L'Audiència de Lleida conclou que la muntanya de Tor pertany als tretze amos originaris
Després de dues dècades de polèmica i, fins i tot, tres assassinats, una sentència de l'Audiència de Lleida estableix que la muntanya de Tor pertany als tretze propietaris originaris. Una decisió que desaprova la que va prendre el jutjat de Tremp, que va donar la propietat a una de les famílies. Així, l'Audiència invalida el pacte a què havien arribat nou famílies per dividir la muntanya i, finalment, ha acceptat el dret d'un dels litigants, conegut com "el Palanca", a ser-ne copropietari. El litigi per la propietat de la muntanya de Tor va començar el 1976 pel repartiment de 2.600 hectàrees, on hi ha un projecte per instal·lar-hi una estació d'esquí.
L'Audiència de Lleida ha posat el punt final al litigi sobre la propietat de la muntanya de Tor, la frontera natural entre el Pallars Sobirà i Andorra. En una sentència feta pública avui, l'Audiència resol que la muntanya s'ha de repartir entre tretze propietaris, inclòs el ramader Jordi Riba, conegut com "el Palanca", que no es va voler sumar a l'acord a què van arribar prèviament els altres dotze litigants.
L'Audiència, doncs, invalida aquest acord previ i obliga a repartir la propietat entre tretze persones. Ara falta saber si algú impugnarà aquesta decisió.
Segons ha informat Joan Betriu, advocat de Jordi Ribas, la sentència sosté que la muntanya pertany a les tretze famílies originàries de la població de Tor i reconeix el seu client com un dels copropietaris. El lletrat ha destacat que el tribunal "ha acceptat les nostres tesis, és a dir, que pel fet de viure o no a la zona de la muntanya de Tor no es perd la propietat".
El conflicte per la propietat de la muntanya de Tor s'arrossega des de fa vint-i-tres anys i s'ha cobrat tres vides. El litigi per la propietat de la muntanya va començar pel repartiment de 2.600 hectàrees ubicades al Pallars Sobirà, al costat de la frontera andorrana, en uns terrenys en els quals hi ha un projecte per instal·lar-hi una estació d'esquí. Jordi Riba es va negar a firmar cap acord en considerar que tota la muntanya era de la seva propietat com a hereu legítim de l'antic propietari, Rossend Montané Baró, segons una sentència del jutjat de Tremp dictada el 1995.
El cas va arribar a l'Audiència de Lleida el dia 2 de març passat, després de dècades de polèmica, i després que nou de les deu famílies hereves arribessin a un acord al qual no es va afegir "el Palanca".
Els advocats de les famílies restants van plantejar el dia 2 de març, en la vista oral, que es ratifiqués l'acord que van assolir per repartir-se la propietat de la muntanya.
