La Fiscalia no vol revisar les inhabilitacions de Junqueras, Romeva, Turull ni Bassa

Els fiscals del judici del procés sí que proposa rebaixar les penes de Forcadell, Forn, Rull, Sànchez i Cuixart

Redacció/AgènciesActualitzat

La Fiscalia no creu que la reforma del delicte de malversació hagi de reduir les condemnes d'inhabilitació imposades en el judici del procés.

El ministeri públic ha fixat uns criteris sobre com aplicar la reforma del Codi Penal i considera que les penes imposades des del 2015 fins avui no han de canviar perquè creu que l'afany de lucre es pot aplicar encara que no hi hagi benefici personal.

A partir d'aquest criteri, els quatre fiscals del judici del procés han demanat al Tribunal Suprem que mantingui les penes d'inhabilitació per als líders independentistes condemnats per sedició i també malversació.

Els nou condemnats a penes de presó en el judici del procés, durant un acte a favor de l'amnistia
Els nou condemnats a penes de presó en el judici del procés, durant un acte a favor de l'amnistia (Europa Press / Kike Rincón)

D'acord amb el plantejament de Pablo Llarena

Això suposa que el ministeri públic aposta perquè a Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva se'ls mantinguin les penes d'inhabilitació que tenien: 13 anys en el cas de l'exvicepresident i 12 en el dels exconsellers.

Tots quatre van ser condemnats per sedició en concurs medial amb malversació. El concurs medial de delictes significa que, quan de la comissió d'un delicte en deriva necessàriament la comissió d'un altre, s'imposa una sola sanció per la infracció més greu.

Els quatre fiscals estan d'acord amb el plantejament que fa el jutge Pablo Llarena en el cas de Carles Puigdemont, que considera que la malversació va ser amb ànim de lucre.

Javier Zaragoza, Fidel Cadena, Consuelo Madrigal i Jaime Moreno creuen que la reforma del Codi Penal permet continuar mantenint que els quatre condemnats van incórrer en un delicte de malversació en la forma més greu perquè hi va haver ànim de lucre en el desviament de diners públics per a "finalitats delictives".

Com que aquest tipus penal de la malversació preveu penes de 10 a 20 anys, els fiscals apunten que les condemnes a Junqueras, Romeva, Bassa i Turull "es troben en la meitat inferior". És per això que creuen que no s'han de revisar, ja que, en cas contrari, podria ser perjudicial per als condemnats.

Els fiscals Javier Zaragoza i Fidel Cadena, durant el judici al Tribunal Suprem
Els fiscals Javier Zaragoza i Fidel Cadena durant el judici al Tribunal Suprem (Europa Press)

Reducció de condemna als condemnats només per sedició

Als condemnats només per sedició, és a dir, Carme Forcadell, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, la Fiscalia sí que creu que se'ls ha de revisar la pena d'inhabilitació. La raó és que els delictes que substitueixen la sedició, és a dir, la desobediència i els delictes públics agreujats, "són inferiors" a les penes imposades.

Els quatre fiscals del judici proposen reduir una mica més de dos anys la inhabilitació a Forcadell, Forn i Rull. En la petició al Suprem, demanen que a Forcadell li quedi una inhabilitació de 9 anys i 2 mesos i, a Forn i Rull, de 8 anys i 2 mesos.

Pel que fa a Sànchez i Cuixart, els rebaixa la inhabilitació de 9 a 5 anys. Si el Suprem s'acull al criteri de la Fiscalia, Sànchez i Cuixart deixarien d'estar inhabilitats aquest mateix any.

A Forcadell, Forn, Rull, Sànchez i Cuixart no se'ls va condemnar per malversació en el judici.

Els fiscals apunten que la reforma del Codi Penal ha deixat una "norma més favorable" als condemnats, tot i que subratllen que la desaparició de la sedició "no equival a una despenalització" dels fets pels quals se'ls va condemnar.

La Fiscalia només s'ha pronunciat sobre les penes d'inhabilitació perquè a tots se'ls va indultar la pena de presó.

En el cas dels exconsellers Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila, condemnats per desobediència, el ministeri públic creu que no cal revisar les condemnes perquè el delicte no s'ha reformat.

Ànim de lucre, encara que no hi hagi benefici personal

Segons el criteri dels fiscals, l'afany de lucre es pot aplicar encara que no hi hagi benefici personal.

El ministeri públic assenyala que "l'ànim de lucre no només s'integra per l'obtenció d'un benefici econòmic propi per a l'autor o per a un tercer", sinó també per la consecució de qualsevol altre benefici, "com succeeix quan, apropiant-se dels fons públics, aquests són destinats a finalitats delictives".

Aquest és el criteri que el cap dels fiscals ha fet arribar a tota la Fiscalia i és d'obligat compliment.

ERC defensa que mantenir les penes és "munició" de cara a Estrasburg

Les defenses d'Esquerra han avisat que recorreran contra "qualsevol resolució que no apliqui la llei més favorable" en la revisió de la condemna.

L'advocat Andreu Van den Eynde ha explicat que el recurs es presentaria davant del mateix Tribunal Suprem i que la decisió després es pot recórrer al Tribunal Constitucional i al Tribunal Europeu de Drets Humans:

"Si la interpretació que fa el Suprem no aplica la llei més favorable, que és al que obliga la llei, aquesta resolució s'haurà de recórrer."

Segons Van den Eynde, amb la reforma de la malversació, Junqueras, Romeva i Bassa no han comès cap delicte i "no és acceptable" que se'ls apliqui la modalitat agreujada del delicte quan la sentència de l'1-O "no fa esment enlloc de cap ànim de lucre".

Per l'advocat, el que ha qualificat d'"interpretacions esbiaixades" generen una "adhesió internacional en la causa dels presos i exiliats" i dona munició de cara als recursos que les sentències han portat al TEDH:

"Al TEDH o a les Nacions Unides el que rebem de feedback és com el poder judicial retorça el dret i això suposa una protecció per als exiliats i ens dona armes de cara a Estrasburg"

Pel que fa a Forcadell, asseguren que no se li pot aplicar ara el delicte de desordres públics, en comptes del de sedició, que és pel qual se la va condemnar.

L'advocada de l'expresidenta del Parlament, Olga Arderiu, ha defensat que una revisió de condemna no pot modificar els fets que la sentència va declarar provats i que "se centren en la modalitat de la sedició d'actuar fora de les vies legals, però no se centren en la modalitat d'actuar amb força, violència o intimidació".

Aquest dimecres és l'últim dia perquè les parts del judici del procés presentin al·legacions a la reforma del Codi Penal.

L'advocat Andreu van den Eynde, lletrat de Junqueras i Romeva
L'advocat Andreu Van den Eynde, lletrat de Junqueras i Romeva (ACN / Pol Solà)
ARXIVAT A:
JudicialProcés catalàMalversacióOriol JunquerasCarme ForcadellDolors BassaJordi TurullJosep RullRaül RomevaJordi SànchezJordi CuixartJoaquim FornJudici procés
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut