El govern espanyol ajorna la llei de l'audiovisual per negociar el blindatge del català

El govern espanyol ha ajornat l'aprovació de la llei de l'audiovisual, després de les crítiques pel fet que l'esborrany no blinda el percentatge de continguts en català de les grans plataformes. El text s'havia d'aprovar al Consell de Ministres d'aquest dimarts, però a última hora ha saltat de l'ordre del dia, segons han confirmat fonts de la Moncloa a l'Agència Catalana de Notícies.

La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha explicat aquest dimarts a la tarda que el grup parlamentari d'ERC ha reobert la negociació per aquest tema i que la qüestió també l'estan tractant els governs català i espanyol. La portaveu parlamentària del partit, Marta Vilalta, ha proposat que tots els partits que defensen el català facin "front comú" per oposar-s'hi, consdierant que l'esborrany de la llei és un "atac" cap el català i que aquest s'ha de "protegir". 

Esquerra havia advertit al govern de Pedro Sánchez que no doni per fet el seu suport als comptes si no fixa la protecció del català en el document. Així ho ha manifestat el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, que aquest dimarts s'ha reunit amb el ministre de la Presidència, Félix Bolaños:

"Una advertència amb tot el respecte del món: que ningú doni per segur el vot d'ERC a res. El vot d'ERC com tothom sap se sua i es negocia"

Junts també condiciona el seu suport

La portaveu de JxCat al Congrés, Míriam Nogueras, ha exigit al govern espanyol que la futura llei de l'audiovisual protegeixi el català com a condició per negociar els pressupostos generals de l'Estat per al 2022.

Després de reunir-se amb el ministre de Presidència, Félix Bolaños, Nogueras ha afirmat que Junts "no dona xecs en blanc": "Si no hi ha català en la futura llei, no negociarem".

Nogueras ha insistit a reclamar coordinació dels 23 diputats independentistes a Madrid per negociar els comptes públics. "Si anem per separat, només aconseguim molles".

Malestar de l'audiovisual català

L'esborrany de la llei encara ha de passar pel Consell de Ministres i ser esmenat al Congrés, però ha desencadenat l'alerta del sector audiovisual català. Les associacions de productors reclamen protecció pel teixit que generen les productores independents i locals.

El text que s'ha conegut estableix que un mínim del 30% dels continguts de les grans plataformes ha de ser de producció europea i, dins d'aquest percentatge, la meitat ha de ser en castellà o en les llengües cooficials autonòmiques.

Canviar aquesta "o" per una "i", és a dir, que aquest 15% sigui en castellà i també en alguna de les llengües cooficials, és la reivindicació de l'associació de productors audiovisuals PROA. Ho expressa el seu president, Jordi Oliva:

"Nosaltres el que diem és 'en espanyol i en qualsevol altra llengua' perquè si no, si opten per fer-ho només en espanyol, estarien sempre dins de la llei fent-ho només en espanyol."

Des de l'Acadèmia del Cinema Català, la seva presidenta, Judit Colell, reclama "perdre la por a les grans plataformes" i imposar-s'hi a través de la llei. "Ara hi ha pel·lícules que els productors volien rodar en català i no ho han fet perquè hi ha entrat Movistar. Què passarà quan hi entri Netflix o qualsevol altra plataforma molt més gran?".

La nova llei obliga les plataformes, com ja fan actualment les televisions en obert i de pagament, a sufragar una quota per finançar RTVE. "Per què només RTVE i no totes les altres televisions públiques de l'Estat?", es pregunta Colell.

El director de Televisió de Catalunya, Vicent Sanchis, també ha alertat que el redactat actual de l'esborrany obre la porta que tot es produeixi en castellà: "Si no es concreta, axò vol dir que es farà en castellà, perquè és la llengua hegemònica en tot l'estat i és la llengua que surt més a compte a aquestes productores".