloide i genera un benefici clínic, i que està dirigit a una població en una fase menys avançada de la malaltia, que són les persones amb deteriorament cognitiu lleu. Això és un canvi de paradigma."

La decisió de l'FDA pot arribar abans de la data límit fixada, el 7 de març del 2021, ja que realitzaran la revisió per la via més ràpida. Si finalment s'aprova, serà el primer fàrmac nou disponible per a pacients amb malaltia d'Alzheimer en 17 anys.

Detectar l'acumulació de proteïnes

Marc Suárez-Calvet, neuròleg i investigador al Barcelonabeta i a l'Hospital del Mar, ha explicat al 324.cat que "els fàrmacs existents serveixen per pal·liar efectes com la pèrdua de memòria, però la malaltia segueix el seu curs". És a dir, que no es modifica la causa –la concentració de proteïnes amiloide i tau- i només es pal·lien alguns dels seus símptomes.

Quant a la detecció de l'Alzheimer, Suárez-Calvet explica que actualment podem realitzar el diagnòstic basat en l'acumulació d'aquestes proteïnes:

"L'acumulació de les proteïnes amiloide i tau en el cervell és el que dicta el diagnòstic d'Alzheimer. Les pèrdues cognitives són efectes de la malaltia".

Les proteïnes es poden detectar amb proves com la PET (tomografia per emissió de positrons) o bé analitzant un fluid, que bàsicament és el líquid cefaloraquidi, que circula entre l'encèfal i la medul·la espinal.

També hi ha un procediment prometedor, però encara experimental, que és l'anàlisi de sang.

La presència de proteïnes amiloide i tau precedeix en uns vint anys el deteriorament cognitiu. Tot i així, les anàlisis no es fan servir de forma rutinària per al diagnòstic precoç, perquè presenten un dilema ètic, ja que actualment no existeix un tractament per a la malaltia. Només es fan servir en recerca i informant bé els participants.

El doctor Suárez-Calvet afegeix que tampoc no té sentit detectar les proteïnes només pel fet d'aconsellar controlar els factors de risc, perquè "això és recomanable per a tota la població".

La relació amb la Covid-19

Quant a la relació entre la Covid-19 i la demència, hi ha un informe recent elaborat per Alzheimer Disease International, https://www.alz.co.uk  la federació mundial d'associacions d'Alzheimer, amb la col·laboració del BarcelonaBeta Brain Research Center. En aquest informe s'explica que no hi evidències "que les persones amb demència tinguin símptomes més greus  de Covid-19 que altres persones d'edat i salut similars".

Tot i això, també assenyala que la majoria de persones amb demència solen ser grans i, per això, tenen més risc de complicacions.

D'altra banda, a les persones amb demència els pot resultar especialment difícil de comprendre per què es troben en un lloc desconegut i sense els familiars. També poden tenir més problemes per comprendre i seguir les mesures de seguretat.

En un article publicat el mes d'abril a "The Lancet" per diversos autors, entre ells el doctor José Luis Molinuevo,  s'explica que a molts països la gent gran sol viure sola o amb la seva parella, bé a casa, bé en una residència. El fet que amb la pandèmia s'hagin reduït els serveis d'assistència domiciliària per evitar contactes es poden haver sentit més sols o fins i tot abandonats.

ARXIVAT A:
AlzheimerSalut
Anar al contingut