Catalunya al dia

Els hotelers de Lloret vendran l'excedent d'aigua de la seva dessaladora per omplir piscines

Asseguren que és una mesura temporal perquè, aquest estiu, no arribaran a temps a connectar-se a la xarxa pública

Enllaç a altres textos de l'autor

Núria Peraire

Periodista de Catalunya Ràdio a la demarcació de Girona

@NuriaPeraire
Actualitzat

Els propietaris dels hotels de Lloret de Mar, a la Selva, van anunciar fa unes setmanes que comprarien una dessaladora privada per poder omplir les seves piscines i esquivar, així, les restriccions de l'emergència per sequera. En el seu moment van assegurar que destinarien l'excedent a garantir l'aigua de boca, però de moment, no serà així, segons avança Catalunya Ràdio.

Asseguren ara que no tenen prou marge per construir les instal·lacions necessàries que els permetin cedir l'aigua sobrant al sistema públic i anuncien que la posaran a la venda perquè la comprin aquells veïns que vulguin omplir la piscina.

El Gremi d'Hotelers de Lloret argumenta que fer que l'aigua de la dessaladora vagi a la xarxa pública és un procés complex que no pot estar enllestit aquest estiu i per això defensen aquest canvi de plans, com explica el president de l'entitat, Enric Dotras

"Sempre hem dit que l'aigua d'aquesta dessaladora ha de ser pel municipi, així que servirà per a qualsevol piscina, les particulars també"

Recorden que ells avancen els diners per comprar la dessaladora (1,5 milions d'euros) i que aquesta és una iniciativa que impulsen conjuntament amb l'Ajuntament, que està treballant en el projecte que han de presentar a l'Agència Catalana de l'Aigua perquè els doni l'autorització.

Aquesta instal·lació, que es preveu que estigui en funcionament aquest mes de maig, permetrà dessalar 50.000 litres cada hora, dels quals calculen que només en necessitaran 10.000.
 

Altres interessats

Dotras assegura que algunes empreses i altres municipis veïns també els han mostrat interès per comprar-los aigua; si veuen que els en sobra després d'omplir les piscines de Lloret, també els en podrien vendre.

"Mentre no la puguem abocar a la xarxa, si ens sobra aigua de les piscines no la llançarem, això no ens ho podríem permetre; la vendrem a les altres persones de fora del municipi que en puguin necessitar."

Pla detall d'una piscina omplint-se
L'objectiu és rendibilitzar la inversió de la dessaladora venent l'aigua (iStock)

Un d'aquests altres municipis interessats és Tossa de Mar. L'alcalde, Martí Pujals, anuncia a Catalunya Ràdio que s'han ofert a l'Ajuntament de Lloret per pagar una part de la inversió de la dessaladora perquè els seus hotels i càmpings tinguin dret a comprar aigua per omplir les seves piscines. En tenen unes 30 i calculen que, amb dues cisternes diàries, ja farien.

"És molt més raonable agregar-nos a Lloret i no plantejar-nos una instal·lació pròpia. Això servirà perquè nosaltres no haguem de fer tots els tràmits i a Lloret li sigui més fàcil amortitzar la instal·lació."

Segons l'alcalde, Tossa de Mar depèn al 100% de l'activitat turística i la proximitat amb Lloret els ha fet plantejar-se aquesta opció.

L'aigua del mar es pot vendre?

La gran pregunta és qui té dret a explotar econòmicament un recurs natural com l'aigua del mar. El jurista Abel Lacalle, professor de Dret a la Universitat d'Almeria especialitzat en aquesta qüestió, recorda que l'aigua, en principi, és gratuïta: tothom en pot captar sense pagar res a canvi.

Una altra cosa és si es pot cobrar pel tractament o la infraestructura que es necessita per distribuir-la i consumir-la (com passa amb el rebut de l'aigua que paguem a casa) o si es permet, excepcionalment, un contracte concret de compravenda entre usuaris. Segons Lacalle, això ja depèn de la concessió que s'aprovi en cada cas i no és impossible, però ho veu improbable.

"És difícil d'imaginar que l'autorització s'hagi concedit per vendre l'aigua al millor postor, com si fos una subhasta."

Lacalle recorda que l'aigua és un bé públic i que per això és l'Administració la que sol determinar, per llei, com es reparteix, a quin preu, amb quines finalitats, etc.

Activat el pla Ventcat per les ventades de dilluns i dimarts
L'aigua del mar es considera un bé públic (Pixabay/Dimitris Vetsikas)

A Catalunya, per instal·lar una dessaladora cal una concessió de l'Agència Catalana de l'Aigua semblant a la que es necessita per explotar un pou.

Aquesta autorització estableix la quantitat d'aigua que es pot extreure, quanta salmorra es pot abocar al mar i quins usos es pot donar a l'aigua que es potabilitza. En el cas de Lloret, la previsió era enviar aquest projecte a l'ACA a finals de febrer o principis de març.


Les dessaladores petites, una bona opció?

Segons els experts, les dessaladores petites no són la solució estructural a la sequera. Ho explica l'enginyer Marc Oliva, president de la Comissió de Canvi Climàtic del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

"En un context d'emergència, hi ha iniciatives per resoldre l'abastament i posar petits grans de sorra, però no han de ser la solució estructural, que passa per plantes grans que puguin subministrar aigua a un cost raonable."

En aquestes petites dessaladores mòbils, el cost de produir aigua és més alt que en instal·lacions de grans dimensions.

Segons l'expert en dessalinització Guillem Gilabert, una dessaladora que produeix 8 vegades més aigua redueix el cost a menys de la meitat.

Instal·lacions complementàries de la dessaladora mòbil del Port de la Selva
Instal·lacions complementàries de la dessaladora mòbil del Port de la Selva (Gemma Tubert/ACN)

Gilabert admet que el consum energètic d'una gran dessaladora és alt, però explica que no tant com el d'alguns electrodomèstics: "Si agafem com a referència una família típica de 4 persones, el consum energètic per dessalar-los l'aigua que necessiten en un any és el mateix que el de la seva nevera".

Més enllà de si les dessaladores són grans o petites, els enginyers assenyalen que, per tenir aigua en períodes de sequera, la solució també passa per les depuradores i per optimitzar-ne el consum.

ARXIVAT A:
SequeraTurismeCrisi climàtica
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut