Guerra oberta entre la judicatura i el govern Sánchez: l'ofensiva antiamnistia puja un graó

L'ofensiva judicial contra l'amnistia i el nou govern espanyol no s'atura.

Després de setmanes de manifestos, declaracions i fins i tot protestes de togats davant de les portes del jutjats, aquest dijous, la tensió entre el poder executiu i el judicial ha pujat encara un graó més, coincidint amb unes declaracions de Pedro Sánchez reconeixent que a Espanya hi ha hagut casos de lawfare i que s'han "instrumentalitzat institucions públiques".

L'exemple que ha posat Sánchez no tenia res a veure amb l'independentisme --ha citat el cas Kitchen, de corrupció al PP--, però a ningú se li escapa que el concepte de lawfare ha impactat de ple en el debat públic a Espanya després de l'acord entre els socialistes i Junts per a la investidura.

I és en aquest context que --amb poc marge per atribuir-ho a la casualitat-- el Consell General del Poder Judicial ha decidit fer encara un pas més en la batalla: per primera vegada a la història, l'òrgan de govern dels jutges ha rebutjat el nom del fiscal general de l'Estat proposat pel govern espanyol.

El posicionament --que ha guanyat per un sol vot-- no és vinculant, però sí que evidencia el pèssim moment que travessen les relacions entre la judicatura, o com a mínim una part significativa de la judicatura, i el nou govern encapçalat pels socialistes i Sumar.

Aquests últims, de fet, ja han qualificat la decisió d'"injerència" i han arribat a assegurar que "la justícia ha declarat una guerra política a les institucions escollides democràticament", a més de tornar a recordar que els jutges que han aprovat el text tenen el mandat caducat des de fa cinc anys.

Pérez de los Cobos, al Congrés amb el PP

Per si les aigües encara no estaven prou remogudes, aquest dijous també ha decidit posicionar-se públicament i per primera vegada sobre l'assumpte l'expresident del Tribunal Constitucional Franciso Pérez de los Cobos, que ha qualificat "d'obscè" el relat que envolta la llei d'amnistia, que considera un "desafiament a l'ordre constitucional" perquè vulnera "greument" els principis de seguretat jurídica i d'igualtat.

L'escenari en què ho ha dit tampoc deixava gaire marge per a la imaginació. "Davant l'amnistia: igualtat, llibertat i dignitat", es titulava l'acte, que s'ha celebrat al Congrés i estava organitzat pel PP amb la complicitat de diversos exmagistrats conservadors del tribunal. Per Pérez de los Cobos, "el futur passa per lliurar cada batalla i lliurar-la amb rigor".

"Tinc l'obligació com a ciutadà de pronunciar-me sobre una situació que considero enormement preocupant i que també m'interpel·la en relació amb l'exercici de les funcions d'interpretació i defensa de la Constitució que he exercit", ha dit qui va ser president del tribunal del 2013 al 2017, en ple auge del procés.

Se suma així a la doctrina Aznar: "La inhibició no hi té cabuda. El que pugui fer, que faci. Cadascú, en la seva responsabilitat, ha de ser conscient de la situació en què estem", va dir ara farà un mes l'expresident del govern espanyol, en unes paraules que van cristal·litzar ràpidament als jutjats i encara ressonen amb força en un ampli sector del Madrid polític i judicial.

També a Brussel·les, on el comissari de Justícia va decidir escoltar els suggeriments de la dreta i ha obert una via per qüestionar --sempre amb les paraules ben mesurades-- la iniciativa legislativa pactada per Sánchez amb l'independentisme català.

Félix Bolaños, de fet, ha volgut (o hagut) d'anar aquest mateix dijous fins a la capital europea per defensar el punt de vista del nou govern espanyol en aquest assumpte.

Les cinc garrotades del Suprem

La llista de revesos de la justícia espanyola contra el govern espanyol no ha parat de sumar elements en els últims mesos.

L'últim, també aquest dijous, quan el Tribunal ha invalidat el nomenament de l'exministra Magdalena Valerio com a presidenta del Consell d'Estat, perquè reuneix només un dels dos requisits que fixa la normativa, que és el de tenir experiència en assumptes d'Estat, però no el de ser jurista de reconegut prestigi.

En poc més d'un any --és a dir, molt abans que el PSOE parlés d'amnistia--, el Tribunal s'ha oposat a cinc nomenaments i cessaments de càrrecs rellevants que comptaven amb l'aval del govern espanyol, les Corts o la Fiscalia General.

Abans de Valerio, el tribunal ja es va oposar als nomenaments pactats pel PSOE i el PP a la Presidència i Adjunt de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD); el cessament del coronel Diego Pérez de los Cobos --germà de l'altre protagonista del dia-- com a cap de la Comandància de la Guàrdia Civil de Madrid; la designació Eduardo Esteban, fiscal de menors nomenat per l'exfiscal general Dolores Delgado, i l'ascens d'aquesta última a fiscal de Sala.

A més, té pendent de resoldre els recursos que demanen anul·lar el posterior nomenament de Delgado per a la Fiscalia de Sala de Drets Humans i Memòria Democràtica.

Els sindicats policials, també

La batalla, doncs, està en marxa, i els sindicats policials hi han volgut dir la seva. Aquest mateix dijous, el Sindicat Unificat de Policia (SUP) ha criticat les últimes declaracions de Sánchez, perquè asseguren que utilitzar termes com lawfare, "que procedeixen de repúbliques de dubtosa qualitat democràtica", obeeix a la "voluntat de justificar la recent ingerència en la divisió de poders amb la llei d'amnistia".

Per el SUP, és "inconcebible" que un president del govern espanyol incorri d'aquesta manera en un "nou atac a les institucions".

També el sindicat JUPOL ha exigit una disculpa a Sánchez, que per ara ha optat per mantenir-se en el mateix discurs que va fer al debat d'investidura: "Toca fer de la necessitat virtut". La necessitat ja li ha reconegut tothom, però encara no ha passat el mateix amb la virtut.