La majoria d'agressors són homes sense antecedents i de l'entorn familiar
La majoria d'agressors són homes sense antecedents i de l'entorn familiar

Infants víctimes d'abusos sexuals reviuen fins a 4 cops els fets en el procés judicial

Save the Children reclama un sistema perquè la víctima no hagi de d'explicar una vegada i una altra què li ha passat

Felip GordilloActualitzat

S'estima que entre un 10 i un 20% de la població espanyola ha viscut abusos sexuals durant la infància. Un estudi de Save the Children radiografia ara la violència sexual contra infants i adolescents i el calvari judicial que pateixen.

L'any 2020 es van presentar 5.685 denúncies per delictes contra la llibertat sexual de menors. L'ONG posa en el punt de mira la gestió que es fa d'aquestes denúncies i la revictimització que viuen els nens i nenes quan han de passar per un procés judicial.

De mitjana, els infants declaren fins a quatre vegades, relatant els fets davant de diversos professionals, exposant-se a reviure l'abús i a perjudicar la credibilitat del seu testimoni per eventuals contradiccions.

En la majoria dels casos, el procés comença en dependències policials o de la Guàrdia Civil, i continua amb proves pericials fins a arribar davant la fiscalia i, en alguns casos, en el judici.


Gravar-los per evitar reviure els fets

Una solució perquè els menors no hagin de repetir les declaracions és fer una gravació. S'anomena prova preconstituïda i està contemplada en el procediment, però es fa servir poc. En un 77,3% dels casos analitzats per Save the Children no es va gravar el testimoni. La majoria de vegades perquè ni tan sols es demana. En un 1,6% dels casos es va demanar, però no es va arribar a fer.

L'ONG creu que la prova preconstituïda hauria de ser la norma. S'hauria de fer en un espai amigable i al costat de personal especialitzat. La prioritat, apunten, és prevenir la victimització secundària, reduint al màxim les vegades que declara el nen o nena.

Per l'entitat, la situació actual demostra que la majoria de professionals de l'àmbit de la Justícia encara no tenen formació especialitzada en drets d'infància i en violència contra els nens i les nenes.

Save the Children reclama que es creïn "estructures judicials i fiscals especialitzades". En concret, creu que cal una Fiscalia específica de violència contra la infància separada de la Fiscalia de menors.


El Model Barnhaus, un espai amigable per a l'infant

Una altra de les deficiències que denuncia Save the Children és l'espai d'atenció a les víctimes. No són amigables, afirmen.

L'informe lloa les càmeres Gesell, una habitació on l'infant es troba en un ambient còmode per explicar la seva història que a més permet garantir els drets de la persona acusada. Però són a dins dels jutjats, alerten, un espai amb connotacions negatives per a nens i nenes on van els delinqüents i hi ha policia.

Una possible solució? el Model Barnahus implantat als Estats Units i el nord d'Europa. En aquesta Casa dels Infants estan integrats els serveis socials, sanitaris, educatius, policials i judicials per atendre els infants víctimes de violència sexual en un mateix lloc. Només n'hi ha una a tot Catalunya.


Abusos de familiars i coneguts, la majoria a nenes

L'estudi posa també xifres als abusos a menors. Save the Children ha analitzat 432 casos entre 2019 i 2020 i ha constat que nens i nenes comencen a patir abusos és molt primerenca, als 11 anys i mig de mitjana.

La majoria dels abusos passen quan l'infant té entre 13 i 16 anys (Font: Save the Children)
La majoria dels abusos passen quan l'infant té entre 13 i 16 anys (Font: Save the Children)

La gran majoria de les víctimes són nenes i adolescents (78,9% dels casos). Com ja és sabut, l'abusador sol ser un familiar o conegut.

Dins la família, l'abusador sol ser el pare (24,9% dels casos) o la parella masculina de la mare (18,8% del total). També apareixen l'avi (12,2%) o l'oncle (6,6%).

Només en el 12,5% dels casos l'agressor té antecedents.


5.600 denúncies, la punta de l'iceberg

El 2020 hi va haver 5.685 denúncies per abusos a menors, 300 menys que el 2019, segons les dades del Ministeri de l'Interior. Però Save the Children ho atribueix a la pandèmia. Recorden que, per restriccions, els principals punts de detecció, com ara les escoles, van tancar. Els nens i nenes es van quedar a casa, compartint molts cops espai amb el seus agressors.

Les denúncies per delictes contra la llibertat sexual en infants i adolescents són la meitat de totes les que es presenten. L'ONG, però, estima que són només el 15 % dels casos d'abús sexual que arriben a denunciar-se.

Com demanar ajuda

Tots els contactes sexuals entre una persona major d'edat i un menor de 16 anys són delicte i, en cas de sospita o saber que es produeix una situació d'aquest tipus, sempre s'ha de denunciar a la Fiscalia, als jutjats de guàrdia o en un centre de salut.

Es pot trucar al telèfon gratuït del Servei d'Informació i Orientació Telemàtica a la Víctima del Delicte de Catalunya, el 900 12 18 84, o enviar un correu electrònic a infovictimesdelicte.justicia@gencat.cat.

I, en cas que l'agressor sigui un altre menor, s'ha de recórrer a la Fiscalia o trucar al telèfon de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), a Infància Respon (telèfon: 116 111).

Anar al contingut