Amposta

La denúncia d'un veí silencia l'última sirena arrossera del delta de l'Ebre

Després de gairebé un segle, Amposta es queda sense els emblemàtics avisos acústics de la Cambra Arrossera del Montsià que marcaven les hores d'entrada i sortida dels treballadors

Actualitzat

Els tocs de sirena de les cooperatives arrosseres han marcat el pas del temps durant moltes dècades al delta de l'Ebre. La d'Amposta era l'última sirena que es conservava, però la denúncia d'un veí l'ha silenciat.

Un jutjat va obrir diligències el mes passat arran d'aquesta denúncia i la Cambra Arrossera del Montsià va decidir apagar la sirena per evitar possibles conseqüències. De fet, la sirena ja no tenia la funcionalitat de principis i mitjans del segle XX, quan avisava de l'hora d'entrada i sortida dels empleats de la cooperativa i servia de referent horari per a la resta de veïns, en especial els pagesos.

Ara els horaris laborals són més diversos i tothom pot consultar l'hora en qualsevol moment al rellotge o al telèfon mòbil, però, així i tot, l'apagada ha provocat malestar entre molts veïns de la ciutat, per als quals era un signe identitari.
 

Un referent horari i d'identitat

La sirena tocava uns vint segons quatre vegades al dia: a les nou del matí, a la una del migdia i a les tres i les set de la tarda. Per a alguns, especialment la gent gran, encara servia de referència horària, i ara molts la troben a faltar. Com Miguel Moreno, jubilat, que explica: "A mi m'anava bé, el toc de les nou era l'avís per esmorzar. No sé per què s'han queixat, hi ha gent per a tot-"

Elisabeth Aymerich també considera "injust" que l'hagin tret: "Els treballadors se situaven millor amb la sirena i ara vas més descontrolat." La sirena despertava emocions positives a molts ampostins.

"Natros li dèiem "la xulona". De menuts la sentíem quan acompanyàvem els pares al camp. Quan tocava a la una volia dir que era hora de dinar. Me sap molt de greu i m'agradaria que tornés a sonar."

Manolita Garriga opina: "Era un referent a Amposta i me dol molt que hagi deixat de sonar. Trobo que no molestava perquè sonava només una estoneta."
 

Gairebé cent anys, i ara, la denúncia d'un veí

Des de la cooperativa arrossera han preferit no fer declaracions, però han explicat que van decidir apagar-la quan va acudir la policia per recollir informació arran de les diligències obertes pel jutjat.

Des de l'Ajuntament no tenen constància de queixes veïnals per la sirena, tret del veí que ha acabat denunciant-ho al jutjat. Sí que hi havia hagut prèviament queixes per les molèsties acústiques de l'activitat industrial de la cooperativa arrossera, que quan es va crear el 1927 era als afores de la ciutat i a mesura que ha crescut el nucli urbà ha quedat envoltada d'edificis.

La primera tinent d'alcalde, Núria Marco, considera "surrealista que per la denúncia d'una persona s'hagi hagut d'apagar". "Sonava només una estoneta i la gent estava molt acostumada a sentir-la", diu.

Marco diu que el cas li recorda les situacions d'altres pobles on hi ha hagut polèmica pel soroll dels tocs de campana o per les esquelles del bestiar. "Ara caldrà esperar la decisió de la justícia per plantejar si pot tornar a sonar", conclou.

Els tocs de sirena, patrimoni de les Terres de l'Ebre

Els tocs de sirena de les cooperatives formaven part de l'inventari de patrimoni cultural immaterial de les Terres de l'Ebre, com a referent sonor d'alguns pobles juntament amb les campanes de les esglésies.

Segons l'antropòleg Marc Ballester, especialista en patrimoni immaterial, "s'ha perdut un element patrimonial".

"Ja no tenia la funció de marcar l'horari dels treballadors, però era un referent sonor, de memòria col·lectiva, connectat amb les emocions i el record d'una manera de viure."

ARXIVAT A:
Policial
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut