Els EUA van sabotejar el Nord Stream, segons un reconegut periodista estatunidenc

La Marina dels Estats Units estaria al darrere de les explosions registrades al setembre als gasoductes Nord Stream 1 i Nord Stream 2. És el que assegura el prestigiós periodista Seymour Hersh, guanyador d'un premi Pulitzer.

En el primer escrit que publica a la plataforma de newsletters Substack, Hersh explica que bussos de l'exèrcit nord-americà hi haurien col·locat explosius durant les maniobres Baltops 22 de l'OTAN, el mes de juny passat.

Tres mesos després, segons el relat del periodista, Noruega va activar les càrregues explosives i va destruir tres dels quatre ramals del gasoducte.

Hersh, que cita "una font amb coneixement directe de la planificació de l'operació", apunta que un avió de la Marina noruega va llançar una boia hidroacústica que va detonar els artefactes.

La decisió de fer-los explotar es va prendre després de "més de nou mesos de debat altament secret" dins de l'administració Biden. Durant bona part d'aquest debat, "la qüestió no va ser tant si dur a terme la missió, sinó com aconseguir que es dugués a terme sense pistes clares de qui n'era responsable".

L'home que va destapar les tortures a Abu Ghraib

Seymour Hersh és un dels grans noms del periodisme d'investigació als Estats Units. Ha col·laborat amb Associated Press, el Dispatch News Service, The New York Times, la televisió pública PBS o el setmanari The New Yorker.

Va guanyar el premi Pulitzer de periodisme l'any 1970 per les informacions sobre la massacre de My Lai a mans d'una unitat militar de l'exèrcit dels Estats Units durant la Guerra del Vietnam.

Durant la dècada dels 70 va cobrir per a The New York Times el cas Watergate. L'any 2004, va ser un dels periodistes que va destapar les tortures a la presó d'Abu Ghraib, a l'Iraq, per part de militars dels EUA i agents de la CIA, en un article a The New Yorker.

L'any 2013, en una entrevista a The Guardian, va acusar l'administració Obama d'haver mentit al voltant de l'operació en què es va matar el líder d'Al-Qaeda, Ossama bin Laden.

Aquell mateix any va escriure un reportatge en què acusava la Casa Blanca d'intentar justificar un atac militar contra Síria acusant el règim d'Al-Assad d'utilitzar gas sarin i no fer cas d'informacions que els rebels també podrien haver-ne obtingut. Tant The New Yorker com The Washington Post van rebutjar publicar l'article, que va sortir a The London Review of Books.

"El tipus de periodisme d'investigació que voldríem és el d'un diari que cobreix la ciutat, l'oficina de l'alcalde, el departament de policia, fer totes aquestes coses. No es tracta només de grans coses, són també les coses petites. La idea que et gastaràs molts diners vigilant temes locals i també estatals, això és el que fa falta", assegurava l'any 2016 en una entrevista amb TV3.

La Casa Blanca ho nega; el Kremlin demana explicacions

El 26 de setembre, el Nord Stream 2 AG, operadora del gasoducte homònim rus, va anunciar una fuita de gas per causes desconegudes en una de les dues tuberies de la infraestructura a prop de l'illa danesa de Bornholm.

Posteriorment les autoritats informaven que dos ramals del gasoducte paral·lel Nord Stream 1 també havien patit danys. En aquell moment, quan feia set mesos de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna, països com Alemanya, Dinamarca i Suècia, a més de la Unió Europea, van apuntar a un acte de sabotatge.

En aquell moment, el servei d'intel·ligència exterior rus va qualificar les explosions d'atacs terroristes. Uns dies més tard, el 30 de setembre, va revelar que tenia proves, sense mostrar-les, que apuntaven a la implicació de països occidentals.

Després de la publicació del reportatge de Hersh, l'administració Biden ha assegurat que les acusacions que fa són "falses" i "totalment fictícies".

Per la seva banda, el Ministeri d'Afers Exteriors rus ha dit que els Estats Units han de respondre a preguntes sobre quin rol van tenir en les explosions als gasoductes.

El gasoducte Nord Stream 1 va començar a subministrar gas des de Rússia a Alemanya l'any 2011. Està format per dues línies paral·leles amb una capacitat de 27.500 milions de metres cúbics a l'any.