Port-au-Prince

Haití es recupera molt lentament deu anys després del devastador terratrèmol

El terratrèmol va acabar amb la vida de tres-centes mil persones i Haití encara es troba amb diversos esculls: falta de control en les donacions, una corrupció política crònica i una població empobrida

RedaccióActualitzat

Han passat deu anys del devastador terratrèmol a Haití, en què van morir més de tres-centes mil persones. Després del sisme, hi va haver una gran mobilització per enviar fons per a la reconstrucció del país. Però la realitat és que s'ha fet ben poc.

El repte de reconstruir Haití es troba amb diversos esculls. D'una banda, la falta d'un control de les donacions; de l'altra, una corrupció política crònica i les necessitats permanents d'atendre una població empobrida.

Més de la meitat dels haitians viuen en situació de pobresa extrema. L'actual president d'Haití, en el càrrec des de fa dos anys, reclama ajuda de la comunitat internacional i garanties que els diners serveixen d'alguna cosa:

Jovenel Moïse, president d'Haití:

"No puc dir que es puguin veure resultats concrets dels diners que van arribar. Es va parlar de milers de milions de dòlars, que és molt, però on veus cases construïdes a l'àrea metropolitana per a 30.000 famílies? No n'hi ha cap."

 

 

A Croix-des-Bouquets s'hi estava construint el que havia de ser el gran projecte de rehabilitació del postterratrèmol. Un model d'urbanisme, humil però efectiu, per acollir algunes de les desenes de milers d'haitians que havien quedat orfes de tot. Eren els que malvivien en tendes de campanya davant el palau presidencial.

Quan es va decidir construir aquesta ciutat, molts van pensar que era un lloc difícil per viure i que els costaria adaptar-se, sobretot els més acostumats a la capital:

"Ens hi estarem de braços plegats, allà, sense fer res? Mirant els que passen? Necessitarem temps per adaptar-nos-hi. I, si tinc gana o set, tindré algú allà que m'ajudi?"

 

 

Els temors d'aleshores s'han complert, deu anys després. El nou poble, de nom Lumane Casimir, la més famosa de les cantants haitianes, està lluny de tot i a prop de res. A 20 quilòmetres de la capital, un trajecte complicat de fer en transport col·lectiu.

Aquí han acabat els més vulnerables: els ferits i amputats per la caiguda de les cases d'aquell 12 de gener del 2010.

Herlande Mitile:

"No hi ha cap botiga, ni aigua corrent, ni hospital. Jo necessito fer teràpia, m'ho va dir el metge, per poder tornar a treballar. Però per anar-hi, necessito diners. I aquí estic, paralitzada, sense poder sortir."

Gairebé condemnats a viure de la caritat, sense poder moure's amb facilitat, reclamen aquells tallers ocupacionals i aquelles oportunitats de feina que se'ls va prometre, quan van acceptar les cases.

 



David Félisor:

"El govern no ve mai a parlar amb nosaltres per dir-nos què podem fer i què no. Això vol dir que tothom s'està aquí com nens sense pares, com si els pares els haguessin abandonat després de néixer."

La ciutat està maleïda, també, perquè el president que va gestionar el terratrèmol s'hauria quedat 49 milions de dòlars procedents de PetroCaribe, per acabar-la de construir. Té una única gran virtut: és un dels llocs amb menys criminalitat de l'àrea metropolitana de Port-au-Prince.

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut