Andorra

Jutgen Vanessa Mendoza, l'activista que va denunciar a l'ONU que Andorra prohibeix avortar

Mendoza s'enfronta a una multa de 12.000 euros i sis mesos d'inhabilitació en un judici celebrat aquest dilluns que ha quedat vist per a sentència

RedaccióActualitzat

Vist per a sentència el judici contra l'activista andorrana que defensa la despenalització de l'avortament al Principat, Vanessa Mendoza Cortés.

La presidenta de l'associació Stop Violències, acusada de difamar les institucions andorranes en un informe sobre l'avortament que va presentar a l'ONU el 2019, ha declarat aquest dilluns en un judici celebrat a la Batllia.

La sessió s'ha centrat a analitzar si les expressions que recull l'informe que va presentar davant l'organisme s'emparen o van més enllà de la llibertat d'expressió.

A la sortida del judici, Mendoza ha assegurat que aquest "és un procés contra el feminisme" i ha apuntat que "mai, en la història d'Andorra, un grup de ciutadanes havia arribat tan lluny".

"És un procés contra els drets de les dones, contra les llibertats fonamentals i, per descomptat, contra l'avortament i l'avançar en drets."

L'advocat de l'activista, Miquel Bellera, ha volgut recalcar que "la llibertat d'expressió és un dret reconegut en un lloc privilegiat a la Constitució andorrana" i que "efectuar una persecució d'una persona en base al prestigi de l'Estat vulnera aquest dret de manera flagrant".

Des de la Fiscalia creuen que "s'han atemptat els drets dels funcionaris amb unes afirmacions que no han quedat demostrades", i li reclamen 12.000 euros i sis mesos d'inhabilitació per ocupar càrrecs públics.

La sentència se sabrà el 17 de gener.
 

El govern d'Andorra es pronuncia

El govern andorrà, en un comunicat, assegura que Mendoza "va acusar falsament i sense proves" els funcionaris dels serveis socials "de forçar noies menors embarassades i sense recursos a tenir els seus fills i donar-los en adopció o de portar a terme retirades massives de menors per motius econòmics", entre d'altres.

L'executiu apunta que "en cap cas la situació processal de Mendoza obeeix a la seva militància, legítima i admesa a dret a Andorra, ni a la seva defensa del dret a l'avortament lliure", sinó que es busca "defensar la integritat i el bon nom dels treballadors dels serveis socials".

"L'acció promoguda per la Fiscalia General no té com a objecte la represàlia o la intimidació de Mendoza."


"La situació no canviarà mentre governi un bisbe"

L'octubre del 2019, Mendoza va participar en la Convenció sobre l'Eliminació de tota Forma de Discriminació contra la Dona, la CEDAW, on va fer un examen d'Andorra davant del Comitè de les Nacions Unides.

Allà, va traslladar un informe crític amb la protecció de les dones i noies i l'efecte nociu de l'actual prohibició total de l'avortament. Arran d'aquests fets, es va interposar una denúncia, firmada pel mateix cap del govern, Xavier Espot, contra Mendoza.

Mendoza va denunciar, des de l'inici, que el judici enfrontava "un cap d'estat contra una ciutadana que ha plantat cara des de la democràcia i el pacifisme" en el que considera un intent del govern del país de "donar un missatge".

"Van per mi. Em volen condemnar per donar un missatge que no s'ha d'aixecar la veu."

"A Andorra, si violen una nena et diuen que no pots avortar", explicava Mendoza, que assegurava que la realitat és que "les dones viatgen a Catalunya per interrompre l'embaràs", una acció que té un cost d'entre 300 i 8.000 euros.

Amb el suport d'ONG i el Consell d'Europa

Algunes ONG com Amnistia Internacional han mostrat el seu suport a Mendoza i han condemnat la situació dels drets sexuals i reproductius a Andorra. Fins i tot, aquesta setmana, el mateix Consell d'Europa s'ha posicionat a favor de l'activista.

La comissària de Drets Humans de la institució, Dunja Mijatovic, ha criticat amb duresa un procés contra Mendoza que, a parer seu, "restringeix la llibertat d'expressió de l'activista i d'altres persones que defensin causes similars".

En un escrit, exigeix a les autoritats andorranes que prenguin "les mesures necessàries" per garantir la defensa dels drets de les dones al país.

Andorra i Malta són els únics estats d'Europa on avortar és il·legal, fins i tot quan hi ha risc per a la mare o el fetus és inviable.

ARXIVAT A:
Andorra
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut