Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Esquerra proposa una reforma de la malversació que deixaria fora les causes de l'1-O

Els republicans plantegen que la pena màxima de presó en cas d'enriquiment personal o de tercers sigui de tres anys, en comptes dels dotze actuals, que sí que es mantindrien si hi ha lucre

RedaccióActualitzat

Després de l'acord entre el govern de Pedro Sánchez i ERC per derogar el delicte de sedició, els republicans ja advertien que la reforma del Codi Penal no es quedaria només aquí. ERC, com ha fet Junts, ha presentat diverses esmenes a la proposta de llei per introduir canvis també en el delicte de malversació.

Els republicans proposen recuperar la voluntat d'enriquir-se com a element central per calcular la gravetat del delicte. Amb el text presentat pels republicans, cap persona encausada per l'1-O podria ser condemnada per malversació.

ERC també proposa rebaixar les penes quan no hi ha enriquiment propi o de tercers, un requisit que s'havia eliminat en la reforma que va fer el Partit Popular el 2015, després de la consulta del 9N.

Des d'aleshores, el delicte de malversació no diferencia qui s'embutxaca diners de qui no ho fa, i estableix condemnes de 2 a 8 anys de presó, fins a 12 amb agreujants, i inhabilitació de 6 a 10 anys. ERC proposa mantenir aquestes penes, però només per als casos d'apropiació indeguda.

En cas que no hi hagi aquest enriquiment propi o de tercers, i que el patrimoni públic es destini a usos particulars i aliens a la funció pública, les penes serien més baixes: de 6 mesos a 3 anys de presó i d'un a 4 anys d'inhabilitació.

 

A més, ERC proposa que en el delicte de malversació "es deixi de parlar de conductes poc definides i subjectives com l'apropiació indeguda i l'administració deslleial, que són pròpies de l'àmbit privat".

Segons els republicans, el seu objectiu és "evitar que s'usi amb finalitat política i arbitrària contra l'independentisme" i, a la vegada, "evitar que la reforma pugui ser utilitzada per rebaixar penes en casos de corrupció". Tot plegat, asseguren, també per "avançar en la desjudicialització de la vida social i política".
 

Canvis en el delicte de desordres públics

Pel que fa als desordres públics, els republicans plantegen restringir les penes de presó als casos de violència amb lesions, suprimint les referències als casos en què hi ha només amenaces o incitació. La seva proposta passa per rebaixar la pena mínima del tipus agreujat a un any, en comptes dels 3 anys de la proposta de reforma inicial.

Per part del PSOE, el seu portaveu al Congrés, Patxi López, ha assegurat que desconeixia el fons de les esmenes d'ERC i que, en tot cas, qualsevol modificació del delicte de malversació només tindria el suport socialista si no se'n beneficien condemnats per corrupció i sempre que es mantinguin les sancions per a l'ús arbitrari de fons públics.

Junts ja havia presentat les seves esmenes. Sol·liciten l'eliminació de les penes de presó dels acusats per malversació quan no hi hagi lucre personal. Segons la seva portaveu al Congrés, Míriam Nogueras, volen derogar concretament l'article 219, el que el PP va reformar per "penalitzar els qui havien preparat la consulta" el 2014. 

"No és el mateix beneficiar-se o beneficiar tercers a costa dels diners públics que, simplement, donar a aquests diners un ús que pot ser considerat il·legítim per l'oposició" o per un jutge, però que respon al compliment d'un programa electoral validat, considera Nogueras.
 

Nou delicte d'enriquiment il·lícit

Al marge de les esmenes d'ERC, PSOE i Unides Podem també n'han registrat una altra en què plantegen la creació del nou delicte d'enriquiment il·lícit.

Segons ha explicat Patxi López, l'esmena proposa que una autoritat que hagi obtingut un increment patrimonial per un valor superior a 250.000 euros respecte als seus ingressos acreditats serà castigada amb penes de presó de sis a tres anys, multa de la quantitat fins al triple del benefici i inhabilitació d'entre dos i set anys.

Es tracta de la resposta dels partits de govern a la reforma del delicte de malversació impulsada per ERC, i cerca, segons han afirmat aquest divendres des del PSOE i Unides Podem, reforçar la lluita contra la corrupció.

Segons ha detallat López, actualment si un càrrec públic té un "enriquiment patrimonial desproporcionat" un cop finalitzat el mandat, "no passa res", però amb l'esmena, aquells que incrementin el seu patrimoni o cancel·lin els deutes per sobre de 250.000 euros dels ingressos actuals, durant l'exercici de càrrec i fins a cinc anys després d'abandonar-lo, tindran l'obligació de justificar-lo.

Segons el portaveu socialista, amb aquest canvi legal "Espanya se situarà entre els països més avançats en aquesta matèria, com França, Portugal o Luxemburg".

Una segona esmena que presenten els grups de govern proposa un canvi legislatiu per desbloquejar la renovació del Tribunal Constitucional, aturada pels entrebancs del sector conservador al Consell General del Poder Judicial.

ARXIVAT A:
Procés catalàSedició
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut