L'educació i la família, eines clau en la lluita contra la violència de gènere
Juristes i experts coincideixen que és molt important considerar la violència contra les dones com una plaga. L'escola, la societat i també les famílies són les que han d'impulsar el canvi generacional necessari per combatre aquesta situació.
L'enquesta de l'Agència dels Drets Fonamentals de la Unió Europea (FRA) sobre la violència contra les dones posa sobre la taula una realitat dura, difícil de pair i que ens porta ineludiblement una gran pregunta: Què podem fer?
Primer de tot, i en això coincideix tothom, és importantíssim considerar la violència com una plaga social. És la societat la que ha de canviar per eliminar unes desigualtats basades en el rol de l'home com a autoritat i de la dona com a subordinada o persona més dèbil. "Només si aconseguim formar ciutadans nous i diferents, aconseguirem crear una societat nova i diferent que aboleixi aquesta discriminació eterna i primigènia entre homes i dones", afirma Montserrat Gatell, presidenta Institut Català de les Dones.
Tot i que Espanya és pionera en les polítiques dedicades a abordar la violència masclista i que a Catalunya fa 25 anys que es van implantar les polítiques adreçades a la dona, alguna cosa no ha acabat de funcionar.
L'educació podria explicar aquests disfunció. La degana dels Jutjats de Violència Domèstica de Barcelona, Francisca Verdejo, considera que "ensenyar en igualtat, ensenyar en valors, reeducar, provocar aquest canvi cultural només s'aconseguirà si ens impliquem absolutament tots".
Montserrat Gatell afegeix que "no és l'escola l'única responsable d'aquest canvi generacional, sinó també la societat en general, la comunitat, i també, d'una manera molt bàsica, les famílies".
L'enquesta feta pel FRA ha revelat algunes dades significatives. El dels països nòrdics és on més dones han estat agredides física o sexualment. Dinamarca, Suècia o Finlàndia superen la mitjana dels 28, mentre que Espanya o Itàlia estan per sota. Les explicacions són diverses. Hi ha factors com una cultura de la denúncia més arrelada, uns índexs de criminalitat diferents, les taxes d'alcoholisme o l'entrada de la dona en el mercat laboral des de fa més temps.
Davant dels resultats de l'informe, l'Agència Europea per als Drets Fonamentals recomana revisar les polítiques, la coordinació i les legislacions dels 28 per fer un pas endavant.
