La destrucció de míssils a Bagdad fa més difícil que l'ONU autoritzi els EUA a atacar l'Iraq
La crisi de l'Iraq camina en dues direccions ben oposades. D'una banda, els inspectors han certificat una millora en el comportament del règim de Bagdad pel que fa a destrucció d'armes prohibides i a Turquia el Parlament s'oposa a donar accés a Washington perquè ataqui l'Iraq pel nord. I, d'altra banda, els Estats Units mantenen el discurs dur i pressionen els països del Consell de Seguretat perquè donin suport a l'atac.
Cinc dies abans de presentar un nou informe sobre el desarmament, el cap dels inspectors, Hans Blix, creu que hi ha una part significativa de desarmament real per part de Bagdad. Així ha qualificat Blix la destrucció ahir de 6 míssils Al-Samud 2 i la seva llançadora, a més dels altres 4 destruïts dissabte. En dues setmanes es podrien eliminar la resta del centenar de míssils prohibits que reclama l'ONU.
L'altra mostra de col·laboració la va anunciar ahir el conseller científic del president iraquià, Saddam Hussein, que va dir que s'ha descobert l'existència de restes d'armes químiques i biològiques, en concret d'àntrax i gas neurotòxic VX, sobre les quals l'ONU els havia demanat informació. Es tracta de restes de bombes omplertes d'àntrax que havien estat reomplertes d'àntrax i destruïdes per l'Iraq l'any 1991. També han trobat restes de la destrucció d'1,5 tones de gas VX.
Aquestes mostres de cooperació enterboleixen encara més els plans nord-americans per atacar l'Iraq i la recerca de vots al Consell de Seguretat de l'ONU. Rússia manté la possibilitat de fer servir el dret de veto, mentre França i la Xina continuen oposant-se a la segona resolució.
Amb només els vots segurs del Regne Unit, Espanya i Bulgària, el govern Bush ha fet un pas més enllà en la recerca de suport. Segons publicava ahir el diari britànic "The Observer", Washington ha iniciat una campanya agressiva d'escoltes telefòniques a les delegacions del Consell de Seguretat, tant a les oficines de Nova York com als domicilis dels representants dels països que encara estan indecisos: Angola, el Camerun, Guinea, Xile, Mèxic i el Pakistan.
Els plans militars continuen malgrat el revés sofert aquest cap de setmana quan el Parlament turc va rebutjar el desplegament de 62.000 soldats nord-americans al seu territori. De moment, el govern no presentarà una segona moció. Segons la premsa nord-americana, el Pentàgon té ja un pla B per si no pot fer entrar els seus efectius a Turquia.
