La burocràcia provoca cues i complica l'accés a les ajudes
La burocràcia provoca cues i complica l'accés a les ajudes

La burocràcia, un mur per a les persones vulnerables que volen accedir a ajudes

El Col·legi de Treballadors Socials i el síndic de greuges demanen que les administracions simplifiquin els processos per evitar que les situacions de vulnerabilitat s'agreugin

Yolanda Marzabal/Leticia MarcosActualitzat

Viu el malson d'haver de demostrar un cop i un altre que és pobra. És el que li passa a la Sanae i a moltes altres persones quan han de sol·licitar algun tipus d'ajuda pública per tirar endavant i es topen amb un mur: la burocràcia.

A la bretxa digital, i en molts casos a les barreres idiomàtiques, s'hi ha de sumar l'exigència per part de moltes administracions de sol·licitar cita per via telemàtica per iniciar qualsevol mena de tràmit.

Ja fa temps que la síndica de greuges va denunciar que, un cop acabada la pandèmia, no hi havia cap raó perquè continués la cita prèvia obligatòria, ja que l'administració, per llei, té l'obligació de ser el màxim d'accessible als ciutadans, especialment els més vulnerables.

La Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona, per exemple, ja han revertit aquesta obligatorietat, però encara hi ha moltes administracions, com l'INEM o la Seguretat Social, o determinats tràmits d'estrangeria, en què la cita prèvia és un primer filtre difícil de superar per a persones sense coneixements d'internet, o que no hi tenen accés o no tenen dispositius electrònics.

Els processos burocràtics acostumen a ser lents i plens de tràmits complicats de fer (CCMA)

La Sanae ha d'enfrontar-se a un laberint de tràmits, cites prèvies i entrevistes que ha de compatibilitzar amb la recerca de feina i la cura en solitari de quatre fills menors.

Es va divorciar fa un any i només compta amb una pensió de manutenció dels nens de 700 euros, amb què paga el lloguer. Sobreviu de les feines que va trobant, la majoria sense contracte.

Ha tramitat per segon cop la renda mínima garantida. El primer cop l'hi van anul·lar perquè faltava una dada. En comptes d'aturar l'expedient, va haver de començar tot el procés de nou després d'esperar els tres mesos que, a més, preveu la llei.

"Vull millorar les coses, però no es pot. Tot està lligat a l'espera."

La Sanae també està fent tràmits al Consorci de l'Habitatge. El juny passat va demanar una ajuda d'emergència per pagar quatre mesos del lloguer pendents des d'abans de l'estiu.

Tot i haver presentat tota la documentació, encara no té resposta i es pregunta què és el que entén l'administració per emergència: "Sento indignació i frustració. Veus que ho tens tot i ho acredites, i res."

Negocis sorgits de les traves burocràtiques

Totes aquestes barreres burocràtiques han fet que proliferin negocis per aprofitar-se d'aquestes persones vulnerables, on la gent fins i tot paga per aconseguir una cita amb l'administració.

Hi ha locutoris on hi ha persones que es passen hores davant de l'ordinador esperant que surtin les cites i que les bloquegen de cop per després distribuir-les. També hi ha gestors d'altres països que s'han especialitzat en aquesta paperassa.

Nadeem Siddiqui és un gestor del Pakistan que fa anys que s'ha instal·lat al Raval, on tramita documents majoritàriament per a ciutadans del sud-est asiàtic. Ell no vol entrar en la gestió de cites perquè requereix massa temps i reconeix que el cost dels seus serveis suposa una despesa important per a persones que ja estan necessitades. 

Nadeem Siddiqui al seu local del Raval, a Barcelona (CCMA)

L'accessibilitat, "un dret vulnerat"

El Col·legi de Treballadors Socials i el síndic de greuges reclamen que les administracions simplifiquin els processos i proposen que s'actuï preventivament per evitar que les situacions de vulnerabilitat s'agreugin.

"L'accessibilitat al sistema és un dels drets que en aquests moments jo crec que són més vulnerats", lamenta la degana del Col·legi Oficial de Treball Social, Conxita Peña, qui reivindica també que aquests professionals hi són per acompanyar els ciutadans en el seu procés de millora i superació, no per fer tràmits.

"Hi ha professionals del Col·legi que ens diuen que hi ha formularis que no els entenen ni ells."

El síndic de greuges proposa que en el moment de demanar qualsevol mena d'ajudes "les persones facin una declaració responsable sobre la seva situació i que sigui l'administració la que després ho comprovi per evitar cap frau".

L'adjunt a la síndica, Jaume Saura, critica l'actitud de l'administració: "Ara per ara, sospita de les persones --sembla que els ciutadans enganyin de primeres--, quan hauria de ser al revés".

Exigeix també que es compleixi la llei aprovada fa vuit anys perquè les administracions creuin les dades i no calgui presentar documentació que l'administració ja té de tots nosaltres.

ARXIVAT A:
PobresaAjuntament de Barcelona
Anar al contingut