La contaminació acústica és la segona causa de morts prematures a Europa

Sovint es parla dels efectes negatius que té la contaminació ambiental per a la salut, però queden molt més amagats els de la contaminació acústica, definida per l'Organització Mundial de la Salut com el soroll perjudicial per a la salut.

En general, a la nostra cultura hi ha tolerància al soroll i sovint convivim sense adonar-nos-en amb el trànsit o el derivat de bars o discoteques, tot i que ara més gent n'és conscient, a partir del silenci del confinament.

"Moltes vegades no ens adonem que hi és fins que desapareix", diu Rosa Maria Alsina que, des de fa 15 anys, investiga com reduir el soroll des de La Salle-Universitat Ramon Llull, però "l'excés de soroll té impacte sobre la salut, amb malalties cardiovasculars o mentals".

Segons l'OMS, l'exposició prolongada al soroll ambiental provoca 12.000 morts prematures i contribueix a 48.000 nous casos de cardiopatia isquèmica a l'any a Europa. Altres investigacions eleven la xifra fins a les 16.000 morts anuals. En tot cas, és la segona causa de mort prematura, darrera de la contaminació de l'aire.

A Europa, hi hauria 100 milions de persones exposades a nivells de soroll per sobre dels recomanats per l'OMS.

Tant en la contaminació acústica com en l'ambiental, els casos individuals no es poden explicar únicament per aquest problema, perquè sovint són multifactorials, però hi ha una relació clara entre l'excés de soroll i malalties cardiovasculars, hipertensió, trastorns del son, baix rendiment, deteriorament cognitiu, tinnitus o sordesa.

L'Organització Mundial de la Salut estima que 22 milions de persones pateixen molèsties cròniques importants i 6,5 milions tenen trastorns crònics del son. A més, com a conseqüència del soroll de les aeronaus, es calcula que 12.500 escolars pateixen problemes d'aprenentatge a l'escola.

Aquests dies, diversos experts reunits pel Congrés Acusticat, que s'està celebrant a Sant Cugat del Vallès, alerten que no es té en compte el perill real que suposa el soroll, tant per a les persones com per als ecosistemes.

Els efectes de la contaminació acústica són un problema global que també està acabant amb la biodiversitat, en risc a causa del canvi climàtic i la contaminació.

Michel André, director del laboratori d'Aplicacions Bioacústiques de la UPC, alerta del risc d'extinció massiva d'espècies:

"Associades al transport marítim i a la recerca de petroli, la contaminació acústica és la principal amenaça de l'equilibri dels oceans. Tant en mars com en boscos, les fonts acústiques artificials posen en perill la natura perquè impedim als animals comunicar la informació que els és vital per a la supervivència."

Les solucions tecnològiques i socials per reduir el soroll han centrat el tercer Congrés Català d'Acústica, Acusticat, que s'ha fet aquesta setmana a Sant Cugat del Vallès.

L'àrea de Barcelona redueix soroll

La contaminació acústica i l'exposició al soroll del trànsit a l'àrea de Barcelona s'han reduït els últims 10 anys, segons les primeres dades dels Mapes estratègics de soroll de la Generalitat, segons ha dit la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà.

"Amb l'indicador de soroll global de dia/nit, i comparant les dades de la fase 1, realitzada 10 anys enrere, amb els de l'actual fase 3, s'observa una disminució de la població exposada a nivells superiors a 65 dB (a)", ha destacat la secretària.

Ha explicat que el 2012, un 45,7% de la població estava exposada a més de 65 dB, tant de dia com de nit, mentre que el 2017 es va reduir fins al 28,6%.

Les dades són encara parcials, però Subirà les considera representatives, perquè "provenen dels treballs fets en 13 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona i de la comarca del Vallès Oriental, que globalment sumen 2,3 milions d'habitants".

Tot i això, Subirà ha subratllat que "hi continua havent més de 200.000 persones que viuen per sobre dels 70 decibels, uns valors molt alts si es comparen amb els valors límits admissibles per la legislació que, en termes generals, són de 65".