En joc la immunitat de Puigdemont, Comín i Ponsatí: quins escenaris hi ha
Amb la sentència del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) sobre la immunitat, els exiliats perdran o mantindran aquesta protecció davant d'accions de la justícia espanyola, però encara es podrà recórrer
No serà un dia de grans victòries, ni de grans derrotes. Sobretot, perquè les sentències d'aquest dimecres encara no seran definitives i es podran recórrer al tribunal de rang superior, al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Però les decisions que coneixerem aquest matí sí que són importants. Marcaran el futur i les estratègies tant del president Carles Puigdemont i dels exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí, com del Tribunal Suprem espanyol. De fet, es llegiran dues sentències.
Una és sobre la demanda de Puigdemont i de Comín en contra de la decisió de l'aleshores president del Parlament Europeu, David Sassoli, de no defensar la seva immunitat com a eurodiputats, el 10 de desembre del 2019, just després de les terceres euroordres dictades pel Tribunal Suprem.
Això va passar nou dies abans de la sentència europea sobre Oriol Junqueras, del 19 de desembre, que va permetre l'acreditació oficial com a eurodiputats de Puigdemont i Comín, amb la condició reconeguda des del 13 de juny del 2019.
L'altra sentència és sobre una qüestió clau en l'estratègia de Puigdemont, Comín i Ponsatí: la seva immunitat, la protecció davant d'accions de la justícia espanyola que ara mantenen de forma cautelar. Quan el TGUE pronunciï la sentència aquest dimarts, conservaran o perdran aquesta immunitat, tot i que encara es podrà recórrer passi el que passi.
En què es basa la decisió del TGUE sobre la immunitat?
Per respondre la pregunta, hem de recular fins al 8 de març del 2021. Aquell dia, el Parlament Europeu aprova la retirada de la immunitat a Puigdemont, Comín i Ponsatí. És el que es coneix com a suplicatori. El resultat s'anuncia l'endemà: 58% dels vots a favor, 42% en contra.
La votació es va fer a petició de Pablo Llarena, el jutge del Suprem que instrueix la causa dels exiliats per l'1 d'Octubre. En aquell moment, els volia extradir i jutjar a Espanya per un delicte principal de sedició. Per aconseguir-ho, necessitava que se'ls aixequés la protecció de la immunitat. I això només ho podia fer el Parlament Europeu.
En aquella votació, el Parlament Europeu aprova l'informe favorable a la retirada de la immunitat que ha preparat la comissió d'afers jurídics de l'Eurocambra, presidida per l'eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez i que va tenir com a ponent l'eurodiputat búlgar d'extrema dreta Angel Dzhambazki.
Per la defensa de Puigdemont, Comín i Ponsatí, tot aquest procediment va estar ple d'irregularitats. Denuncien falta d'imparcialitat dels responsables de la comissió d'afers jurídics, consideren que el Suprem espanyol no és el tribunal competent i sostenen que han estat víctimes d'una persecució política iniciada per un adversari polític.
Amb aquests arguments, entre d'altres, Puigdemont, Comín i Ponsatí presenten recurs, demanda en contra de tot aquest procediment, en contra del suplicatori en què se'ls retira la immunitat. I ara, la justícia europea haurà de dir a qui dona la raó.
Què passa si el TGUE estima la demanda de Puigdemont, Comín i Ponsatí?
En aquest cas, mantindrien la immunitat, que ara tenen de forma cautelar fins que el TGUE llegeixi la sentència. Per tant, seguirien protegits davant d'accions de la justícia espanyola. És a dir, no es podrien emetre noves euroordres.
Si es confirma aquest escenari, l'altra part, el Parlament Europeu, hi podria presentar recurs en contra. Aleshores, seria el TJUE qui prendria la decisió definitiva. I fins que això no passés, Puigdemont, Comín i Ponsatí seguirien protegits per la immunitat.
És important insistir en això. L'altra part és el Parlament Europeu. I, per tant, és l'única que podria presentar recurs en contra. Espanya és part adherida i no podria recórrer directament. Si ho volgués fer, ho hauria de tramitar a través del Parlament Europeu. I, abans, s'hauria de veure si l'Eurocambra voldria allargar més tot aquest procediment o tancar-lo definitivament.
Què passa si el TGUE desestima la demanda de Puigdemont, Comín i Ponsatí?
Això tindria un primer efecte immediat: perdrien la immunitat. Durant un temps, deixarien d'estar protegits davant de possibles accions de la justícia espanyola.
Quant de temps duraria aquesta desprotecció? Fins que la defensa dels exiliats presentés recurs en contra de la decisió amb petició de mesures cautelars. Si la justícia europea l'accepta, el president Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí recuperarien la protecció de la immunitat fins que el tribunal superior, el TJUE, prengués la decisió definitiva.
Què podria passar si perden la immunitat? Hi hauria noves euroordres?
Aquí, cal fer una distinció. En el cas de Clara Ponsatí, la pèrdua de la immunitat no li suposaria cap efecte a la pràctica. Amb la reforma del Codi Penal i sense sedició, ara la justícia espanyola la persegueix per desobediència. Aquest delicte no comporta penes de presó. Per tant, el Suprem no pot emetre noves euroordres contra ella.
La situació del president Carles Puigdemont i de Toni Comín és diferent. Amb la reforma del Codi Penal, ja no estan perseguits per sedició com a delicte principal però sí per malversació agreujada, amb penes de fins a 12 anys de presó.
Es podrien emetre noves euroordres contra ells? Gonzalo Boye, l'advocat de Puigdemont, Comín i Ponsatí, dona per fet que el jutge del Suprem Pablo Llarena les tornarà a dictar. Serien les quartes emeses per la justícia espanyola i s'haurien d'ajustar a les limitacions que va posar el TJUE en la seva sentència del 31 de gener.
Per Boye, en cas que s'emetin noves euroordres, no serien viables. Ho argumenta de la següent manera. Sosté que la immunitat s'aixeca per una finalitat determinada. En aquest cas, poder perseguir Puigdemont, Comín i Ponsatí per un delicte principal que ja no existeix: la sedició.
Boye sosté que s'hauria de tornar a la casella de sortida i demanar un altre suplicatori, una altra votació al Parlament Europeu per decidir si se'ls retira la immunitat pel nou delicte principal: la malversació.
El TGUE podria sentenciar que cal un nou suplicatori?
És una altra possibilitat. S'argumenta pel canvi del Codi Penal. El suplicatori, la votació en què el Parlament Europeu va retirar la immunitat a Puigdemont, Comín i Ponsatí, es va demanar amb una finalitat concreta: poder-los extradir i jutjar a Espanya per un delicte principal. Aleshores, la sedició.
Però aquest delicte principal ja no existeix, amb la reforma del Codi Penal. Per tant, els magistrats del TGUE podrien concloure que aquell primer suplicatori ja no serveix, que s'ha vist superat. I que, en tot cas, s'hauria de tornar a la casella de sortida i tramitar un altre suplicatori pel nou delicte principal: la malversació.
El TGUE podria obrir la porta al retorn del president Puigdemont?
Dependrà del redactat concret de la sentència. Si els magistrats del TGUE arribessin a dir que Puigdemont, Comín i Ponsatí tenen immunitat i que aquesta també s'hauria de respectar a Espanya, aleshores el xoc de legitimitats amb la justícia espanyola pujaria diversos graus.
Fins ara, el Tribunal Suprem mai no ha reconegut aquesta protecció en territori espanyol. Per això, va detenir Clara Ponsatí quan es va presentar per sorpresa a Barcelona el 28 de març. Però amb una sentència del TGUE en què quedés escrit negre sobre blanc, qualsevol detenció seria molt més difícil de justificar.
En qualsevol cas, és molt poc probable que els magistrats del TGUE entrin en aquesta qüestió de la immunitat en la sentència.
I què passa amb l'exconseller Lluís Puig?
Puig no és eurodiputat. I, per tant, no té immunitat. La sentència d'avui del TGUE no l'afecta.
De fet, el jutge del Suprem Pablo Llarena ja podria emetre una nova euroordre contra ell en qualsevol moment. Amb el nou Codi Penal, està perseguit per malversació agreujada, amb penes de fins a 12 anys de presó.
Això sí, una nova euroordre s'hauria d'ajustar als límits que va marcar la sentència del TJUE del 31 de gener, després dels dubtes plantejats per Llarena sobre com s'havia d'interpretar una euroordre després que Bèlgica va rebutjar, amb sentència ferma, l'entrega de Puig per malversació.
A la pregunta plantejada per Llarena sobre si podria emetre una nova euroordre contra Puig, la resposta del TJUE va ser que sí. Ara bé, amb tota una sèrie de limitacions que, a la pràctica, la faran més complicada.
I de la sentència del TGUE d'avui, alguna certesa? Una i de ben clara. Passi el que passi, serà un capítol més d'aquesta llarguíssima batalla judicial, però no pas l'últim.
