Explosions submarines als gasoductes Nord Stream al Bàltic per un probable sabotatge

Suècia i Dinamarca alerten de fuites simultànies tant al Nord Stream 1 com al 2 i eleven totes les alertes

RedaccióActualitzat

Dinamarca i Suècia estan en alerta per unes misterioses fuites a tres línies del sistema de gasoductes Nord Stream 1 i 2 que recorren el mar Bàltic, que han patit danys "sense precedents" aquest dimarts.

Mentre l'empresa continua investigant si un sabotatge submarí pot haver provocat les fugues, l'institut sísmic suec ha detectat, poc després, dues explosions submarines "probablement a causa de les detonacions registrades prop de les fuites".

Una primera "emissió massiva d'energia" amb una magnitud d'1,9 va ser registrada aquest dilluns a la matinada al sud-est de l'illa danesa de Bornholm. Posteriorment, una altra de magnitud 2,3, també aquest dilluns al vespre al nord-est de l'illa.

En un comunicat, l'empresa assegura que "el trencament de les canonades passa amb molt poca freqüència". "Per això veiem motius per augmentar el nivell d'emergència com a resultat dels fets ocorreguts l'últim dia. Volem assegurar la vigilància minuciosa de la infraestructura per tal de reforçar la seguretat de subministrament", hi afegeix.

L'operador de la xarxa, l'empresa amb seu a Suïssa Nord Stream AG, ha confirmat que el gasoducte pateix fugues de gas, després que l'Autoritat Marítima de Suècia advertís als pescadors i mercants que treballen i circulen per aigües del Bàltic que no s'acostessin a la zona on hi ha la canonada.

Dinamarca ha prohibit la navegació en un radi de cinc milles al voltant d'una de les fuites (Reuters/Fabrizio Bensch)

L'operadora dels gasoductes Nord Stream 1 i 2 considera que els danys causats de manera simultània en tres punts del trajecte submarí no tenen precedents i ha afegit que és impossible preveure quan es restauraran.

Les autoritats han informat inicialment d'una fuga en el Nord Stream 2 en aigües daneses al Bàltic i, posteriorment, d'altres dues en el Nord Stream 1, una en aigües d'aquest país nòrdic i una altra a les de la veïna Suècia.

La Direcció General d'Energia de Dinamarca ha declarat l'emergència en els sectors elèctric i gasístic després de detectar-se en les últimes hores aquestes fugues.

La teoria del sabotatge guanya pes perquè és molt excepcional que es foradi un gasoducte (Reuters/Hannibal Hanschke)

El Nord Stream 1, que consta de dues línies paral·leles amb una capacitat de 27.500 milions de metres cúbics a l'any, va començar a subministrar gas directament des de Rússia a Alemanya l'any 2011.

Els fluxos de gas a través d'aquesta infraestructura ja funcionaven només a un 20% de la seva capacitat al juliol, i a finals d'agost es van aturar completament i no s'ha tornat a posar en marxa després del manteniment que s'hi hauria fet. Tot i no funcionar, les canonades conserven gas al seu interior, cosa que explicaria que encara se'n pugui escapar gas.


Rússia tampoc descarta el sabotatge

Rússia culpa d'aquestes avaries l'equip defectuós en una estació compressora de gas i també la falta d'ús, a causa de les sancions occidentals contra ells per l'agressió a Ucraïna.

I aquest matí, després de conèixer les fugues, el Kremlin s'ha mostrat "alarmat" pels danys que han patit els gasoductes i, ells també consideren que "no es pot descartar cap versió", inclosa la del sabotatge.

El Nord Stream 2 transcorre de manera gairebé paral·lela al Nord Stream 1. No ha arribat a funcionar mai, si bé es va arribar a omplir de gas.  Es va acabar de construir el setembre del 2021, però l'estiu de l'any passat Alemanya es va negar a certificar-lo. El projecte es va aturar del tot just uns dies abans que les tropes russes entressin a Ucraïna.

El mateix dia que s'estrena el Baltic Pipe

Les fuites al Nord Stream es produeixen justament quan Polònia estrena el Baltic Pipe, una bifurcació del gasoducte Europipe II que transporta gas noruec cap a Alemanya.

La infraestructura té el potencial per a abastir la meitat de la demanda de gas polonesa. Tampoc es pot passar per alt que el Baltic Pipe és la revenja polonesa al Nord Stream, el projecte amb el qual Alemanya i Rússia van esquivar Polònia.

I mentrestant, Alemanya continua cercant proveïdors que permetin mantenir les seves reserves de gas per damunt del 90%. Per exemple, al Golf Pèrsic, d'on el canceller Scholz ha tornat positiu de Covid i amb un contracte de 137.000 metres cúbics de gas liquat dels Emirats Àrabs Units.

ARXIVAT A:
EnergiaAlemanyaUcraïnaRússiaSuècia
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut