Les bases de Junts votaran la validació d'un hipotètic acord amb Esquerra

Junts posarà el possible acord a què arribi amb Esquerra a votació dels militants. L'acord, encara en negociació, l'haurà de validar l'executiva i després s'hi hauran de pronunciar les bases del partit, en un format que encara no s'ha abordat.

Tant si s'aconsegueix un acord com si no, la direcció de JxCat formularà una proposta abans del 26 de maig i la sotmetrà a la validació de les bases del partit.

Segons Esquerra, les converses han passat un "punt d'inflexió" després de la reunió entre Pere Aragonès i Jordi Sànchez, aquest dissabte a Lledoners. La portaveu dels republicans, Marta Vilalta, ha dit que veu possible un principi d'acord "en els propers dies" o fins i tot "hores".

Junts, però, no ho veu tan avançat i insisteix en la coordinació a Madrid i en el paper del Consell per la República. La portaveu del partit, Elsa Artadi, assegura que no veu cap "punt d'inflexió" i que "no hi ha hagut un abans ni un després de l'1 de maig".

La data límit torna al 26 de maig

La decisió de Junts afegeix encara més incertesa a unes converses que encara no han fructificat en cap acord, quan han passat més de dos mesos i mig de les eleccions al Parlament. Mentre continuen les negociacions, Esquerra torna a situar un pacte amb Junts com la prioritat.

Vilalta ha destacat la "bona predisposició i voluntat" dels juntaires i ha descartat "de moment" plantejar un govern únicament d'Esquerra, una opció que Artadi apunta que els republicans "no han posat mai sobre la taula".

Els republicans havien marcat l'1 de maig com a data límit per a un acord, però expirat l'ultimàtum el límit en el calendari torna a ser el 26 de maig, quan acaba el termini per evitar la convocatòria automàtica d'eleccions.

La negociació entre ERC i Junts centra bona part de les converses als passadissos al Parlament:

Una negociació amb diverses carpetes obertes

De les cinc carpetes en què s'ha dividit la negociació, se n'han tancat dues: la coordinació i l'estratègia al Parlament. Tres, però, continuen obertes: el programa de govern, l'estratègia independentista i l'estructura de govern. Del programa, Laura Vilagrà fa de pont entre Junts i la CUP per intentar que les propostes pactades amb uns no siguin contradictòries amb les acordades amb els altres.

Pel que fa a l'estructura de govern, Junts veu bé passar de 13 a 14 conselleries i també accepta la proposta dels republicans de crear un  departament de feminismes.

En canvi, no està d'acord amb la idea d'Esquerra de fer créixer Presidència, la cartera que tindria Vilagrà, amb àrees que ara formen part d'altres departaments, com món local, polítiques digitals o difusió, que és l'encarregada de controlar la publicitat institucional. Tampoc estan d'acord amb la proposta dels republicans d'unir Acció Exterior i Acció Climàtica.

D'altra banda, ERC discrepa de Junts que els fons europeus els gestioni la vicepresidència econòmica, una cartera que es preveu que lideri Elsa Artadi.

Illa: "Perden el sentit del ridícul"

De l'estat de les negociacions, n'ha parlat amb paraules contundents el líder socialista Salvador Illa. El guanyador de les eleccions del 14 de febrer insisteix que la formació de govern no pot esperar, quan han passat més de dos mesos dels comicis:

"Avui comencem a veure que perden el sentit del ridícul, que és l'últim que es pot perdre en política. Vull ser molt clar: els hauria de caure la cara de vergonya. Catalunya no es mereix això, els catalans i les catalanes no ens mereixem això. Necessitem un govern ja."

Els socialistes també han fet pública la seva intenció de refundar la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que creuen que s'ha convertit en un instrument de l'estratègia independentista i ha perdut la missió de servei públic i la confiança de la societat.

Per això, l'executiva del PSC ha aprovat unes propostes entre les quals hi ha la renovació dels òrgans de govern de la Corporació i del Consell de l'Audiovisual, que fa temps que tenen mandats caducats. La proposta dels socialistes inclou la digitalització amb una plataforma de continguts sota demanda, en la qual TV3 estaria al costat de les televisions locals, la resta d'autonòmiques i Televisió Espanyola.