Hisenda permetrà als ajuntaments gastar més per fer front a la pandèmia

Novetats en el cas dels superàvits municipals. Els ajuntaments sí que podran, finalment, disposar dels seus romanents. El Ministeri d'Hisenda ha decidit suspendre aquest any el sostre de despesa dels ajuntaments, que podran disposar, doncs, del superàvit dels anys 2018 i 2019, com ha confirmat la ministra d'Hisenda i portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero.

El pas arriba després que el Congrés dels Diputats va tombar dijous passat el decret llei que recollia l'acord amb la Federació Espanyola de Municipis i Províncies per cedir a l'Estat els romanents municipals. El nou text tindrà, segons Hisenda, un impacte de més de 3.000 milions d'euros i inclourà les mesures que "aparentment" van generar més consens entre els alcaldes.

En una entrevista a La Sexta, Montero ha dit que la mesura és "imprescindible" perquè els ajuntaments puguin disposar de més recursos en un moment "especialment delicat per la pandèmia". Segons la ministra, es plantejarà la proposta als grups parlamentaris per impulsar un nou decret llei que substitueixi el derogat la setmana passada al Congrés.

El nou text proposa suspendre la regla de despesa el 2020, un aspecte que ja estava previst en l'anterior decret, i prorrogar per al 2020 l'ús del superàvit del 2019 per finançar inversions financerament sostenibles, l'impacte del qual arriba als 987 milions. A més, ofereix millors condicions financeres als ajuntaments amb problemes, entre d'altres.

D'altra banda, es permetrà concloure el 2021 els projectes d'inversions financerament sostenibles començats el 2019 i que s'estiguin finançant amb superàvit del 2018, amb un impacte potencial que podria arribar als 621 milions d'euros.

A més, també s'habilita el possible ús del superàvit del 2019 per finançar la despesa del 2020, sempre que es tanqui aquest exercici amb equilibri pressupostari.

Precisament, la Junta de Portaveus de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) es reuneix aquest dilluns per buscar solucions a la falta de liquiditat dels consistoris, després que tots els partits, excepte el PSOE i Podem, van rebutjar la primera proposta plantejada pel govern espanyol.

Què és el superàvit municipal?

Es tracta d'uns 14.000 milions d'euros provinents de les arques municipals i dipositats en entitats bancàries. Són diners que en el seu moment no es van fer servir, però no es poden tocar perquè la llei d'estabilitat pressupostària no ho permet.

En un primer moment, el PSOE pretenia destinar una partida de 5.000 milions d'euros dels pressupostos als ajuntaments si li cedien aquests diners, que s'haurien de fer servir per a qüestions relacionades amb la Covid-19. A canvi, l'executiu espanyol es comprometia a retornar aquest capital en un període d'entre 10 i 15 anys.

Però els ajuntaments exigien que es pogués fer servir el superàvit per al que els calgués, i els municipis que no tenen superàvit demanaven que no se'ls n'exclogués perquè també necessitaven fons per superar la pandèmia.