Els vells aliats Aràbia Saudita i Estats Units es distancien després de l'11 de setembre

L'amic americà ja no ho és tant. Els somriures entre George Bush i el príncep Abdullah, l'abril passat al ranxo del president a Texas, amagaven ja una forta tensió. L'aliat tradicional dels Estats Units entre els països árabs es distancia perillosament d'Occident a causa, sobretot, de l'arriscada política que practica Washington a la zona des de l'onze de setembre de l'any passat. Una política que situa a la regió, com a aliat preferent, Israel, i que aixeca nombrosos dubtes quan la Casa Blanca manté l'obsessiva necessitat d'un atac contra l'Iraq. La notícia del prestigiós diari "Financial Times" sobre la retirada de 200.000 millions de dòlars dels inversors saudites dels seus comptes als Estats Units és només la punta de l'iceberg del progressiu empitjorament de les relacions entre Washington i Riad. L'aliat que va fer possible durant la guerra del golf alliberar Kuwait dels invasors iraquians i va donar un segell d'unitat àrab moderada a la coalició occidental, ara no està disposat a fer el mateix que el 1991. Cen mil soldats nord-americans continuen a l'Aràbia Saudita i la presència sempre polèmica d'aquestes tropes a la terra que l'Islam considera més sagrada, potser té ja els dies comptats. El govern saudita ha fet saber a la Casa Blanca que la gran base aèria "Príncep Sultan" ja no està a la seva disposició per un atac a l'Iraq, i els saudites opten ja per la Zamzam Cola de l'Iran en substitució del símbol nord-americà per excel·lència. La decisió aprovada per Riad d'introduir l'idioma anglès a l'ensenyament primari també s'ha posposat "sine die", mentre es fa evident que els Estats Units redueixen paulatinament la dependència del petroli saudita a favor del cru de l'Àsia Central. Tots aquests símptomes de distanciament creen un perillós marc de relacions que podria portar Riad a apropar-se a l'Iran i afegeixen un element més de dubte a les incògnites sobre la complexa successió del rei Fahd, actualment de vacances a Marbella. L'onze de setembre descobreix als nord-americans un Ossama bin Laden d'origen saudita. Quinze dels dinou segrestadors i suïcides dels avions dels atemptats tenien, a més, passaport de l'Aràbia Saudita. Precisament, la setmana passada, 700 familiars nord-americans de víctimes dels atemptats van presentar una denúncia contra bancs saudites i fins i tot membres de la família reial. Paral·lelament, a Riad, ciutadans saudites preparen també una demanda contra el govern nord-americà i mitjans de comunicació per danys psicològics i econòmics. Els vells aliats difícilment podran recomposar el clima de confiança del passat.