Milers de persones, la gran majoria joves ecologistes, s'han desplaçat a Lützerath per participar en les protestes contra l'expansió de la…
Milers de persones, la gran majoria joves ecologistes, es van desplaçar a Lützerath per pprotestar contra l'expansió de la mina de carbó (Reuters/Thilo Schmuelgen)

Guerra a Ucraïna: un accelerador per a la transició energètica?

El consum de carbó va assolir nivells mai vistos, però les inversions en renovables es van accelerar

Enllaç a altres textos de l'autor Pilar Abril

Pilar Abril Novella

Subcap de la secció d'Economia d'Informatius de TV3

@MPilarAbril
Actualitzat

Els fonaments de l'economia europea s'han vist sacsejats durant aquest primer any de guerra a Ucraïna, que s'ha traduït, entre d'altres coses, en pujades desorbitades de preus, sobretot de l'energia.

S'havia de reduir l'enorme dependència del gas i del petroli procedents de Rússia, però garantint al mateix temps el subministrament d'energia i controlant, en la mesura del possible, l'escalada de preus.

L'any 2021 pràcticament el 40% del gas que importaven els països de la Unió Europea provenia de Rússia i, a finals de l'any passat, es va reduir fins al 15%. S'han diversificat els proveïdors, però també s'ha recorregut a altres energies que ja es consideraven superades, com ara el carbó.

El desallotjament dels activistes que havien ocupat Lützerath, un poblet abandonat a 60 km de la ciutat alemanya de Colònia, defineix a la perfecció el punt d'inflexió que ha suposat la guerra d'Ucraïna per a la transició energètica.

Davant la necessitat de reduir la dependència del gas rus, el govern alemany va autoritzar l'ampliació de la ja enorme mina de Garzweiler, d'on s'extreu un dels tipus de carbó més contaminants i barats: el lignit. Amb menys expectació mediàtica, però és el que han fet altres països: recórrer novament al carbó mentre acceleraven els seus plans d'inversions milionàries en renovables.

Víctor Burguete, investigador sènior del CIDOB, ho té molt clar: "A curt termini hem tingut un 'chute' d'emissions. Ha augmentat el nivell de carbó a escala global perquè era la tecnologia que ens permetia mantenir els llums encesos".

Manifestació contra l'expansió de la mina de carbó Garzweiler II, aquest dissabte a Lützerath
Manifestació contra l'expansió de la mina de carbó Garzweiler II, a Lützerath (Reuters / Christian Mang)

 

Consum rècord de carbó

Segons l'Agència Internacional de l'Energia, l'any passat es van consumir arreu del món més de vuit mil milions de tones de carbó, i es va superar fins i tot el pic que es va assolir el 2013. Preveuen que la demanda continuarà augmentant aquest any i es mantindrà en nivells elevats fins al 2025.

A partir de llavors, l'escenari podria canviar radicalment i la transició energètica fins i tot es podria accelerar. "A curt termini és dolent per al medi ambient. A mitjà termini possiblement és positiu perquè els països han reaccionat augmentant les seves inversions en renovables. D'aquí uns anys probablement veurem que els "mixs" energètics són més verds que si no hi hagués hagut la crisi d'Ucraïna", conclou Burguete.

L'any passat les inversions en energia solar i eòlica a tot el món van pujar fins als 490.000 milions d'euros i per primera vegada van superar les que es van fer en pous de gas i petroli, segons la consultora Rystad Energy.

Però també és cert que els governs van destinar molts diners a subvencionar els combustibles fòssils, pràcticament 350.000 milions d'euros només a la Unió Europea. Aquestes ajudes, i també la moderació del consum, van contenir els preus. I els temuts talls de subministrament tampoc no van arribar a Europa.

De cara a aquest any, però, no es vol donar res per garantit.

El pròxim hivern, més complicat

El director de l'Agència Internacional de l'Energia, Fatih Birol, advertia fa uns dies que el pròxim hivern pot ser més complicat. Com aclareix Burguete, aquest hivern la meteorologia ha ajudat. A més, durant la primera meitat de l'any encara es va poder comptar amb el gas rus. I, sobretot, la demanda xinesa va ser molt baixa.

"L'any passat vam tenir la sort que els confinaments molt durs van fer que la demanda energètica xinesa fos reduïda, i això va permetre aprofitar aquesta manca de demanda. Ara Xina s'està reobrint... Hi ha un rebot". "Hem tingut sort, però la sort no és una bona política", afirma aquest investigador.

Els riscos d'una transició sense Rússia i la Xina

El camí és clar, però ple de sotracs. La guerra a Ucraïna ha mobilitzat milions i milions d'inversions en energies netes i això aplana el recorregut.

Però els experts adverteixen dels riscos d'una transició energètica que no inclogui Rússia i la Xina, on es concentren bona part de metalls com el liti, el níquel, el cobalt o el coure, a més de les terres rares, imprescindibles per a la fabricació de plaques, bateries, etc. "Pot haver-hi colls d'ampolla en aquests metalls i alentir el ritme de la transició energètica. Però ara tenim el repte addicional que Rússia no hi és, i no volem que hi sigui, sobretot als països occidentals, i per tant, tenim un coll d'ampolla addicional i un repte addicional", afirma Burguete.

Segons aquest expert del CIDOB, la transició energètica requereix la implicació de Rússia i la Xina. "Es pot fer amb el que hi ha a la resta del món? Es pot, però és més car. S'han de desenvolupar nous projectes, però hi ha una resistència a Europa a fer grans projectes d'inversió miners, que no volem explotar. Volem que aquestes inversions es facin a tercers països, tot té un cost. És important que siguem conscients dels reptes externs i dels que nosaltres mateixos ens posem", reflexiona Burguete, fent evidents les contradiccions que, probablement són inherents a qualsevol temps de canvis.

 

ARXIVAT A:
RússiaUcraïnaSostenibilitatEnergia
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut