Laura Borràs, elegida presidenta del Parlament de Catalunya
En segona votació ha aconseguit 64 vots, després que en la primera no ha arribat a la majoria absoluta
La sessió constitutiva de la XIII legislatura del Parlament de Catalunya ha escollit aquest divendres la diputada de Junts Laura Borràs com a nova presidenta de la institució.
Ha estat en segona votació, amb 64 vots, els de Junts i ERC. L'altra candidata que ha passat la primera ha estat la del PSC, Eva Granados, que n'ha obtingut 50: els del PSC, Ciutadans, el PP i En Comú Podem.
Per la seva banda Vox ha votat en blanc, igual que la CUP, i hi ha hagut dos vots nuls, un dels quals sembla que havia de ser per a Borràs, i l'altre d'algun dels dos partits que han votat en blanc.
Un cop escollits, els membres de la mesa s'han fet la foto oficial al Parlament, sense Pau Juvillà, en quarantena per un contacte de Covid:
Podeu accedir a la transcripció de la sessió constitutiva del @parlamentcat de la XIII legislatura https://t.co/O9stdj3fJm pic.twitter.com/ULOLTv7QMY
Parlament de Catalunya (@parlamentcat) March 12, 2021
Continuar la tasca de Carme Forcadell
El discurs d'acceptació del càrrec com a presidenta del Parlament Borràs l'ha començat amb un minut de silenci en record de les víctimes de la Covid-19.
Ha continuat recordant els independentistes perseguits judicialment i ha remarcat que Carles Puigdemont es pot moure lliurement per tota la Unió Europea menys per Espanya.
Ha recordat especialment Carme Forcadell, fent un gran elogi de la seva tasca com a presidenta del Parlament, que ha definit com "la casa de la paraula".
Sense fer cap esment a la legislatura en què ha estat president Roger Torrent, ha afegit que la seva referència serà la presidència de Forcadell:
"La tasca que va fer com a presidenta del Parlament mereix tot el meu respecte i tota la meva admiració. De fet, el meu objectiu és continuar la feina allà on ella la va deixar, perquè cap tribunal ni cap presó ens farà renunciar a les seves idees, a les nostres idees."
"Que la presidenta Forcadell, que tan dignament va dirigir aquesta cambra, estigui avui complint pena de presó per haver permès que aquest Parlament pogués debatre qüestions tan essencials com els anhels nacionals del nostre país, és una anomalia democràtica que no ens cansarem de denunciar."
Ha afegit que vol "treballar per recuperar la dignitat" del Parlament i protegir-lo perquè sigui "una institució sobirana", i citant Macià ha dit:
"Convertim-lo en l'instrument polític de la llibertat, en la casa de la sobirania del poble de Catalunya, que preservi els drets dels diputats, que són els drets del poble de Catalunya."
"Com a presidenta faré que aquesta sobirania sigui respectada contra qualsevol ingerència exterior."
Passos cap a la independència
Borràs ha admès que va presentar-se a les eleccions per presidir la Generalitat, no el Parlament, però ha dit que accepta el càrrec per posar-se a disposició del seu país.
Ha assegurat que ha fet "una lectura honesta i rigorosa" dels resultats de les eleccions del 14F, i que la seva intenció és fer valer la majoria independentista en vots i escons:
"He arribat a la conclusió que ara més que mai aquesta cambra ha de tenir un paper clau en el desplegament del futur polític del nostre país, i tant la majoria de la mesa com especialment la presidència estem cridats a fer nostre un compromís insubornable amb el missatge que el poble de Catalunya ens ha adreçat."
En aquest sentit, ha dit que això implica fer passos per avançar cap a la independència de Catalunya, i ha afirmat que "allò que Espanya no guanya a les urnes intenta guanyar-ho als tribunals":
"La judicialització de la política, que Espanya ha convertit en la seva única resposta des de fa 10 anys, és la demostració més gran d'impotència política. Si no hi ha diàleg no hi pot haver política, i l'estat espanyol no només ha renunciat a dialogar, està disposat a decidir sobre què i sobre què no poden dialogar els altres."
"Vull deixar molt clar des d'aquest moment que mentre sigui presidenta d'aquesta cambra això no passarà, els diputats del Parlament de Catalunya no tindran altres limitacions que aquelles que imposen els principis democràtics."
En aquest sentit, ha demanat als diputats que "no posin límits a la democràcia", i que siguin fidels a la confiança dels ciutadans. Amb aquest discurs, que ha durat poc més de 20 minuts, s'ha acabat la sessió constitutiva.
El vot de Lluís Puig
En la primera votació Borràs ha aconseguit 65 vots a favor, tres per sota de la majoria absoluta requerida.
Llavors ja ha rebut els vots de Junts i ERC, i també un vot de la CUP, que aquesta formació li ha atorgat simbòlicament perquè el vot delegat de Lluís Puig, exiliat a Bèlgica, no l'ha acceptat la mesa d'edat.
En la primera votació Granados ha rebut 42 vots, és a dir, els del seu partit i també els de Ciutadans i el PP, i per això la segona votació s'ha fet entre Granados i Borràs.
També en la primera votació els 11 diputats de Vox han optat per una candidata pròpia, María Elisa García Fuster, mentre que els 8 diputats d'En Comú Podem han votat a favor de Joan Carles Gallego.
71 vots per a Anna Caula, 50 per a Eva Granados
La votació de les vicepresidències s'ha acabat poc abans de les 12 del migdia, i el resultat ha estat 71 vots per a Anna Caula, d'ERC, i 50 per a Eva Granados, del PSC.
Caula, per tant, ocupa la vicepresidència primera del Parlament de Catalunya i Granados ja és la vicepresidenta segona.
Cal destacar que Anna Caula ha rebut més vots a favor que Borràs com a presidenta, presumiblement els 64 de Junts i ERC, i 7 de la CUP, que en té 9.
Granados, per la seva banda, ha rebut els mateixos vots que en la segona votació per a la presidència, i per tant, presumiblement ha rebut els vots del PSC, de Cs, del PP i d'ECP.
Secretaries per al PSC, ERC, Junts i la CUP
L'última votació, que s'ha acabat poc abans de dos quarts d'una, ha servit per escollir les quatre secretaries de la mesa, que finalment han confirmat les tres persones que ja estaven previstes.
Aquestes són Ferran Pedret, del PSC, en la primera, Jaume Alonso-Cuevillas, de Junts, en la segona, i Pau Juvillà, de la CUP, en la tercera.
Per ocupar la quarta ha estat escollit el diputat d'ERC Ruben Wagensberg, que ha empatat a vots amb Juvillà, però Sergi Sabrià, d'ERC, ha intervingut per rebutjar una segona votació i cedir la tercera a Juvillà i acceptar la quarta per a Wagensberg.
La mesa, per tant, queda amb una majoria molt absoluta de representants de partits independentistes, 5, per només 2 que no ho són, els del PSC.
Fora de l'hemicicle
La sessió d'aquest divendres ha estat excepcional per la pandèmia: no s'ha fet a l'hemicicle, sinó en un auditori adaptat, i als diputats i diputades se'ls ha pres la temperatura quan han accedit a la cambra.
La constitució l'ha presidida la mesa d'edat, formada pel diputat de més edat i els dos més joves, que en aquest cas eren el diputat d'ERC Ernest Maragall, de 78 anys, el de Vox Alberto Tarradas, de 24, i el del PSC David González, de 26.
Els nous diputats han començat a arribar al Parlament a partir de les 8 del matí, i els ha rebut una dotació dels Mossos d'Esquadra amb el vestit de gala i en formació.
Absències i arribades
Una absència destacada ha estat precisament la del diputat de la CUP Pau Juvillà, perquè està en quarantena per haver estat en contacte amb una persona positiva de Covid-19. Per cert, Juvillà va ser l'aposta d'aquest partit per presidir el Parlament.
Entre les arribades, potser la més esperada i celebrada ha estat la de Meritxell Serret, tornada aquest dijous mateix de Bèlgica per sorpresa després de més de tres anys d'exili.
Han sortit a rebre-la diputats d'ERC, Junts i la CUP, i també integrants del govern en funcions, que li han dedicat un llarg aplaudiment.
Una altra arribada destacada ha estat la de l'expresidenta Carme Forcadell, que hi ha anat per seguir la sessió com a convidada, igual que altres expresidents, com Núria de Gispert i Ernest Benach, i també l'expresident de la Generalitat Quim Torra, entre d'altres.
Maragall i "la plena recuperació de la normalitat democràtica"
L'obertura l'ha feta el president de la mesa d'edat, Ernest Maragall, que ho ha aprofitat per adreçar-se expressament a Meritxell Serret per donar-li la benvinguda, gest que ha estat aplaudit però també protestat per alguns diputats.
Maragall ha fet un discurs d'uns sis minuts en què ha afirmat que "el país necessita una cura urgent i sanadora" perquè "a Catalunya no podem parlar de normalitat democràtica".
Ha defensat que l'objectiu de la legislatura que s'obre és "la plena recuperació de la normalitat democràtica", cosa que, ha dit, "exigirà un canvi profund de les relacions amb les institucions de l'Estat".
"La democràcia no és sinònim de manca de conflictes, sinó d'una manera de resoldre'ls."
Maragall també ha afegit que "cal combatre l'extrema dreta, és una obligació democràtica."
La presidència, d'ERC a Junts
Borràs ha agafat el relleu de Roger Torrent i s'ha convertit en la desena presidenta de la cambra des de la restauració de la democràcia.
Anteriorment, la presidència de la mesa l'han ocupat Heribert Barrera (1980-1984), Miquel Coll i Alentorn (1984-1988), Joaquim Xicoy (1988-1995), Joan Reventós (1995-1999), Joan Rigol (1999-2003), Ernest Benach (2003-2010), Núria de Gispert (2010-2015), Carme Forcadell (2015-2017) i Roger Torrent (2018-2021).
L'arrencada la XIII legislatura
Un cop elegits, els set membres de la nova mesa han ocupat els seus escons. En aquest cas, una taula elevada a l'auditori. Després del seu discurs, Borràs ha declarat constituït el Parlament de la nova legislatura.
La presidenta ha de comunicar ara la constitució de la cambra al vicepresident de la Generalitat amb funcions de president, a les presidentes del Congrés dels Diputats i del Senat i també al rei Felip VI.
El Parlament més paritari
La que ha començat aquest divendres és la legislatura amb més presència de dones al Parlament. En les eleccions del 14 de febrer van ser escollides 64 dones d'un total de 135 diputats, un 47,4%. Això suposa quatre punts més que a l'anterior legislatura.
En els grups del PSC, ERC, la CUP i el PP, les dones són més de la meitat dels parlamentaris. En el conjunt de la cambra, però, encara hi ha més homes que dones.
En les primeres eleccions al Parlament de l'actual etapa democràtica, el 1980, només es van escollir set dones, un 5% del total de la cambra. Al llarg dels anys, aquesta xifra ha anat creixent.
- ARXIVAT A:
- Eleccions Parlament Catalunya 2021
